La vocal d'Infermeria Pediàtrica del COIB, Sara Aguilera, publica al Social.cat l'article d'opinió "Cuidar en temps digitals". En plena digitalització, recorda que escoltar, acompanyar i crear vincle continua sent el cor de la professió, especialment amb infants, adolescents i les seves famílies.

Cuidar en temps digitals: la veu humana de la infermeria pediàtrica

Les infermeres pediàtriques sabem que la humanitat no és un luxe, sinó un dret dels infants i adolescents que atenem. En l’era digital, aquest fonament no desapareix, sinó que pren noves formes. La tecnologia serveix per reduir temps, agilitzant processos o despeses, però també pot augmentar la qualitat de la relació i l’atenció cap a la persona. És a dir, la humanització a la nostra professió no pot ser una nostàlgia del passat independentment dels avenços tecnològics. 

En un context de digitalització, l’atenció a les persones viu alteracions en les tasques dels professionals. La intel·ligència artificial ha irromput al sistema oferint eines que prometen optimitzar el temps, millorar la precisió diagnòstica i facilitar la presa de decisions clíniques. Més que mai les infermeres disposem de recursos com històries clíniques electròniques, dispositius de monitoratge remot, aplicacions de seguiment o robots d’assistència, entre d’altres.  

Tot i això, aquesta revolució tecnològica també planteja un repte considerable. Com podem mantenir la humanitat, que és l’essència de la professió, quan les pantalles i els algoritmes ocupen cada cop més espai? A infermeria pediàtrica, la humanització no és negociable, ja que els infants i adolescents són més vulnerables i tenen necessitats emocionals, socials i familiars específiques. L’atenció inclou també a les seves famílies, que sovint viuen el procés de la malaltia amb angoixa i incertesa. En aquest context, la capacitat d’escoltar, acompanyar i transmetre seguretat continua sent insubstituïble i imprescindible.  

Les eines digitals en excés introdueixen riscos per a la humanitat de les infermeres, augmentant la despersonalització. Ens passem més temps davant d’un ordinador que amb la persona atesa, provocant que la comunicació cara a cara i el contacte humà es redueixi. Cal fer un gir de mirada amb l’objectiu de veure la digitalització i la humanització com a eines essencials de la professió, sempre i quan s’utilitzin de manera equitativa i amb criteri. No es tracta de rebutjar el progrés tecnològic, sinó integrar-lo amb valors com la compassió i l’escolta activa. 

El vincle a infermeria pediàtrica acostuma a ser encara més fort. Els infants i adolescents són sovint allunyats de casa. Adoptem, per tant, un referent d’acompanyament, seguretat, escolta i cura al ser una de les principals fonts de proximitat i connexió afectiva. La humanitat implica fer sentir a l’altre escoltat i reconegut, alhora que incloem la família com agents actius del procés.  

Aconseguir equilibri entre tecnologia i humanitat implica afegir diversos elements. El primer de tot és una presència i escolta activa. Hem de donar temps i espai perquè l’infant i els seus familiars siguin escoltats, expressin les emocions, temors i dubtes, i se sentin part del procés. En segon lloc, tenir clar que adoptem la tecnologia com a instrument de suport i no com a finalitat. A conseqüència d’això, la formació i sensibilització professional és imprescindible. No n’hi ha prou amb saber utilitzar una app o un sistema de registre. Cal formar-se en habilitats no tècniques com l’empatia, la comunicació, l’adaptació als infants i adolescents amb l’objectiu de mantenir el factor humà al centre. I per últim, hem d’integrar tant a la persona atesa com la família com a subjectes actius en el procés de cura.  

En definitiva, la humanització de les cures en l’atenció pediàtrica en l’actualitat no és un antagonisme entre tecnologia i persona, sinó un equilibri audaç. Ben orientada, qualsevol eina automatitzada allibera temps, facilita la comunicació, millora l’educació de la persona atesa i el seu voltant i permet una atenció més personalitzada. 

Els infants, adolescents i familiars mereixen cures avançades a nivell tècnic i humanitari. Que darrere de cada dada, monitor o aplicació hi hagi un rostre, una història, una emoció. El futur de la infermeria pediàtrica dependrà de la capacitat de combinar eficàcia tecnològica amb calidesa humana. En aquest equilibri recau la promesa, i el compromís, de la cura. 

Consulta l'article a Social.cat