Amb aquesta mostra, s’observa que aproximadament la meitat de la població (51%) no fuma, mentre que un 33% són exfumadors i un 16% són fumadors actuals. Aquestes dades indiquen una lleugera reducció del consum respecte als anys anteriors, tot i que el tabaquisme continua sent un problema rellevant.

Pel que fa a l’edat, la major part de la mostra es concentra entre els 35 i els 64 anys, però destaca especialment la situació de la població jove. Entre els menors d’edat, un 21% declara ser fumador i, d’aquests, tots han utilitzat cigarretes electròniques (vapejadors), fet que evidencia el paper central dels nous dispositius en l’inici del consum. En aquest sentit, la Comissió de Tabaquisme del CCIIC ha activat la campanya #niFUM #niENGANY que rebat les falses bondats dels nous consums de nicotina.

En relació amb els patrons de consum, les cigarretes convencionals continuen sent la forma més habitual, però es detecta un alt nivell de poli consum: més del 90% dels fumadors combinen diferents productes (tabac convencional, tabac de caragolar, vapejadors o dispositius sense combustió). Això indica que les noves formes de consum no substitueixen el tabac tradicional, sinó que s’hi afegeixen.

Pel que fa a les motivacions d’ús dels nous dispositius de nicotina, la principal és la percepció que són menys perjudicials per a la salut (més del 80% ho creu), seguida de factors com la moda i els sabors atractius. Aquest últim aspecte és especialment rellevant en la població jove, on els sabors esdevenen un element clau d’atracció.

Malgrat que la majoria de la població reconeix els riscos associats al tabac convencional, la percepció de risc és menor en productes com les cigarretes electròniques, el tabac escalfat o les bosses de nicotina. Aquesta diferència és encara més marcada entre les persones fumadores, que perceben menys risc que les no fumadores.

Un altre resultat destacat és que el 70% de les persones enquestades considera que els nous dispositius de nicotina poden actuar com a porta d’entrada al consum de tabac convencional, fet que reforça la preocupació sobre el seu impacte en la iniciació al tabaquisme.

Pel que fa a les polítiques de control, les mesures amb més suport social són l’augment dels espais lliures de fum, les campanyes de sensibilització i les restriccions d’accés per edat. També hi ha un suport considerable a l’augment del preu dels productes de tabac com a estratègia per reduir el consum i prevenir l’inici.

En relació amb la regulació d’espais, més del 75% de la població es mostra contrària a permetre fumar a les terrasses de bars i restaurants, tot i que aquesta opinió varia notablement segons el consum: els fumadors hi són majoritàriament favorables, mentre que els no fumadors s’hi oposen clarament.

Finalment, pel que fa al cessament del consum, la majoria dels fumadors ha intentat deixar-ho en algun moment, però sovint amb recaigudes, especialment durant el primer any. Destaca també el baix ús de tractaments farmacològics finançats i el fet que molts intents es fan sense suport professional, fet que pot limitar l’èxit dels processos de deshabituació.

Per a més informació, visiteu el següent enllaç.