La llevadora parla del projecte de salut digital DANA del qual forma part, una app que pretén millorar el cribatge, diagnòstic i predicció dels problemes de salut mental maternal així com el benestar de les dones que es converteixen en mares

Roser Palau Costafreda: “La salut mental perinatal continua sent un tabú social”

Segons diversos estudis, nou de cada deu dones al món pateix algun desordre de salut mental associat a la maternitat. D'aquestes, al voltant del 25 % pateix un trastorn mental greu. Malgrat això, un 75 % d'aquests casos no s’acaben diagnosticant i un 70% dels casos detectats no es tracten correctament. [Font: DANA]

En aquesta entrevista, coneixem el projecte de salut digital per millorar la salut mental perinatal DANA amb la llevadora Roser Palau Costafreda, que des del 2022 hi col·labora com a responsable de contingut i associacions científiques, i que també és integrant de la Vocalia de Llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).

En què consisteix el projecte DANA?

És un projecte d’impacte social que es presenta com una solució de salut positiva basada en evidència científica per millorar la salut mental de les dones que es converteixen en mares. Per una banda, hem creat una app dissenyada per millorar el benestar de les mares des d'una perspectiva preventiva i d'altra, estem validant una eina per ajudar-nos a cribar, predir i diagnosticar problemes de salut mental maternal que poden sorgir en el període perinatal.

Ara mateix, l’app que es troba en les stores és la solució que dona resposta a la millora del benestar. Portem un any treballant-hi i l’anem actualitzant cada dues setmanes segons l’experiència que tenen les mares i el feedback dels professionals de la salut. Consta de tres eixos principals: en primer lloc, un espai amb programes psicoeducacionals i eines per al maneig de la salut integral. Les temàtiques van des del seguiment de l’embaràs, pràctiques de mindfulnes i respiració, identificació de les emocions, fins a situacions més urgents com la violència de gènere, de dol de la pèrdua perinatal o les experiències traumàtiques. Un altre dels eixos és la comunitat, on les mares poden compartir la seva experiència i comunicar-se amb altres mares que estan en el mateix moment que elles, sentint-se més acompanyades. I per últim, un mood tracker per recollir com se senten i anar monitoritzant les emocions que van sortint amb un diari que recull la seva evolució. Per altra banda, estem validant l’eina de cribatge, diagnòstic i predicció de problemes de salut mental, que és exclusiu per a les mares que formen part de l’assaig clínic.

 

Roser Palau Costafreda: “La salut mental perinatal continua sent un tabú social”

Com et vas interessar en un projecte d’e-health?

M’incorporo al projecte DANA a través d’una beca del Ministeri per inciar un estudi científic per validar les eines digitals com a suport per a tot el procés de matrescència, un terme que va encunyar l’antropologa Dana Raphael el 1973 sobre el canvi massiu físic, psicològic i emocional de la dona que es transforma en mare, des del moment en què decideix quedar-se embarassada fins als tres anys del postpart. Es compara amb el moment d’adolescència, en què hi ha una transformació cerebral, física, emocional i social. Aleshores conec l’equip i el projecte de DANA i em resulta molt interessant tenir una eina digital que pugui acompanyar les mares per millorar el seu benestar durant el període de matrescència. A més, volem demostrar que ens ajuda a cribrar o a detectar les mares que comencen a tenir un període emocional més difícil, de forma que també les puguem rebre al sistema o detectar-ho de forma més ràpida. Un dels motius pels quals em vaig enamorar del projecte és que posa la dona al centre, que vol canviar la societat apoderant les dones en aquest moment tant important i que és específic de la seva salut mental, molts cops oblidada.

Des del moment en què una dona decideix quedar-se embarassada fins als tres anys del postpart es compara amb el moment d’adolescència, en què hi ha una transformació cerebral, física, emocional i social"

Quina és la teva funció al projecte?

Com a responsable de contingut i associacions científiques, la meva funció és coordinar els continguts que oferim a l’app, és a dir, que estiguin completes totes les dimensions per les quals nosaltres entenem el benestar: la relació amb una mateixa, la relació amb l’entorn (la parella, la feina, els amics, la família...), la relació amb els canvis de matrescència i el vincle establert amb el nadó. M’encarrego de trobar perfils de professionals de la salut especialistes que puguin aportar contingut de valor per a les mares. A més, sóc la persona encarregada de coordinar l’investigació i validació científica de l’app.

Ara mateix entem treballant per desenvolupar un estudi clínic conjuntament amb el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), després d’haver aconseguit una beca del Ministeri. Amb aquest consorci volem validar que podem millorar el benestar de les mares amb una eina d’e-health, que podem cribar aquelles mares que tenen problemes de salut mental i generar-ne una predicció, que podem millorar resultats obstètrics i neonatals i si alguna mare comença a tenir simptomatologia de problemes de salut mental, podem evitar que escali tant. Jo aporto la visió més infermera i de llevadora al producte per poder acompanyar les mares i el seu entorn, ja que la promoció de la salut és un rol molt nostre. Volíem començar amb l’estudi clínic per veure com podem oferir eines per millorar el benestar i fer la promoció de la salut des d’un moment en què, en general, les dones són bastant receptives per poder implementar aquests canvis a nivell de salut i crear consciència de les emocions que sentim, de poder-les identificar o de tenir eines per gestionar-les.

Amb l’estudi clínic validarem l’app com a aplicació terapèutica amb la idea final que es pugui incorporar a la consulta dels professionals de la salut i puguin tenir un informe de com ha estat emocionalment la mare i veure si cal derivar-la al servei de salut mental perinatal. També estem desenvolupant un índex propi de benestar matern entenent diferents dimensions del benestar en la matrescència.

Ara parlem més de salut mental, però creus que està sobre la taula la salut mental perinatal?

Crec que un dels efectes que ha tingut la pandèmia de covid-19 ha estat la visibilitat i la desestigmatització de la salut mental en general i, de forma relacionada, també de salut mental perinatal. Tot i això, la salut de la dona i la salut mental són dos temes que han estat tabú durant molt de temps, han sigut molt oblidats i és on menys s’ha invertit. Ara sembla que s’està tornant més fàcil parlar-ne, però socialment continua sent un tabú. Moltes vegades, s’entén que el període de matrescència ha de ser un període feliç, però els números ens diuen que no és així: durant aquest període, el 90 % de les mares tenen algun trastorn de l’estat d’ànim, de les quals un 25 % desenvolupen una patologia de salut mental greu. A més, un 75 % dels casos ni el detectem, i d’aquests, un 70 % no tenen resposta a un tractament adequat. És cert que amb el nou protocol de 2018 de seguiment de l’embaràs a Catalunya es va introduir els cribratges de salut mental durant la maternitat, innovador entre molts països europeus. Tot i això, la majoria de comunitats autònomes d'Espanya no pregunten a les dones com estan vivint els canvis de la matrescència o com se senten.

A la majoria de comunitats autònomes ni pregunten a les dones com estan vivint els canvis de la matrescència o com estan, com se senten”

Fer promoció de la salut pot millorar la salut de les dones?

I tant. Com a professionals de la salut no podem estar 24 hores al costat de les dones, però una app sí que hi pot estar. L’objectiu final del projecte és veure com podem implantar una eina així en el sistema de salut, de forma que esdevingui una eina digital que pugui ajudar a la pràctica diària dels professionals. Que les mares tinguin eines per millorar el seu benestar i fer prevenció és la base de la salut mental.

És prou conegut entre les infermeres i llevadores que poden accedir a treballar en projectes de salut digital?

Crec que hi ha desconeixement de tot el que podem aportar com a professionals de la salut a l’e-health. Potser tenim una mica més clar que podem participar en recerca, però no tenim tant clar que tota aquesta part també és accessible a nosaltres i que hi podem ser des del principi, i així poder aprofitar els avenços tecnològics i la intel·ligència artificial que s’està desenvolupant per ajudar-nos. Si no hi som, ens quedem fora.

Hi ha desconeixement de tot el que les infermeres i llevadores podem aportar a l’e-health”

Sense les infermeres la visió de la promoció de la salut queda fora d’aquests projectes

Exacte. És una de les coses que DANA té molt clar. Tenint professionals de la salut a l’equip, el projecte s’entén d’una forma molt diferent. Sinó, queda limitat a una part més tecnològica, de producte o comercial. De fet, hi ha moltes apps mèdiques o de benestar al mercat que no compten amb els professionals de la salut.

Com valores la teva experiència?

Molt bona. Estic contenta de formar part d’un projecte innovador, amb el qual poder arribar a impactar en la vida de moltes dones que es transformen en mares i poder contribuir a millorar un procés que implica tants canvis a nivell vital i té tant d’impacte a la vegada en les generacions futures. Com a llevadora, aquest és el meu ADN, però ara el visc des d’un altre àmbit. És interessant poder treballar en un entorn multidisciplinari fora del camp de la salut en què no estem acostumats i m’ha sorprès molt gratament.