En primera persona: Rubén Molina Carrillo, infermer expert en ferides complexes en atenció primària.
Rubén Molina Carrillo, és infermer expert en ferides complexes d’atenció primària a la Gerència Territorial de Barcelona. Doctorant en Ciències de la Salut a la Universitat d’Alacant. Creador del web de divulgació científica de teràpia compressiva “Piernas en Compresión”, autor del llibre “Abordaje de edemas y úlceras de extremidad inferior” i de l’aplicació multiplataforma per a la selecció de mitges de compressió “AyudaMedias”. President de l’"Asociación Española de Compresión Terapéutica" (AECOMT).
Quin ha estat el repte més significatiu de la teva trajectòria professional?
Hi ha hagut molts moments en la meva curta trajectòria; el primer va ser segurament especialitzar-me en l’abordatge de patologies vasculars d’extremitat inferior i, específicament, en teràpia compressiva. Fa uns anys no hi havia gaire formació relacionada amb aquest àmbit i va ser molt d'aprendre de referents nacionals i de forma autodidacta; com a mínim vaig trigar de dos a tres anys a aprendre’n bé. Molt del que faig ara cerca evitar que altres professionals hagin de passar pel mateix. Actualment, el meu major repte és la tesi doctoral i tot el que l’envolta. Aprendre a programar i a aplicar el mètode científic és dels aspectes més difícils que m’he trobat.
En atenció primària he après que les majors sinergies es generen en la comunitat.
Què et fa sentir orgullosa de treballar en l’àmbit on exerceixes?
Sobretot donar resposta als problemes de les persones. Especialment en el cas de les persones amb problemes d'edemes o patologies venoses on el sistema de salut no acaba de resoldre del tot la seva situació. Poder millorar la qualitat de vida d’una persona és una sensació indescriptible. Crec que l'atenció primària té un gran valor en aquest punt perquè moltes vegades, en aquest tipus de patologies, és la responsable de tractar-les, però sobretot, de prevenir nous esdeveniments, perquè no oblidem que la base de l’atenció primària és la prevenció.
Quina línia de recerca, estudi o projecte tens en marxa actualment?
En tinc un parell principalment. El més important és l’aplicatiu multiplataforma “AyudaMedias”, que en essència és un programa que ajuda al professional de la salut a triar la mitja de compressió més adequada segons la patologia de la persona atesa i totes les possibles variables que poden influir com, per exemple, les comorbiditats, la mobilitat, etc. Ara l’estic validant amb la tesi doctoral; és un procés lent i molt enriquidor, però sobretot, molt dur. No obstant això, ja estic a la fase final i aquest any la finalitzaré. Els resultats han sortit increïbles i n'estic molt orgullós.
Fora d’això, també amb el meu equip estem divulgant la teràpia compressiva a través d’una nova associació (AECOMT); és un projecte molt ambiciós que tinc la sort de liderar i crec que aquest any serà molt rellevant.
Quines aliances o sinergies creus que són clau per impulsar canvis reals en la professió?
En atenció primària he après que les majors sinergies es generen en la comunitat. Com a professional de la salut has de conèixer el teu entorn i els serveis que pot donar el teu barri o fins i tot la ciutat, perquè hi ha molts altres professionals que treballen en comunitat, com són podòlegs, fisioterapeutes, tècnics ortopèdics, etc., que són essencials per a la persona i que tenen el mateix objectiu que tu. Crec que la infermeria té un rol de coordinació latent encara per explorar i podria ser molt interessant aquesta figura com a lideratge d'equips multidisciplinaris.
Quin consell donaries a les noves generacions d’infermeres?
Especialment que no es conformin amb la funció assistencial assistencial. La infermeria és molt més que això i des de les institucions sanitàries no és habitual que es doni èmfasi a altres funcions i, per exemple, en la investigació, gestió i coordinació d'equips hi ha un nínxol encara per desenvolupar. La teva professió no és una limitació, és una oportunitat en blanc per créixer, i com més t’especialitzis i més progressis en la formació (màsters, doctorats, l’EIR...), més reconeixement i valor tindrà la nostra professió.

