Balanç de 2025

Com valoraria, en termes generals, l’any que deixa enrere per al col·lectiu infermer a Barcelona?

Cada any, les infermeres avancem un pas més. El progrés és inqüestionable i, cada vegada amb més claredat, ens consolidem com un referent per a la ciutadania.

D’altra banda, no podem deixar d’assenyalar que aquest és un any més d’espera per a millores que les infermeres mereixen, com la reclasificació, el reconeixement efectiu de les especialitats o la millora de les condicions laborals, per esmentar només algunes de les que tenim al tinter i que any rere any van quedant relegades.

Totes aquestes millores són imprescindibles en un context en què advertim una escassetat de professionals, estretament vinculada a les condicions laborals, tot i que no és l’únic factor.

Quins considera que han estat els principals assoliments o avenços aconseguits pel col·legi el 2025?

L’any passat ha estat un gran any d’obertura de portes: s’ha demostrat que el col·legi pot ser proper, pot donar veu a les seves col·legiades i pot actuar en defensa de la professió. Com a institució, hem ocupat espais que fins ara no havíem ocupat.

En paral·lel, hem intensificat la incidència política i institucional, situant les prioritats de la professió a l’agenda pública i enfortint el diàleg amb els actors clau del sistema.

Un dels grans assoliments ha estat la defensa activa de la professió a través d’una nova Comissió d’Intrusisme que, de manera sostinguda, ha reforçat la seva capacitat d’actuació i n’ha ampliat l’impacte. Aquesta tasca s’ha traduït en una lluita proactiva contra l’intrusisme en múltiples àmbits, mitjançant estratègies diverses que han anat més enllà de la via judicial.

Quins reptes o dificultats han marcat aquest últim any i com els han afrontat?

Els reptes han estat, en gran mesura, interns. Veníem d’una institució amb inèrcies més tradicionals i el repte està sent transformar-la en una organització realment alineada amb el moment actual, més àgil i més propera a les col·legiades.

En ser un col·legi gran, les dificultats es presenten de moltes maneres, però només coneixem una manera d’afrontar-les i superar-les: amb treball dur i fermesa.

Projectes del COIB per al 2026

Quins projectes té actualment en marxa el col·legi que considera estratègics per al desenvolupament professional?

Sens dubte, el 2026 ens marquem objectius clau per continuar oferint els serveis que les col·legiades mereixen. Aquest any es materialitzaran el nou sistema operatiu i la nova web; es posarà en marxa el grup de joves; reforçarem la Comissió d’Intrusisme amb noves línies d’actuació, i culminarem un projecte que vam iniciar l’any passat: una estratègia d’incidència política més professionalitzada i amb una major capacitat d’impacte institucional.

Recentment, des del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona s’ha presentat la Guia Infermera de Canvi Climàtic 2025. Què hi trobarem? Per què van veure necessari el seu llançament?

A la Guia Infermera de Canvi Climàtic 2025 s’hi trobarà un document molt pràctic, amb conceptes clau i, sobretot, mesures concretes per incorporar la sostenibilitat al dia a dia. Recomanacions per a la pràctica professional, l’organització de les unitats i la gestió de recursos i residus als centres.

La vam impulsar perquè el canvi climàtic ja afecta la salut i el sistema de salut també ha de reduir la seva petjada ambiental. Les infermeres, pel nostre pes dins dels equips i en la gestió quotidiana dels centres, estem en una posició privilegiada per liderar canvis que redueixin l’impacte i, alhora, protegeixin entorns més saludables per a la ciutadania.

Manca d’infermeres i importància de la formació continuada

Un altre tema d’actualitat és la manca de professionals i la possible fuga de talent. Com està afectant això Barcelona i Catalunya? Quines mesures urgents creu que s’haurien de prendre per retenir i atreure infermeres i infermers?

A Barcelona i a Catalunya, la manca de professionals es tradueix en sobrecàrrega assistencial i rotació, i parteix d’una base estructural feble. Catalunya se situa al voltant de les 6,6 infermeres per cada 1.000 habitants, mentre que altres països com Irlanda arriben aproximadament a les 15,8. A més, pel que fa a la càrrega assistencial, a Espanya ens movem en ràtios de 10-11 persones per infermera segons les dades comparades.

Per atraure talent no hi ha una “tecla” concreta: cal una estratègia coordinada i sostinguda. Mesures urgents com l’estabilitat contractual, la millora dels torns i els descansos, una carrera professional real (especialitats i rols avançats) i incentius territorials allà on la tensió és més alta són algunes de les vies. Els resultats arribaran a mitjà termini, però cal començar amb valentia ara.

Com ha evolucionat la formació continuada i l’accés a activitats formatives per a les col·legiades?

De manera molt positiva. Cada vegada oferim més i millors eines i hem ampliat l’oferta formativa. També s’ha multiplicat el nombre de jornades, que s’han consolidat com a espais de trobada on les col·legiades comparteixen coneixement i continuen creixent, tant a nivell individual com col·lectiu.

A més, hem detectat un augment clar de l’interès: cada vegada més activitats pengen el cartell de complet i, en moltes ocasions, hem d’obrir llista d’espera.

Visió de futur

Quina és la seva visió de la professió infermera dins del sistema de salut d’aquí a deu anys?

Tot dependrà, efectivament, del que siguem capaços de consolidar en els propers dos o tres anys. La meva visió és que, d’aquí a deu anys, la professió infermera hauria d’ocupar el lloc que li correspon com a columna vertebral d’un sistema de salut més sostenible, orientat a la cronicitat i a la longitudinalitat.

Perquè això passi, necessitem avenços molt concrets. Primer, plantilles dimensionades a les necessitats reals i la millora de les condicions, perquè l’escassetat de professionals ja és un repte de primer ordre.

Segon, un desplegament clar de rols avançats i especialitats.

Tercer, més lideratge infermer en la gestió i en la presa de decisions, i una aposta decidida per l’evidència, la recerca i la docència com a motors de millora.

I quart, tecnologia ben aplicada per reforçar l’acompanyament, no per deshumanitzar-lo. En aquesta direcció, Europa ja ha començat a impulsar accions específiques per atreure i mantenir el talent infermer.

Si fem bé aquest recorregut, d’aquí a deu anys hauríem de veure llistes d’espera més curtes, més capacitat resolutiva fora de l’hospital, una millor continuïtat de cures i una ciutadania que percebi amb claredat que invertir en infermeres és garantia de salut.

• Pots consultar la entrevista a: Enfermeria21.com