Els infants són més vulnerables a l’exposició de substàncies químiques i partícules i, conseqüentment, a contraure malalties. L’exposició als microplàstics és continuada i prové de múltiples fonts, tant marines com urbanes. L’Organització Mundial de la Salut estima que la població més jove rep dosis fins a deu vegades superiors a les dels adults, i en el cas dels nadons la xifra pot arribar a quinze.

Els infants presenten una vulnerabilitat específica, ja que aquestes partícules són capaces de travessar barreres biològiques en organismes en desenvolupament. Les edats que abasten des de preescolar a escolar són especialment sensibles, sobretot en entorns urbans densament poblats, propers a fonts industrials o amb alt consum d’aigua embotellada i aliments processats.

Els nadons que mengen amb biberó són molt vulnerables a causa de material com xumets, joguines o mossegadors. Tot i que, també és degut a l'esterilització amb aigua de 95ºC i l’agitació de la llet en pols posterior al biberó. Els dos factors produeixen una gran quantitat de microplàstics. Els científics estimen de mitjana més de 2 milions de partícules diàries durant el primer any de vida en cas d’alimentació amb biberó a Europa, Estats Units i Austràlia.

Factors com les conductes de mà-boca o barreres biològiques encara immadures augmenten l’absorció i el potencial tòxic. A això s’hi suma que les vies d’exposició són constants. Tot i que les principals són aliments, aigua i pols domèstica, els infants i adolescents fan un ús més elevat en plàstic en entorns escolars i domèstics.

Les conseqüències clíniques potencials inclouen inflamació gastrointestinal crònica, alteracions de la microbiota, disfuncions del sistema immunitari, trastorns respiratoris com asma i inflamació pulmonar, i possibles afectacions reproductives relacionades amb l’espermatogènesi i la fol·liculogènesi. En l’àmbit neurològic, s’han identificat riscos emergents que, tot i que requereixen més recerca, apunten cap a possibles efectes en el desenvolupament cognitiu i conductual.

A Catalunya, les fonts ambientals de microplàstics són diverses. L’aigua potable, tant de xarxa com embotellada, pot contenir partícules de polièster i polipropilè detectades en la conca del Llobregat i en instal·lacions de tractament metropolità. Tot i disposar de sistemes de filtració, persisteixen concentracions residuals que incrementen l’exposició infantil.

Els parcs infantils i les zones de joc també presenten acumulacions de fragments i fibres procedents del desgast de materials plàstics. Els aliments processats i les begudes envasades contribueixen de manera destacable a la càrrega total d’ingesta.

Davant aquest escenari, el paper de la infermeria pediàtrica és clau, ja que la professió infermera constitueix el principal punt d’accés de la ciutadania al sistema de salut. La pediatria és sense dubte una de les àrees més exigents de la professió. La vocal Sara Aguilera remarca que es treballa amb persones vulnerables que sovint no poden expressar el que senten o necessiten i depenen completament de la mirada, intuïció i sobretot coneixement de les professionals.

Arribats al punt de situació planetària en que ens trobem, la infermeria pediàtrica ocupa una posició de lideratge en prevenció, detecció precoç i educació comunitària sobre els riscos vinculats als microplàstics. A més a més d’alfabetitzar a les famílies, és essencial desenvolupar la capacitat de detectar signes clínics compatibles amb exposició crònica com ara els problemes digestius persistents, les dificultats respiratòries o dermatitis.

La presència de microplàstics en la vida quotidiana és innegable, però el seu impacte en la salut infantil exigeix una resposta immediata i coordinada. La infermeria pediàtrica, amb una mirada centrada en la prevenció, la proximitat a les famílies i la capacitat de detectar senyals precoces, es posiciona com una peça estratègica per afrontar aquesta nova emergència silenciosa.