Aquest article presenta les principals consideracions per determinar l’ordre d’autoria i resumeix les orientacions del Committee on Publication Ethics (COPE), una referència internacional en integritat científica.

Per què és important l’ordre d’autoria?

L’ordre d’autoria influeix de manera directa en:

• L’avaluació curricular i l’impacte professional.

• La visibilitat del treball científic.

• La responsabilitat sobre el contingut i la metodologia.

Les infermeres investigadores, que moltes vegades combinen docència, recerca i pràctica assistencial, la correcta atribució d’autoria reforça la credibilitat del coneixement produït i contribueix a una cultura de recerca més ètica i fiable.

Models habituals d’ordre d’autoria

Tot i que no existeix una norma universal, en recerca en salut són habituals els següents esquemes:

1. Primer autor
   Investigador/a que ha realitzat la contribució intel·lectual i pràctica més rellevant: disseny, anàlisi, redacció inicial.

2. Autors intermedis
   Participants que han contribuït de manera substancial en tasques específiques (recollida de dades, anàlisi, revisió crítica, desenvolupament metodològic).

3. Autor de correspondència
   Persona responsable de la comunicació amb la revista i de garantir la integritat global del procés. Pot ser o no el primer autor.

4. Últim autor
   Sovint vinculat a qui ha liderat el projecte, supervisat la recerca o assegurat els recursos. En molts camps biomèdics, l’última posició té un valor similar al primer autorat.

Què diu COPE sobre l’autoria i el seu ordre?

COPE no imposa un model d’ordre d’autoria, però estableix principis fonamentals que han de guiar qualsevol decisió:

1. Contribució substancial i real. 
   L’autoria només s’ha d’assignar a persones que hagin fet aportacions verificables i significatives. COPE rebutja explícitament:
   • Autoria honorària (inclosos responsables institucionals sense aportació real).
   • Autoria fantasma (persones que han contribuït però no apareixen a la llista).
2. Acord previ i documentat
   Tots els autors han de discutir i acordar l’ordre d’autoria abans d’iniciar la redacció i revisar-lo quan calgui a mesura que el projecte evoluciona.
3. Transparència. 
   Les revistes han d'encoratjar (i els equips haurien de proporcionar) una descripció clara de les contribucions individuals. Models com CRediT (Contributor Roles Taxonomy) faciliten aquesta declaració.
4. Responsabilitat compartida. 
   Tots els autors comparteixen la responsabilitat del contingut de l’article. El primer autor i l’autor de correspondència tenen responsabilitats ampliades en la verificació del manuscrit.
5. Resolució de conflictes. 
   Si sorgeixen desacords sobre l’ordre d’autoria, COPE recomana:

• Discussió interna basada en contribucions objectives.
• Mediació institucional si cal.
• Evitar modificar l’ordre d’autoria després de la submissió sense justificació clara i consentiment de totes les parts.

Recomanacions pràctiques per a equips d’infermeria

1. Definir criteris des del principi: establir per escrit què es considera contribució significativa.
2. Utilitzar el model CRediT per identificar rols i evitar confusions.
3. Revisar l’ordre d’autoria al llarg del projecte: la intensitat i la qualitat de la contribució poden variar.
4. Assegurar un lideratge ètic: la figura del líder de recerca ha de facilitar acords, no imposar-los.
5. Garantir formació ètica: incorporar COPE i altres referents en programes docents i formatius de recerca en infermeria.

Conclusions

L’ordre d’autoria és més que un detall formal: és una expressió d’integritat científica. Les orientacions de COPE ofereixen un marc sòlid perquè els equips d’infermeria puguin assignar autoria de manera transparent, justa i coherent amb les aportacions reals. L’adopció d’aquestes pràctiques reforça la credibilitat de la recerca infermera i contribueix a un ecosistema científic més responsable.