Emi Ruiz és infermera des de 1997 i viu i treballa al Prat de Llobregat, la seva ciutat. Durant 26 anys ha exercit a l’ICS, com a infermera pediàtrica i comunitària als CAPs del Prat. Des de 2018 acompanya estudiants com a tutora acadèmica a l’Escola Superior d’Infermeria de l’Hospital del Mar, i des de 2023 és professora associada a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria combina assistència, formació i recerca, es considera una persona inquieta, motivada i amb ganes d’aprendre constantment, sempre buscant noves maneres de créixer i contribuir a la comunitat.

Actualment, està cursant el doctorat a la Universitat de Barcelona amb un projecte sobre “Prevenció i tractament de la malaltia hepàtica esteatòtica associada a disfunció metabòlica, amb detecció precoç i intervenció en els estils de vida”.

El 2023 va completar el màster en Infermeria i Escola, amb un TFM titulat “Estudi de prevalença de l’ús de pantalles en infants de 0-12 anys del Prat de Llobregat”. Aquest treball l’ha permès liderar, amb l’Ajuntament, un projecte pioner comunitari per al benestar digital dels infants i adolescents de la ciutat. Aquest octubre de 2025, és compartirà els resultats amb tota la comunitat.

La meva trajectòria és una combinació d’experiència clínica, recerca i compromís comunitari, amb l’objectiu de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones del meu entorn.

Quin ha estat el repte més significatiu de la teva trajectòria professional?

Crec que un dels reptes més grans ha estat mantenir-me constantment actualitzada en els avenços de la infermeria mentre compagino la professió amb la maternitat de les meves dues filles. No sempre és fàcil trobar l’equilibri, però aprendre cada dia i aplicar aquest coneixement a la pràctica fa que tot tingui sentit.

Reivindico la importància de la conciliació familiar i la necessitat real de poder compaginar la vida professional amb la criança. Quan les mares disposem dels recursos i la flexibilitat per organitzar-nos bé, no només afavorim el nostre benestar personal i el de la família, sinó que també ens convertim en professionals més motivades, eficaces i felices. La conciliació no és només un benefici individual, sinó també un valor afegit per a l’entorn laboral i per a la societat en general.

Quin consell donaries a les noves generacions d’infermeres?

Tinc la gran sort d’estar envoltada d’estudiants cada dia, com a professora associada, tutora acadèmica i tutora clínica, i sempre els dic: no us tanqueu mai cap porta. La nostra professió ofereix infinites oportunitats per créixer i explorar diferents camps laborals, i mai no sabrem quin és el nostre talent si no ens donem l’oportunitat de descobrir-ho.

I un altre consell que no falla: estalvieu sempre per invertir en formació. La formació és la base per créixer com a infermeres i, sobretot, per aportar de manera significativa al nostre entorn i a la comunitat que atenem.

Quina línia de recerca, estudi o projecte tens en marxa actualment?

Actualment, estic cursant el doctorat a la Universitat de Barcelona, amb un estudi multicèntric desenvolupat a Vilafranca del Penedès i al Prat de Llobregat, on infermeria lidera el diagnòstic de la malaltia hepàtica esteatòtica associada a disfunció metabòlica (MASLD) utilitzant una eina diagnòstica no invasiva, habitualment reservada a hospitals. En aquest moment estem en la fase de seguiment i acompanyament dels adolescents i les seves famílies, amb l’objectiu de millorar hàbits saludables i reduir els valors d’esteatosi i fibrosi hepàtica.

Paral·lelament, continuo amb el projecte de benestar digital per a infants i adolescents del Prat de Llobregat, que es donarà a conèixer a finals d’octubre, coincidint amb la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica. Aquest projecte busca implicar tota la comunitat educativa i familiar en l’educació en recomanacions d’ús responsable de pantalles, oferint consistència en les consignes d’educació digital i facilitant que infants adolescents i les seves famílies desenvolupin hàbits saludables en l’ús de pantalles.

Què canviaries demà mateix si poguessis transformar alguna cosa en el sistema de salut?

Si pogués canviar una cosa demà mateix, apostaria per reconèixer i potenciar el paper de les infermeres en tota la seva dimensió. La nostra professió és clau per garantir una atenció segura, integral i centrada en la persona, però sovint no es valora prou el nostre lideratge ni la nostra capacitat de decisió.

En aquest sentit, considero fonamental el reconeixement del nivell A1 com a categoria professional, perquè reflecteix no només l’experiència i la responsabilitat que assumim, sinó també la nostra contribució al sistema de salut en termes de gestió, innovació i humanització de l’atenció.

Transformar el sistema implicaria donar més autonomia i visibilitat a les infermeres, cosa que ens permet desplegar tot el nostre potencial, liderar projectes clínics i comunitaris i, en definitiva, millorar la qualitat de vida de les persones a qui acompanyem cada dia. Crec fermament que quan les infermeres creixen, tot el sistema de salut creix amb elles.

Què caldria fer, des de dins i des de fora, per millorar el reconeixement i les condicions de les infermeres?

Crec que el primer pas és sentir-nos valorades com a professionals i com a persones. Des de dins, això implica compartir experiències, recolzar-nos entre companyes i donar espai a la creativitat i a la iniciativa en el nostre dia a dia. Quan les infermeres ens sentim escoltades i tenim la llibertat de proposar i decidir, es reforça la nostra confiança i motivació.

Des de fora, cal que la societat i les institucions reconeguin la nostra feina de manera visible i concreta. No només com a professionals de la salut, sinó com a persones que acompanyem, cuidem i a vegades guiem famílies i comunitats, en totes les seves etapes de la vida. És important que es valori la nostra implicació i que es tradueixi en condicions laborals justes, recursos adequats i oportunitats reals de creixement. Bàsic reconeixement de la nostra categoria professional.

En definitiva, el reconeixement de les infermeres implica mirar-nos amb respecte, escoltar-nos i confiar en nosaltres, tant dins de l’equip com fora, i això ens permet fer millor la feina que estimem i impactar de manera positiva en la vida de les persones.