Sílvia Fariñas Rodríguez és infermera amb gairebé 22 anys d’experiència en el sector de la salut. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat en diferents serveis hospitalaris i, des del 2009, desenvolupa la seva tasca a l’àmbit de l’atenció primària.

Actualment exerceix com a adjunta a la direcció d’un centre, liderant un equip d’infermeria amb una clara aposta pel treball col·lectiu, la qualitat assistencial i el valor de les cures com a eixos transformadors del sistema de salut. Compromesa amb l’aprenentatge continu, col·labora com a docent en diversos màsters de la Universitat de Barcelona i participa activament en entitats que promouen el reconeixement de la professió. Defensa una infermeria cohesionada, autònoma i amb lideratge propi, capaç de generar aliances i d’incidir en les polítiques públiques de salut.

 

Què et va portar a ser infermera i com ha evolucionat la teva visió de la professió al llarg dels anys?

Penso que tots els qui compartim aquesta professió estem moguts per la vocació: la voluntat de cuidar, d’estar presents i de donar sentit al que fem a través del contacte humà. Alhora, ens impulsa la dimensió social i comunitària, amb el desig de construir una societat més justa i saludable.

Al començament, solem idealitzar la professió, ja que neix del desig de cuidar. Amb el temps, però, descobrim la seva complexitat i profunditat.

Evolucionem de la tècnica al ser, ja que al principi tot és més procedimental, però l’experiència ens mostra que l’essència es troba en la relació terapèutica que establim amb les persones. Aquesta mirada ens permet entendre millor la dimensió humana i com les cures que oferim poden transformar no només la vida de l’individu, sinó també la de les famílies i la comunitat.

 

Com creus que hauria de ser la professió del futur? Quins canvis són imprescindibles?

La professió infermera del futur ha de consolidar-se com una professió autònoma, amb identitat pròpia i capacitat per dissenyar i liderar estratègies de salut. Haurà d’integrar la tecnologia i les eines digitals com a suport, però sense perdre la seva essència humanista centrada en el contacte i l’acompanyament.

La mirada comunitària ha de ser clau, entenent els determinants socials per fomentar l’equitat. Caldrà superar definitivament el rol d’ajudant i assumir el lideratge en cures, investigació i innovació, adaptats a la diversitat cultural i organitzativa.

La professió infermera del futur ha de ser líder. Requereix, sobretot, un veritable reconeixement institucional i social, amb condicions laborals justes. És imprescindible avançar cap a un nou model de rol professional que superi la visió tècnica i situï la infermera com a gestora, educadora i líder amb plena autonomia clínica i comunitària.

La professió infermera del futur ha de consolidar-se com una professió autònoma, amb identitat pròpia i capacitat per dissenyar i liderar estratègies de salut.

 

Quin consell donaries a les noves generacions d’infermeres?

A les noves infermeres els diria que mai oblidin que el cor de la professió és el cuidar. Les tècniques i la tecnologia canviaran, però el que us farà úniques serà la capacitat de mirar, escoltar i acompanyar amb humanitat. No deixeu d’aprendre, de qüestionar-vos i de fer sentir la vostra veu, perquè la nostra professió necessita professionals valents i compromesos.

Treballeu amb generositat, cuideu-vos per poder cuidar i recordeu que sou agents de canvi: cada gest vostre pot transformar vides. I, sobretot, mai deixeu de creure en qui som i en la nostra força si estem unides.

 

Quines aliances o sinergies creus que són clau per impulsar canvis reals en la professió?

Perquè la professió pugui avançar i generar transformacions profundes, és imprescindible crear xarxes de complicitat en diferents àmbits. Cal la força que la ciutadania i les comunitats poden donar-nos quan reconeixen i defensen la nostra tasca.

És vital establir relacions de cooperació amb altres professionals de la salut, passant de posicions jeràrquiques verticals a posicions horitzontals de corresponsabilitat centrada en la persona. El món acadèmic i la recerca han d’anar de la mà de la pràctica clínica, alimentant-se mútuament per generar coneixement i innovació útil. Les institucions i els gestors sanitaris han de tenir en compte la veu de les infermeres en les decisions estratègiques, i el món polític i els mitjans haurien de ser aliats per obtenir recursos, reconeixement i visibilitat.

Finalment, i no per això menys important, la cohesió interna entre infermeres és clau: només amb orgull, suport mutu i lideratge compartit serà possible aprofitar al màxim totes aquestes aliances.

 

Què canviaries demà mateix si poguessis transformar alguna cosa en el sistema de salut?

Penso que ha arribat el moment de posar les cures al centre del sistema de salut. No podem continuar amb un model que gira només al voltant de la malaltia i la mirada biomèdica. Necessitem un sistema que valori les cures com una inversió en salut, qualitat de vida i autonomia de la persona. També significa enfortir el rol de la infermera, donant-li més capacitat de decisió, prescripció i lideratge en projectes comunitaris.

Cal redistribuir recursos cap a la prevenció i l’atenció primària, per reduir la dependència hospitalària. I, sobretot, hem d’escoltar persones ateses i comunitats, perquè només quan la ciutadania participa en el disseny dels serveis, el sistema respon de veritat a les necessitats reals.

 

Què caldria fer, des de dins i des de fora, per millorar el reconeixement i les condicions de les infermeres?

El futur de la nostra professió ha de rebre un impuls tant de dins com de fora del nostra àmbit. A nivell intern, és clau reforçar la cohesió i l’orgull professional, construint una visió compartida que doni sentit a qui som i què aportem. La recerca i la formació pròpies han de ser pilars de prestigi, i l’autonomia professional ha de permetre exercir competències com la prescripció o el lideratge comunitari.

Des de fora, és imprescindible la voluntat política i institucional per dotar de recursos i reconeixement real la nostra professió. El suport ciutadà, com ja hem dit, és un motor poderós per accelerar canvis i fer visible l’impacte de les cures. Insisteixo en la importància que les aliances amb altres disciplines han de trencar jerarquies i apostar per la complementarietat, ubicant la persona com a epicentre del sistema. Finalment, els mitjans i la cultura social han de contribuir a modificar la imatge inicial de la infermera i projectar-nos com a professionals experts i imprescindibles.

 

Llegeix altres "En Primera Persona":

• Entrevista a Marc Pañero, infermera intensivista a l'Hospital Clínic de Barcelona

• Entrevista a Silvia Rodríguez, infermera educadora en diabetis

• Entrevista a Joan Gonzalez Anglarill, infermer i director de l’Àrea de Salut Penitenciària del CST

• Mónica García Sorroche, infermera, docent i impulsora d’un projecte per donar veu a la professió

• Mariana Mayans, infermera líder en integració de la cura emocional en el procés quirúrgic