A Catalunya, el 21,4% de la població de 15 o més anys (gairebé milió i mig de persones) es declara fumadora i un 7,8% (més de mig milió) estar-hi exposats al fum ambiental a la llar. Un problema de salut pública tal que provoca més de 10.000 morts, cada any.
La legislació i les polítiques implementades han ajudat –i molt– a augmentar les taxes d'abandonament de l'hàbit tabàquic (51,3%, el 2024), però a un ritme tan lent que resulta, gairebé impossible, guanyar la partida i avançar-se a una indústria que crea tendència, sobretot, entre els grups poblacionals més joves. Una indústria amb molts recursos, però no més que el Sistema Nacional de Salut. Com a mostra, les quasi 60.000 infermeres que hi treballem.
Segons l’evidència científica disponible, el percentatge d'abandonament del tabac sense ajuda és d'un 5-7%, mentre que, si se segueix un tractament amb suport educatiu, reunions grupals o individuals amb un professional sanitari mitjançant una teràpia psicoconductual i fàrmacs específics, la taxa d'èxit es multiplica per quatre, fins al 20-30%.
Una dada constatada per la Comissió de Tabaquisme del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) amb les primeres valoracions de la implementació del protocol pel qual les infermeres podem indicar i autoritzar diferents tractaments farmacològics per deixar de fumar; i que, en els dos primers mesos d'aplicació, es va traduir amb 7.637 persones iniciades en el procés de deixar de fumar de la mà de 2.355 infermeres. Una prova de que legislar contra el tabac no és suficient i que, com amb qualsevol addicció, la població necessita una xarxa de professionals referents en atenció especialitzada.
La competència en proveir ajuda per deixar els productes tabac i altres dispositius d’alliberació de nicotina, és fruit d'una formació específica que no totes les professionals han rebut durant el seu currículum formatiu. És per això que, coincidint amb el Dia Mundial sense Tabac (31 de maig), des de la Comissió es demana que es facin els canvis necessaris perquè s’introdueixin aquests continguts a totes les professionals infermeres. Tot i que algunes universitats, com la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida, han introduït aquests continguts en assignatures optatives, caldria que aquests puguin arribar a tot l’alumnat. El tabac i les altres formes d’addició a la nicotina son un problema de salut pública de primer ordre, on les infermeres juguen un rol educatiu molt rellevant. La formació en aquesta matèria, per tant, accelera que més població rebi intervencions en la prevenció, control i cessació del tabac; i, en conseqüència, afavoreix l’objectiu d’aconseguir una generació lliure de tabac.
