Des d’una perspectiva professional, ètica i legal, deixem clara la nostra ferma oposició a l’intrusisme professional envers les Infermeres de geriatria. Aquesta problemàtica vulnera la dignitat i la qualitat de vida de les persones grans, que són les més afectades per aquesta situació, incideix en els drets de les infermeres i infermers col·legiades i posa en risc directe la seguretat de les persones ateses.

 

Què és l’intrusisme en la professió infermera?

Des del punt de vista jurídic-legal, es defineix l’intrusisme com l’exercici dels actes propis d’una professió regulada sanitària per part d’una persona que no compleix els requisits establerts legalment pel seu exercici, és a dir: no ostentar la titulació universitària oficial, no estar degudament col·legiada/t al corresponent col·legi professional, i no disposar de la preceptiva pòlissa de responsabilitat civil professional.

L’intrusisme constitueix un delicte previst en l’article 403 del Codi Penal, i es protegeix mitjançant la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS); la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals; i la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.

Concretament, l’article 11 de la Llei 7/2006 descriu l’intrusisme com “la realització d'actuacions professionals sense complir els requisits establerts legalment per a l'exercici de la professió, i és actuació professional irregular la que vulnera les normes deontològiques, s'exerceix sense la diligència professional deguda o incorre en competència deslleial”.

En el cas específic de la professió infermera, es tracta d’actes professionals que requereixen la titulació universitària i la col·legiació obligatòria.

L’intrusisme en la professió infermera és una problemàtica greu que posa en risc la seguretat de la persona i la qualitat assistencial, així com la dignitat i el reconeixement de la professió infermera. No és un simple exercici il·legal, sinó un delicte i alhora una vulneració de la normativa que regula les professions sanitàries.

Concretament, en l’àmbit de la geriatria l’intrusisme adquireix una gravetat especial. L’atenció geriàtrica requereix coneixements clínics, habilitats comunicatives i emocionals, criteri professional i ètic per comprendre i atendre persones amb comorbiditat, dependència funcional, deteriorament cognitiu i/o fragilitat.

Les infermeres geriàtriques disposem d’una formació avançada en la valoració i l’avaluació de la fragilitat, la planificació de cures complexes, la promoció de l’autonomia i la prevenció de la dependència. Som professionals clau en la continuïtat assistencial entre l’àmbit hospitalari, residencial, l’atenció intermèdia i domiciliària, i garantim una cura professional centrada en la persona, la seva família i entorn. L’intrusisme desvirtua aquest model d’atenció, substituint el coneixement expert per intervencions improvisades que banalitzen l’acte de tenir cura.

Tenim constància que la problemàtica de l’intrusisme professional es manifesta majoritàriament als centres residencials. Davant d’aquesta realitat, des de la Vocalia de Geriatria volem fer una crida a la denúncia d’aquests casos, amb l’objectiu de protegir la nostra població més vulnerable i garantir una atenció de qualitat.

Per aquest motiu, encoratgem a tots els professionals i responsables de centres a comunicar qualsevol situació d’intrusisme detectada i, alhora, ens comprometem a impulsar les següents accions:

• Difusió d’informació clara sobre què constitueix intrusisme i com identificar-lo.
• Donarem suport a les persones que ajudin a detectar intrusisme professional en geriatria, assegurant així una bona cura de la gent gran, sobretot en centres residencials.
• Col·laboració amb la comissió d'intrusisme del COIB mantenint la confidencialitat del denunciant.
• Promourem la importància de verificar que els professionals de la salut estiguin degudament titulats  i/o col·legiats.
• Fomentarem maneres d’exercir que assegurin que les persones grans rebin una atenció segura i de qualitat.

 

Riscos i conseqüències de l’intrusisme

L’intrusisme suposa una amenaça greu tant per a la seguretat de la persona atesa com per al bon desenvolupament dels serveis sanitaris. És un delicte i alhora una pràctica que vulnera la confiança pública, i que compromet directament la qualitat assistencial. Aquest fenomen no només desprestigia la rigorosa formació i l’exercici professional de milers d’infermeres i infermers, sinó que exposa a la població a riscs inacceptables. Abordar l’intrusisme és una responsabilitat compartida que exigeix l’acció coordinada dels col·legis professionals, les administracions, els centres sanitaris i residencials i la pròpia ciutadania. Només així podrem garantir que les cures infermeres siguin sempre sinònim d’excel·lència, seguretat i professionalitat.

Tot això comporta una sèrie de riscos detallats:

1. Alt risc per a la seguretat de les persones grans
   L’argument principal contra l’intrusisme és el dret de la ciutadania a una atenció sanitària segura i de qualitat. Les infermeres pertanyem a una professió que requereix una formació universitària rigorosa, un coneixement científic profund i habilitats tècniques i humanes específiques per aplicar cures complexes, administrar medicació, realitzar procediments invasius, educar per a la salut i gestionar situacions crítiques. Sense aquesta capacitació, no només es manca de la perícia necessària, sinó també del coneixement dels protocols de seguretat, higiene i ètica professional, cosa que pot derivar en:

• Plans de cures inadequats a les necessitats de les persones
• Diagnòstics tardans de complicacions (dèficit d’intervencions preventives que derivin en complicacions)
• Danys físics i psicoemocionals a la persona, i fins i tot la pèrdua de la vida
• Quadres de reagudització de patologies preexistents
• Errors en la preparació i administració de medicaments
• Infeccions nosocomials
• Augment de la despesa sanitària
   

2. Deteriorament de la qualitat assistencial i la confiança pública
   La presència d’intrusos en l’àmbit de les cures de geriatria compromet la qualitat dels serveis assistencials. Quan les persones ateses no poden confiar que la persona que els atén té la titulació i les competències requerides, es genera una desconfiança generalitzada cap al sistema sanitari. Això pot dur la ciutadania a dubtar a l’hora de buscar atenció, d’ajornar tractaments necessaris i afectar negativament la seva salut a llarg termini.
    
3. Amenaça a la professió infermera en geriatria
   L’intrusisme és un menyspreu cap a l’esforç, la formació i la dedicació de milers d’infermeres i infermers que han invertit anys d’estudi universitaris i especialització pràctica per obtenir la seva titulació i exercir legalment. Soscava el prestigi de la professió, devalua la feina infermera i genera una competència deslleial i perillosa. A més, pot afectar la moral i el benestar dels professionals que veuen com el seu àmbit d’actuació és envaït per persones no qualificades.

 

Causes i justificacions inacceptables

La laxitud amb la qual es tolera la realització d’activitats pròpies de la professió infermera per part de persones no qualificades és profundament preocupant. Aquesta situació posa en risc la integritat de l’acte de tenir cura, que no és una simple intervenció tècnica, sinó un procés complex que requereix formació universitària, judici clínic i competències específiques avalades per la normativa vigent.

És inacceptable que, sota el pretext de l’escassetat d’infermeres en l’àmbit de la geriatria, l’estalvi econòmic o “l’experiència empírica”, se supleixin per personal sense titulació ni formació adequada.

L’intrusisme no només devalua la professió, sinó que també desprotegeix legalment a la persona atesa i la persona que actua sense qualificació, ja que no compten amb la col·legiació i pòlissa de responsabilitat civil professional obligatòria; i fomenta un sistema d’atenció precari, sense garanties. A més, genera un clima de desmotivació i desgast professional entre les infermeres i infermers, que veuen qüestionada la seva qualificació i les seves competències. El respecte a les competències professionals no és una qüestió corporativa, sinó una necessitat ètica i legal per assegurar una atenció sanitària segura, digna i de qualitat a les persones grans.

Accions necessàries per combatre l’intrusisme

Per erradicar aquesta problemàtica, és fonamental una acció coordinada i contundent:

Reforçar les mesures de control, supervisió i sanció: Cal garantir que només professionals infermeres col·legiades exerceixin activitats pròpies de la disciplina Infermera.

1. Marc legal robust i necessitat d’aplicació rigorosa:
   L’ordenament jurídic espanyol, mitjançant l’article 403 del Codi Penal, la LOPS, la Llei 2/1974 i la Llei 7/2006, tipifica i sanciona l’intrusisme. Tanmateix, és fonamental que aquesta legislació s’apliqui de manera rigorosa, perseguint i sancionant a qui incorri en aquest delicte.
    
2. Responsabilitat dels Col·legis Professionals, les Administracions Públiques i les entitats privades:
   Els Col·legis Professional d'infermeres i infermers tenen un paper clau en la detecció, denúncia i lluita activa contra l’intrusisme, protegint tant als professionals col·legiats com a la ciutadania. Les Administracions Públiques, per la seva banda, han de reforçar els mecanismes de control, inspecció i sanció en centres sanitaris, atenció intermèdia, domicilis i qualsevol altre àmbit on es prestin cures, per garantir que l’assistència sigui sempre proporcionada per personal qualificat i habilitat legalment.
    
3. Necessitat de conscienciació i sensibilització ciutadana:
   És vital educar la població sobre la importància de verificar la qualificació dels professionals de la salut que els atenen. Els ciutadans han de ser conscients que la seva salut està en joc i tenen el dret i la responsabilitat d’exigir una atenció per part de professionals degudament titulats i col·legiats.

 

Conclusió

En definitiva, des de la vocalia de geriatria es posa de manifest que l’intrusisme envers la professió infermera constitueix un delicte penal que suposa un problema de salut pública, de justícia social i de reconeixement professional. Exigeix una resposta contundent i coordinada de tots els actors implicats: professionals, col·legis, administracions, centres sanitaris i residencials, i societat, per tal d’erradicar-lo i assegurar que les cures siguin sempre sinònim de qualitat, seguretat i professionalitat.