El projecte neix arran d’una sessió de teràpia, quan la professional, que havia viscut una situació traumàtica , rep la proposta d’escriure sobre el seu dolor com si fos una història aliena. Però en lloc de paraules, primer arriben les imatges. “Vaig començar a dibuixar, dibuixar, dibuixar... I al cap d’una estona el conte que m’havia plantejat la meva psicòloga havia quedat plasmat amb imatges”, explica.

A partir d’aquí, les paraules van fluir, i el relat es va convertir en un llibre que recull contes il·lustrats sobre emocions profundes, pensat per connectar amb qualsevol persona —tingui o no un diagnòstic de salut mental. L’objectiu no és descriure símptomes, sinó generar empatia i consciència. “Si entens, la paciència surt sola. El problema és que quan no entens alguna cosa, el desconeixement et porta al judici”, afirma.

Aquest testimoni ens recorda la importància de l’acompanyament empàtic i del rol clau de les infermeres en l’àmbit de la salut mental. I també ens convida a una reflexió profunda: entendre per poder cuidar millor.