En primera persona és una sèrie d’entrevistes a infermeres referents de Barcelona. En aquesta entrevista conversem amb Cristina Palacios Fernández, directora del màster de formació permanent d’Infermeria Dermoestètica, Cures de la Pell de la Universitat Internacional de Catalunya amb experiència en recerca i docència en salut i dermoestètica.

En Primera persona: Cristina Palacios Fernández, Infermera dermoestètica

Cristina Palacios Fernández, dirigeix el Màster d’Infermeria Dermoestètica i Cures de la Pell de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i és docent del màster d’Infermeria Dermoestètica, Tricologia i Micropigmentació d’IFSES. CEO del Centre Mèdic Estètic Galatea i CEO de Binibeca Dermoestètica.

Amb vocació de servei i lideratge, treballa per promoure la formació, l’excel·lència i el reconeixement de la professió infermera en aquest sector. Aplica  rigor científic en els tractaments i impulsa la innovació i la millora contínua del sector.

Quins són els grans reptes de la teva especialitat i com hi contribueixes des de la teva pràctica?

Un dels grans reptes de la infermeria dermoestètica és la banalització d’una disciplina que és profundament de l’àmbit de la salut. Avui veiem com procediments que impliquen productes de la salut —com l’ús d’àcid hialurònic reticulat o dispositius mèdics— es realitzen sovint fora de l’àmbit clínic i per professionals sense formació en la salut.

Això no és només intrusisme: és un risc real per a la seguretat de les persones ateses.

La infermeria aporta rigor clínic, valoració integral i capacitat de prevenció de complicacions. Des de la meva pràctica combino assistència, docència i lideratge professional: dirigeixo centres mèdics estètics, formo infermeres especialitzades des de la universitat i participo en espais institucionals per defensar el paper de la infermera dermoestètica. La nostra missió és clara: posar la salut, la seguretat i la cura al centre.
 

Què et fa sentir orgullosa de treballar en l’àmbit on exerceixes?

La dermoestètica té una dimensió profundament humana que sovint es desconeix. No només treballem amb l’estètica: treballem amb identitat, autoestima i processos de recuperació.

Acompanyem persones amb processos oncològics que han perdut celles o pestanyes, persones amb cremades o cicatrius que afecten la seva vida social, o persones amb alopècia que viuen un gran impacte emocional. En aquests casos, tècniques com la micropigmentació o tractaments dermoestètics poden ajudar a reconstruir molt més que una imatge: poden ajudar a recuperar confiança i qualitat de vida.

La professió infermera té una mirada única perquè cuidem des de dins cap a fora. I aquesta capacitat d’acompanyar processos vitals és el que fa que aquesta professió sigui extraordinària.

El reconeixement de la infermera passa per tres pilars: formació, lideratge i visibilitat

Quins avenços o transformacions destacaries en la teva àrea en els darrers anys?

En els darrers anys la dermoestètica ha evolucionat enormement, tant en tecnologia com en coneixement científic. L’ús de productes per a la salut sense finalitat mèdica com l’àcid hialurònic reticulat, els nous avenços en aparatologia o els protocols regeneratius han transformat els tractaments, fent-los més segurs i personalitzats.

Però el gran avenç és entendre que aquests procediments requereixen una mirada clínica i un abordatge multidisciplinari. Dermatòlegs, metges estètics, infermeres especialitzades i altres professionals de la salut hem de treballar conjuntament per garantir resultats segurs i ètics.

La dermoestètica del futur no serà només tecnològica: serà científica, col·laborativa i profundament centrada en la persona.

 

Com t’imagines l’evolució del teu àmbit en els propers 10 anys?

En els pròxims anys veurem una dermoestètica molt més regulada, científica i integrada dins del sistema de salut. El creixement del sector fa imprescindible reforçar la formació especialitzada i els equips multidisciplinaris per garantir qualitat assistencial.

La professió infermera hi tindrà un paper cada vegada més rellevant, no només en l’assistència sinó també en la docència, la investigació i la direcció de projectes clínics.

El futur passa per professionals altament formats que entenguin la pell no només des d’una perspectiva estètica, sinó també dermatològica, emocional i de salut global. La dermoestètica ha de continuar evolucionant cap a un model més responsable, més científic i més humà.

 

Què caldria fer per millorar el reconeixement i les condicions de les infermeres?

El reconeixement de la infermera passa per tres pilars: formació, lideratge i visibilitat. La formació especialitzada és clau per consolidar una disciplina rigorosa i segura.

En aquest sentit, tinc el privilegi de dirigir el Màster de formació permanent d’Infermeria Dermoestètica de la UIC i de ser docent del màster en Infermeria Estètica, Tricologia i Micropigmentació d’IFSES, programes que formen professionals amb una base científica sòlida i una gran càrrega pràctica.

Aquest tipus de formació és essencial per preparar infermeres capaces de liderar unitats dermoestètiques, treballar en equips multidisciplinaris i garantir la seguretat de les persones ateses.

Reconèixer la infermeria dermoestètica no és només una qüestió professional: és una manera de protegir la salut de les persones i dignificar una professió basada en la cura.