El COIB defensa al Parlament el paper estratègic de les infermeres
En representació de les més de 50.000 infermeres col·legiades de Barcelona, la intervenció ha situat la professió com un agent clau en la governança, l’eficiència i la sostenibilitat del sistema de salut, posant el focus en àmbits estratègics com el dèficit de professionals, el desplegament de les especialitats, l’equitat de gènere o la implementació de la infermera escolar.
A la compareixença també han assistit la degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Lluïsa Garcia, la secretària de la Junta de Govern del COIB, Concepción Lázaro, la vicesecretària, Raquel Rey i la vocal de Llevadores, Eva Adarve.
Incorporar la mirada infermera a la governança del sistema
El president ha iniciat la seva intervenció reivindicant la voluntat del COIB de “sumar i oferir coneixement al servei de la ciutadania” i ha defensat la necessitat d’incorporar la mirada infermera als espais de decisió.
“Quan el paper que exercim cada dia té traducció en la governança del sistema, les polítiques aterren millor al territori”, ha afirmat.
En aquest sentit, el president ha subratllat que les infermeres treballen amb el mapa de resultats en salut i que el sistema ha d’evolucionar cap a un model que prioritzi les cures, la prevenció i la promoció de la salut, superant una visió centrada exclusivament en la malaltia. També ha defensat la necessitat d’implementar un diagnòstic de cures com a eina estructural del sistema.
Especialitats infermeres, una assignatura pendent
Un dels eixos centrals de la compareixença ha estat la situació de les especialitats infermeres. Borja Manzanares ha qualificat de “greu” que Catalunya continuï a la cua en el seu desplegament, tot i que fa més de vint anys que es van iniciar.
Segons ha exposat, al ritme actual caldrien 31 anys per assolir la plantilla teòrica d’infermeres especialistes, amb dèficits especialment acusats en Pediatria, Geriatria i Infermeria Familiar i Comunitària. El president ha denunciat la manca de borses de treball específiques, reconeixement professional i retributiu, així com l’absència d’un desplegament efectiu que permeti a aquestes professionals exercir plenament les seves competències. Aquesta situació, ha advertit, contribueix a la fuga de talent, en un context en què Catalunya forma especialistes que posteriorment marxen a altres territoris.
Més infermeres per a un sistema sostenible
El COIB ha alertat també del dèficit estructural de professionals. Actualment, a Catalunya falten prop de 20.000 infermeres per aproximar-se a la ràtio europea.
Manzanares ha defensat que reforçar les dotacions infermeres és una decisió estratègica de país, ja que s’associa amb menys mortalitat, menys reingressos i menys esdeveniments adversos. En aquest sentit, ha insistit que invertir en cures és invertir en famílies, escoles, productivitat i cohesió social.
El Col·legi ha reclamat una millor planificació territorial del talent, amb mesures com l’estabilitat contractual, la conciliació i sistemes de registre que permetin anticipar jubilacions i garantir una cobertura equitativa arreu del territori. També ha remarcat que l’increment de places universitàries és necessari però insuficient, ja que el dèficit respon a un problema multifactorial.
Infermera escolar, una aposta estratègica de futur
De cara al futur, el president ha defensat la implantació de la infermera escolar com “la gran inversió preventiva” del sistema. Ha assenyalat que la manca d’aquesta figura incrementa les desigualtats en salut, especialment en salut mental, i ha proposat una ràtio orientativa d’una infermera per cada 750 alumnes.
Segons el COIB, es tracta d’una eina clau per a la detecció precoç, l’educació en salut i la garantia d’equitat, seguint models ja consolidats en altres països europeus.
Equitat de gènere, un repte estructural
En la seva intervenció, Mercedes Guerrero ha posat l’accent en el biaix de gènere en salut com un dels grans reptes del sistema. Ha recordat que històricament la recerca i la pràctica clínica han pres el cos masculí com a referència, generant desigualtats en diagnòstics i tractaments.
Aquest biaix es tradueix en retards diagnòstics, infradiagnòstics, sobremedicalització i menor reconeixement del dolor crònic, amb un impacte econòmic estimat de més de 1.700 milions d’euros anuals a Catalunya.
“Cal incorporar de manera sistemàtica la perspectiva de gènere en la planificació en salut i reforçar models assistencials basats en l’escolta i l’atenció integral”, ha afirmat.
Propostes traslladades als grups parlamentaris
En el marc de la compareixença, el COIB ha lliurat als grups parlamentaris diversos documents tècnics sobre la situació de les infermeres a Catalunya, incloent-hi informes sobre especialitats, salut mental, salut sexual i reproductiva, així com sobre la infradotació de professionals.
També s’han compartit argumentaris per avançar en la reclassificació professional al grup A1, amb l’objectiu de sensibilitzar diputats i diputades sobre la necessitat d’adequar la classificació a la realitat acadèmica i competencial de la professió.
Durant el torn de respostes, Manzanares ha insistit que el sistema necessita més inversió i ha defensat el paper clau de les infermeres en la planificació i la gestió del sistema, incloent-hi la prescripció social i sanitària.
També ha destacat la necessitat d’harmonitzar les condicions laborals, avançar en el reconeixement de les especialitats i garantir un sistema que permeti fidelitzar el talent. En aquest sentit, ha recordat que “l’Estatut Marc ha de tenir la capacitat d’englobar tots els professionals” i que les noves classificacions han de situar “cadascú al lloc que li correspon”.
Per la seva banda, la vicepresidenta ha advertit que, si no es corregeixen les desigualtats estructurals i el biaix de gènere, el sistema continuarà generant ineficiències i inequitat. “Si no canviem el sistema i no situem la infermera en el lloc que li correspon, no tindrem infermeres en el futur”, ha afirmat.