Context actual de la professió infermera

La professió infermera és un pilar fonamental del sistema de salut català. No obstant això, la realitat laboral que afrontem dista molt de reflectir aquest paper essencial. Els últims estudis disponibles dibuixen un escenari que exigeix accions estructurals.

Segons dades del Consejo General de Enfermería (CGE), el 56,1% de les infermeres considera que la seva situació laboral ha empitjorat respecte abans de la pandèmia. Aquesta percepció no és només una qüestió de sensacions: el 88,3% afirma que la càrrega de treball els afecta psicològicament, i el 63,1% ha necessitat ajuda professional a nivell emocional. A més, gairebé 4 de cada 10 professionals ha pensat en deixar la professió en els pròxims anys.

A Catalunya, aquesta situació es veu agreujada per una manca estructural d’infermeres. La ràtio és de només 6,3 infermeres per cada 1.000 habitants, molt per sota de la mitjana europea (8,5). Caldrien 100.000 infermeres més per equiparar-nos al nostre entorn. I si no hi posem remei, el 39,4% del col·lectiu es planteja deixar la professió abans de 10 anys.

Aquesta realitat no només afecta les professionals, impacta directament en la qualitat assistencial, la seguretat de les persones ateses i la sostenibilitat d’un sistema ja tensionat.

Per tot això, des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, plantegem un conjunt de propostes concretes. Propostes que no només volen revertir l’actual situació, sinó projectar una professió infermera amb futur; reconeguda, valorada i amb capacitat real de lideratge.

 

Propostes per a la millora de les condicions de les infermeres

1. El Consell de la Professió Infermera de Catalunya (CPIC) és un òrgan permanent de consulta i participació activa, destinat a debatre, consensuar i impulsar qüestions estratègiques que facin avançar la professió infermera a Catalunya.

Es proposa la reactivació del Consell mitjançant l’actualització de la seva composició i funcions, amb l’objectiu que esdevingui un òrgan permanent de consulta del Departament de Salut, amb capacitat real d’incidència i interlocució.

2. Fer efectiva la categoria d’infermera especialista en l’àmbit professional, reconeixent els sis anys de formació que comporta, com ja succeeix en altres comunitats autònomes. Cal establir, a més, les bases per a la regulació de la Pràctica Infermera Avançada, ordenada des dels col·legis professionals, garantint-ne l’articulació sense menyscabar les especialitats infermeres.

En aquesta línia, figures com la infermera d’enllaç o la gestora de casos són essencials per assegurar la continuïtat i la transversalitat de la qualitat assistencial, especialment en l’atenció a persones grans, infants i adolescents, així com a persones amb necessitats cròniques complexes.

És prioritari implementar amb celeritat el Pla d’Acció de la Professió Infermera, impulsat pel propi Departament de Salut, per tal que el model d’especialitats infermeres situï la persona al centre de l’atenció.

Finalment, cal incrementar de manera significativa les places d’Infermera Interna Resident (IIR), amb especial atenció a aquelles especialitats amb un dèficit estructural.

3. Garantir les millors cures a les persones, i aquest punt passa perquè des de les administracions no es toleri l’intrusisme professional, ni a l’àmbit públic, ni a l’àmbit privat. La salut de les persones i la integritat de la professió estan en joc. Les infermeres tenim una formació, una experiència i unes competències específiques que ningú més pot suplir, i qualsevol intent de delegar funcions a professionals no qualificats posa en risc la seguretat de les persones ateses La situació actual, en què altres professionals assumeixen funcions que han de correspondre a les infermeres qualificades, suposa una greu amenaça per a l’atenció de les persones ateses.

Des del COIB, estem impulsant una comissió específica per combatre l’intrusisme professional amb totes les eines legals disponibles, garantint que només les infermeres i llevadores degudament qualificades i registrades exerceixin les funcions que els són pròpies.

Actuarem de manera proactiva per detectar, denunciar i aturar aquestes pràctiques il·legítimes. La ciutadania ha de tenir la certesa que compta amb professionals formats, regulats i competents. Per això, volem transmetre un missatge clar: podeu confiar en la vostra infermera o llevadora de referència.

4. Donar continuïtat als compromisos adquirits per l’anterior conseller derivats de les protestes infermeres realitzades des de l’any 2023 i que responen a una demanda històrica per equiparar els contractes de les infermeres amb la resta de graduats universitaris, equiparant el sou i la possibilitat de promoció de la mateixa manera que la resta de graduats, des de la classificació professional que correspongui (actualment, seria passar del grup A2 al grup A1).

5. Vetllar pel correcte desenvolupament del pla de carrera professional adaptat a l’expertesa, la competència i la responsabilitat de les infermeres, amb nivells graduals adaptats a la realitat de les professionals infermeres, que comportin retribucions progressivament més elevades.

6. Garantir el desenvolupament del projecte d’atenció integrada a les residències i assegurar unes condicions laborals dignes per a les infermeres que hi treballen. Per fer-ho possible, cal garantir que aquestes professionals disposin dels recursos, el suport i les condicions necessàries, així com equiparar-ne les condicions salarials amb les d’altres àmbits d’exercici.

7. Promoure la participació de les infermeres en els àmbits de planificació i direcció estratègica, aprofitant el seu coneixement i la visió transformadora i centrada en les persones, per afavorir el disseny i la implantació de nous models d’atenció i d’organització.

No podem parlar de millora de la qualitat assistencial sense parlar de lideratge. Les infermeres i les llevadores som professionals altament qualificades, amb una visió integral del sistema de salut i una gran capacitat d’adaptació als canvis accelerats que afronta la societat actual. Per això, cal que ocupem espais de presa de decisions.

Un exemple paradigmàtic és el projecte CAIROS, que només compta amb la participació d’una infermera. Aquesta presència és del tot insuficient per garantir que les polítiques de salut incorporin, de manera adequada, la mirada infermera. A més, no reflecteix la realitat del nostre sistema sanitari, on les infermeres i les llevadores acompanyem les persones al llarg de totes les etapes de la seva vida i representem la columna vertebral del sistema de salut.

8. Impulsar pràctiques infermeres efectives i innovadores. La innovació liderada per infermeres té la capacitat de transformar profundament el sistema de salut i la manera com entenem i gestionem la cura. És fonamental que les infermeres liderem equips de recerca i innovació.

A Catalunya disposem d’un potencial immens en aquest àmbit, però sovint, les infermeres ens veiem relegades a un segon pla. Això ha de canviar. Necessitem més presència infermera en projectes de recerca i en el disseny de solucions innovadores per garantir la sostenibilitat del sistema de salut.

9. Posar en relleu el nivell de competència científica, tècnica, humana i social de les cures infermeres en la pràctica assistencial, revisant els marcs d’avaluació existents al sistema de salut per tal d’incorporar nous indicadors orientats a la millora de l’atenció i a la visualització de l'aportació de les cures infermeres a la societat.

10. Prescripció infermera. L’evolució de la plena incorporació de les guies de medicaments subjectes a prescripció mèdica ha estat excessivament lenta, malgrat la seva utilització habitual i freqüent en la pràctica professional infermera. Des del CCIIC i els col·legis professionals hem treballat de manera coordinada amb la Direcció General de Professionals de la Salut i amb la Gerència del Medicament per garantir una aplicació efectiva i integrada d’aquestes guies en l’estació clínica de treball. Tanmateix, no descartem la necessitat d’impulsar la publicació d’un decret propi a Catalunya si l’administració de l’Estat no culmina la publicació de totes les guies pendents.

Paral·lelament, cal continuar avançant en noves línies de recerca relacionades amb la desmedicalització de la vida quotidiana. En aquest sentit, el CCIIC amb el suport dels col·legis està finalitzant un estudi qualitatiu amb infermeres prescriptores que posa de manifest la necessitat de transformar el pla de medicació en un veritable pla terapèutic. Aquest ha d’incloure, a més dels fàrmacs, consells personalitzats, prescripció social, recomanacions d’exercici físic, identificació de necessitats específiques i pautes de seguiment, amb una visió integral de la cura.

11. Desenvolupament de campanyes de promoció de la professió, àmbits de responsabilitat i autonomia professional. al intensificar les línies de comunicació per millorar significativament la visibilitat de la professió, combatre els estereotips i posar l’accent en els resultats en salut derivats de les cures infermeres. Aquesta tasca s’ha de desplegar tant en els mitjans de comunicació com en els canals institucionals.

És imprescindible donar suport a totes aquelles iniciatives que contribueixin a visibilitzar davant la ciutadania la professionalitat, el coneixement científic, la cartera de serveis i la capacitat d’actuar amb autonomia per part de les infermeres. Així mateix, cal promoure la difusió de pràctiques innovadores que demostrin resultats positius i eficients, com a via per enfortir el reconeixement social i institucional de la professió.

12. Considerem rellevant tenir en compte el  nombre de infermeres en exercici lliure. En absència pràcticament total de dades, hauríem d'identificar la presència d’aquesta modalitat de la pràctica en diferents entorns, tant de l'àmbit de salut com comunitaris.

Es proposa estudiar l’evolució, la distribució i les tendències a Catalunya, amb dades comparatives d’Espanya, la Unió Europea i l’entorn internacional, en el context de transformació de la professió i l’ampliació del rol autònom. Analitzar les diferents activitats que el constitueixen actualment, i en quins àmbits i condicions es desenvolupen. Aprofundir en la percepció, per part dels professionals i d’altres agents del sistema, sobre aquesta modalitat de la pràctica professional quant a motivacions d’exercici, avantatges, inconvenients i limitacions. Determinar les oportunitats de perfeccionament i avanç professional en l’exercici lliure, i els reptes de futur. Així com explorar les possibilitats d’expansió dintre del sistema de salut i la connexió amb altres sistemes.

13. Cap a una nova gestió de la demanda des de la integració de serveis. L’actualització dels models de gestió infermera de la demanda passa per integrar-hi l’autocura i superar el marc limitat de les agendes de visites immediates als centres. En aquest sentit, estem avançant cap a models innovadors que permetin oferir aquests serveis de manera transversal en tots els àmbits assistencials, amb una atenció especial al domicili de les persones i dels seus cuidadors, on es pot incrementar significativament la capacitat de resolució i la qualitat de l’atenció.

Des d’aquesta perspectiva, impulsem projectes com els X-GID, orientats a normalitzar i estandarditzar al màxim aquestes competències infermeres, afavorint-ne la implantació i el reconeixement en tot el sistema de salut.