Compromesa amb la recerca aplicada, ha investigat en àmbits com la realitat virtual per superar les pors, teràpies grupals de relaxació i activitat física per reduir l’ansietat, teràpies assistides amb animals, i sobretot la relació cos i ment. També forma part del Grup de Recerca Infermera de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i col·labora com a docent a l’Escola Superior d’Infermeria del Mar i a la Universitat de Barcelona.

Treballes a la unitat d’ansietat del Centre Fòrum de l’Hospital del Mar. Com ha evolucionat la teva mirada sobre aquests trastorns i què t’ha portat a investigar-hi?

L’ansietat és un dels trastorns mentals més freqüents. Una de cada quatre persones el patirà al llarg de la vida. Jo he comprovat que sovint aquestes persones arriben després d’anys de peregrinar per serveis com cardiologia o digestiu, fins que s’arriba al diagnòstic correcte. El meu doctorat va començar per aquí: identificar comorbiditats físiques comunes per avançar-nos amb diagnòstics precoços.

També em va sobtar com d’automatitzada està la resposta farmacològica. Molts pacients arriben molt medicats, i crec fermament que, des de la infermeria, podem fer molt abans. Treballar l’educació per la salut, la higiene del son, l’activitat física, les tècniques de relaxació... tot això i molt més pot ser clau.

Com vas introduir la recerca en les teràpies grupals?

Quan vaig començar, fer grups des d’infermeria no era habitual i costava molt demostrar-ne l’eficàcia. Gràcies a la recerca vam poder validar els grups psicoeducatius i terapèutics per a trastorns com el pànic o l’ansietat generalitzada. Això va obrir la porta perquè avui dia siguin habituals a molts serveis.

Una altra experiència positiva va ser la incorporació de persones amb experiència pròpia en salut mental com a agents actius dins els grups. Vam aconseguir una formació reglada perquè poguessin ajudar altres usuaris de forma remunerada. Vam començar el 2005 i ha estat un camí llarg, però ha valgut molt la pena.

També has investigat en línies alternatives com la realitat virtual o la teràpia amb animals. Quins resultats heu obtingut?

La realitat virtual ens ha ajudat molt en casos de fòbia. Vam desenvolupar entorns com avions o espais tancats per fer exposicions graduades. Això ha permès, per exemple, que pacients amb claustrofòbia puguin fer-se una ressonància magnètica. Actualment també s’utilitza en preoperatoris.

Amb la teràpia assistida amb animals vam fer sessions psicoeducatives amb gossos, abordant temes com l’ànim, l’estrès o els hàbits saludables. Els resultats van ser molt positius: disminució de la tensió arterial i la freqüència cardíaca, més autoestima, millor estat emocional… i el més bonic és que també vam veure millores en els professionals que hi participaven.

De totes aquestes intervencions, quines creus que tenen més potencial dins el sistema sanitari?

Totes. Perquè la salut mental va molt més enllà del model biologista. La medicació ajuda, però no és suficient. La persona ha de conèixer què li agrada, què li funciona i què necessita, i aquí les infermeres tenim una posició privilegiada.

Hem de tenir clar que la salut mental no és exclusiva dels serveis especialitzats. Hi ha pacients amb ansietat o depressió a qualsevol planta hospitalària i, fins i tot, entre els mateixos professionals.

L’estigma continua sent una barrera. Quines accions podem fer per combatre’l?

És cert que amb l’ansietat o la depressió la gent comença a demanar ajuda amb més facilitat, però encara queda molt camí per fer. Per exemple, les dones tenen el doble de diagnòstics d’aquests trastorns... i també es mediquen el doble. Cal entendre si això és per una menor demanda d’ajuda dels homes o per una càrrega afegida a les dones. Estem començant a investigar-ho.

Per combatre l’estigma, cal visibilitzar la salut mental. Campanyes amb persones famoses o tallers a escoles poden ajudar molt, sobretot davant l’augment de suïcidis entre adolescents.

Creus que la formació en salut mental és suficient dins els estudis d’infermeria?

Actualment en la majoria de centres no. Caldria molt més contingut i pes acadèmic sobre salut mental, tant per cuidar els pacients com per cuidar-nos nosaltres mateixes. Quan els estudiants acaben la carrera, tenen un coneixement molt limitat. A nivell assistencial es trobaran aquest tipus de problemàtiques constantment.

També penso que cal fomentar-ho des dels col·legis professionals i, sobretot, des de les institucions sanitàries i les universitats.

Com veus la recerca infermera dins les institucions? Què caldria millorar?

La recerca és essencial per millorar les cures, però les infermeres necessitem temps per fer-la. No pot ser que només investiguem en el nostre temps lliure. Ja sabem que som un dels col·lectius amb més burnout. Cal poder investigar dins l’horari laboral i també tenir temps per conciliar.

Sortosament, cada cop hi ha més grups de recerca d’infermeres dins els hospitals. Això ens ajuda a col·laborar, formar-nos i acompanyar-nos, i en alguns casos, aconseguir beques, que són escasses però molt necessàries.

Quina mirada aportes des del teu rol de gestora?

Crec que cal potenciar aquestes teràpies alternatives que s’ha demostrat que funcionen, tant en àmbits hospitalaris com comunitaris. Falten recursos i serveis, sí, però si enfoquem l’atenció des d’una mirada més humana i holística, no només millorem la salut mental dels pacients, sinó també la nostra com a professionals.

Quin missatge donaries a les persones amb trastorns d’ansietat que tenen por o vergonya de demanar ajuda?

Que demanar ajuda és clau. No cal que sigui a un professional; pot ser a un familiar o un amic o amiga. Cal aprendre a escoltar-se. El cos sovint ens avisa, però anem amb el pilot automàtic. Cal saber parar, cuidar-nos i prioritzar la salut mental.

També som un col·lectiu molt exposat al malestar. Quan notes els primers senyals de burnout, cal actuar. Jo sempre recomano mantenir espais personals: caminar, fer esport, quedar amb gent... Però també cal que les institucions detectin aquests senyals i posin mesures per cuidar els seus equips.

On podem seguir els projectes que dueu a terme des del teu departament?

Fins que no publiquem, és difícil seguir-los. Des dels grups de recerca dels hospitals intentem fer xarxa i compartir informació a través de les xarxes socials. També crec que els comandaments haurien de fer més d’altaveu per animar a col·laborar i fer arribar aquestes iniciatives a tothom.