Per al COIB, però, la seva longevitat és només la porta d’entrada a una història molt més important. La Carme és infermera. I el seu testimoni forma part del repositori Preservem la memòria, el projecte del Col·legi que recull entrevistes per preservar la memòria oral de les infermeres de Barcelona.

Una vida lligada a les cures i al país

En el seu relat, la Carme explica com el contacte amb l’entorn hospitalari i la figura del seu pare, que posava injeccions a domicili, van orientar-la cap a la professió. Va formar-se a l’Escola d’Infermeres de la Generalitat i va fer pràctiques a l’Hospital Clínic de Barcelona, en un temps convuls en què la realitat assistencial i el context social exigien vocació, resistència i ofici. 

Durant la Guerra Civil va atendre, entre d’altres, persones amb tuberculosi, i després va continuar exercint a Olot i a Osona. El seu recorregut també deixa constància d’una època en què moltes dones van veure la seva trajectòria professional condicionada per normes socials que avui ens interpel·len.

“No hi ha cap secret”

Quan li pregunten per la longevitat, la Carme respon amb la mateixa sobrietat que sovint té la bona pràctica: “No hi ha cap secret”. I hi afegeix una tríada tan senzilla com contundent: treballar, menjar bé i dormir bé. 

Aquest Nadal, la Carme vol fer arribar una felicitació especial a totes les infermeres de Barcelona. Si alguna cosa ens recorda la seva història és que les cures no són només una feina, són una manera de ser al món.

Podeu recuperar el seu testimoni al projecte aquí.