“Més enllà dels tractaments mèdics, és essencial reconèixer com la percepció personal influeix en la qualitat de vida i en l’adherència terapèutica. Un persona en un procés de malaltia que es veu bé, se sent millor i, per tant, afronta la seva malaltia amb més fortalesa. El càncer no només afecta el cos a nivell físic, sinó també la identitat, l’autoestima i la manera com les persones es relacionen amb el seu entorn. I és precisament aquí on la cura infermera marca la diferència”. Així ho ha destacat Pilar Fernández, directora de l’Instituto Superior de Formación Sanitaria (ISFOS) del Consejo General de Enfermería, en la inauguració de la III jornada “Càncer i autoimatge: cures dermocosmètiques en la persona en un procés oncològic”, una jornada multidisciplinària organitzada amb la col·laboració de La Roche Posay i el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, celebrada a la seva seu.

“La cura de la pell i la gestió de la imatge corporal són molt importants per a les persones que atenem. I és una cosa que sempre s’ha deixat de banda. Sempre ens hem centrat en la part dels símptomes, dels signes del tractament, en la part més clínica, però també hem d’abordar la imatge i la percepció de la persona, perquè és una part molt important del seu procés oncològic. Les infermeres som amb les persones ateses perquè es vegin millor, perquè els acompanyem en tots els processos de la vida i aquest n’és un més, però sempre des de la ciència i des de l’evidència”, ha subratllat Borja Manzanares, president de les infermeres de Barcelona.

La conferència inaugural ha anat a càrrec de M.ª Inés López Ibor, catedràtica de Psiquiatria de la Universidad Complutense de Madrid, per a qui el tractament oncològic té “un impacte importantíssim a nivell psicològic, perquè afecta la nostra pròpia experiència corporal, com ens identifiquem a nosaltres mateixos i com ens sentim”. En la seva ponència detallava que “la nostra imatge corporal és molt subjectiva, però també està molt influenciada per factors externs; d’aquí la importància que han adquirit les xarxes socials, especialment entre els joves, per construir la identitat en funció de la mirada dels altres”.

D’aquí que sigui un aspecte que cal tenir molt en compte: “no només veure’s bé, sinó que et vegin bé”. Així, López Ibor incidia que si la persona atesa té una bona autoimatge “guanyarà més confiança en si mateix. Si guanya confiança en si mateix, tindrà més confiança en els tractaments. Si una persona es percep bé, se sent bé, de manera que l’aspecte i la imatge corporal es converteixen en un factor clau en termes de salut mental”. Una cosa que les infermeres també han de tenir molt en compte i preguntar-li com es veu, com se sent, “perquè avui dia hi ha prou recursos perquè ens veiem millor i ens sentim millor”, incidia la presidenta de la Fundación López Ibor.

La veu de les persones ateses

Per prendre consciència de com afecta les persones ateses un procés tan agressiu com el del càncer, durant la jornada han pogut escoltar el testimoni de Gema Gómez Romero, que ha patit un càncer de mama H2+, un dels més agressius, però també dels més estudiats. Al llarg del seu procés ha passat per quimioteràpia, cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia una altra vegada. Actualment està en revisions periòdiques. “Per sobre de tota la part física, que és molt dura, el viatge emocional és el pitjor, sobretot per la incertesa i la por. Al final acabes sent una altra persona. Vivim en una societat en què és difícil estar trist; amb el dol, la por i el malament que ho estàs passant, no pots mostrar que estàs trist”.

Per a Gema Gómez, “la part física és dura en si mateixa: la caiguda dels cabells, no reconèixer-te, et canvia la pell, el gust, l’olfacte… però com que estàs lluitant per la teva vida et centres en la part física. Però per a mi la tornada a la realitat també està sent molt dura. T’adones que després del que has passat, el món continua igual que com el vas deixar. Tu has canviat, tens un munt de seqüeles que no es veuen, però hi són, no obstant això tot continua igual, la gent s’alegra o s’enfada pel mateix. Sembla que hagis passat per un infern i res no hagi canviat”, ha assenyalat.

“Les infermeres són clau en tot el procés. Els metges t’ajuden en la part física, però la infermera és qui t’ajuda en tot el procés emocional. La infermera em va anticipar coses que em podien ajudar, em va suggerir que em tatués les celles perquè no em veiés tan estranya, em va aconsellar com preparar la pell, és qui ha estat amb mi a la químio, qui em va acompanyar al quiròfan… m’han posat el tractament, però han fet milions de coses que t’ajuden emocionalment”, ha detallat.

Cures de la pell

El 80% de les persones en processos oncològics experimenten efectes del tractament sobre la pell. Per això, cal tenir en compte la importància de la seva cura. “El tractament del càncer ja no és només curatiu; ara la persona en aquest procés de malaltia vol tenir una millor qualitat de vida durant tot el seu procés i aquest nou paradigma fa que hàgim d'elaborar un pla per tenir un pla individualitzat, ajustat a les necessitats de cadascú durant tot el procés, perquè les seves necessitats són canviants. Hem de conèixer la situació actual de la malaltia i l’impacte que té en qui atenem”, ha destacat Gema González Monterrubio, vicepresidenta de la Sociedad Española de Enfermería Oncológica (SEEO).

De fet, Leonor Prieto Cabezas, directora científica de L’Oréal Dermatological Beauty, en representació de La Roche Posay, ha recordat que “les teràpies oncològiques redueixen la tolerància de la pell als productes cosmètics. Així, una cura inadequada pot alterar l’estructura i la funcionalitat de la barrera cutània i agreujar els efectes secundaris de les teràpies oncològiques i la sensibilitat de la pell”. Amb tot això, es fa molt més necessari conèixer les cures de la pell en cada cas i els millors productes per “accelerar el procés de reparació de l’epidermis, limitar les sobreinfeccions, restaurar la barrera cutània i equilibrar el microbioma”, ha detallat.

I és que una persona en un procés oncològic, al llarg del seu procés, passa per tractaments amb seqüeles molt diverses, des de cirurgies que deixen cicatrius, amputacions o ostomies, limfedemes, problemes a la pell provocats per la radioteràpia, fins a alopècia o conseqüències derivades de la quimioteràpia.

Paper de la infermera oncològica

La infermera oncològica “participa durant tot el procés oncològic, des del moment del diagnòstic, durant el tractament i en el procés de llarg supervivent. La infermera ha de conèixer quines són les necessitats que té la persona atesa en cadascuna d’aquestes etapes i saber donar-hi resposta”, ha subratllat la vicepresidenta de la SEEO.

En aquest sentit, González Monterrubio assenyalava que les infermeres han de fer “una cura preventiva, amb un diagnòstic precoç perquè aquest tractament clínic sigui totalment satisfactori i un èxit per a la persona atesa, i que qualsevol lesió de la pell no suposi un recordatori constant de la seva malaltia”. I és que “les cures de la pell, tota la rehabilitació i la preparació de la persona atesa abans que rebi un tractament, sigui sistèmic o quirúrgic, és responsabilitat de la infermera, perquè cura és igual a infermeria”, ha incidit.

Per la seva banda, Montse López Novella, infermera, experta en imatge corporal i directora de Micromédical Barcelona, ha assenyalat que “les infermeres són presents en tots els moments crítics de la malaltia”. Entre els temes que aborden s’inclou “la imatge corporal i els canvis físics i estètics que pateixen, on les infermeres hem de donar-los un coixí emocional per aconseguir sortir d’aquesta malaltia, en què el nostre paper és d’acompanyament, assessorament i suport”.

López Novella assenyalava que aquestes persones en un procés oncològic, sobretot, “necessiten poder expressar les seves emocions, les seves pors, afrontar el quiròfan d’una manera menys traumàtica i sobretot, recuperar la salut”. Tot això sense oblidar la imatge corporal: “moltes vegades pensem que és una cosa més frívola, com si no tingués importància, però sí que és molt important perquè les persones ateses puguin continuar amb el seu dia a dia. Quan es recuperen necessiten integrar-se una altra vegada a la vida quotidiana sense recordar tot aquest procés. Si continuen tenint aquest llast en la imatge, no aconsegueixen recuperar la seva identitat”.
Per això la micropigmentació reparadora és un tractament clau en tot aquest procés.

Reconstruir la imatge

Per la seva banda, Octavio Corral, degà de la Facultat de Ciències de la Salut de la UNIR, encarregat de la conferència de cloenda amb la seva ponència “La pell que habitem, reconstruir la imatge quan el mirall es trenca”, ha incidit en la importància per en les persones en un procés oncològic de “reconnectar amb el seu propi cos”. Després d’un procés oncològic, “la persona, sigui home o dona, no manté la imatge que tenia abans, sinó que s’ha de reconstruir i reconnectar amb una nova identitat, amb el seu propi jo, amb la seva pròpia identitat”.

I aquí poden ajudar tots els professionals sanitaris implicats en el procés oncològic, però sobretot les infermeres: “Les cures infermeres són bàsiques, fonamentals i primordials en totes les esferes de la sanitat, però en oncologia les cures i l’acompanyament esdevenen imprescindibles, perquè allò que millor fa la infermeria són les cures”, concloïa Corral.

Maquillatge terapèutic

La jornada ha conclòs amb un taller de maquillatge terapèutic, impartit per Eva Escolano, maquilladora professional, que ha assenyalat que el maquillatge és una cosa que poden utilitzar tant dones com homes, no només perquè es vegin millor, sinó també per millorar la seva autoestima, ja que l’objectiu del maquillatge corrector és retornar al rostre el seu aspecte natural. “Moltes vegades les persones ateses pensen que no poden utilitzar maquillatge per l’estat de la seva pell, però avui dia hi ha productes que inclouen tractaments hidratants, protector solar... i això, a més de fer que es vegin bé, també ajuda que la pell estigui cuidada”.