Mònica Gallardo és infermera i treballa al Centro Médico Teknon des de fa quasi be 30 anys. Desenvolupa responsabilitats com a Directora de Qualitat i Seguretat del Pacient. Va iniciar la seva trajectòria com a infermera en la unitat d’oncologia i, posteriorment, va exercir com a supervisora infermera fins que el centre va crear l’àrea de qualitat, on es va incorporar com a infermera de prevenció i control de la infecció. Des de l’any 2008 lidera l’àrea de qualitat i seguretat del pacient.

Té formació especialitzada amb un Màster en Gestió i un Màster en Metodologia de la Qualitat i Seguretat del Pacient. Va participar en l’elaboració del primer Manual d’acreditació de centres d’atenció hospitalària aguda del Departament de Salut de Catalunya. És experta en el model d’acreditació de la Joint Commission International, fet que li ha permès col·laborar amb diversos hospitals d’arreu d’Espanya  en els seus processos d’acreditació i conèixer altres realitats.

Què et va portar a ser infermera i com ha evolucionat la teva visió de la professió al llarg dels anys?

Com no pot ser d’altra manera, la meva vocació per tenir cura de les  persones em va portar a ser infermera. Quan vaig començar en oncologia, vaig descobrir que la professió és molt més que tècnica,  és estar al costat de la persona atesa en moments de fragilitat, oferir seguretat i esperança. Aquells primers anys em van ensenyar que cada gest i cada paraula poden marcar la diferència.

El meu pas cap al món de la qualitat va ser casual, però amb el temps es va convertir en un repte apassionant que va transformar la meva manera d’entendre la infermeria.

La nostra professió pot transformar l’assistència. Hem passat de centrar-nos en l’atenció directa a ser agents de canvi, impulsant la cultura de seguretat i la millora contínua. Avui la infermeria és coneixement científic, vocació humana i capacitat de gestió, amb una influència que s’estén a tot el sistema de salut.

Quin ha estat el repte més significatiu de la teva trajectòria professional?

El repte més significatiu de la meva trajectòria ha estat la capacitat de  generar confiança i motivació entre equips amb formacions molt diverses, independentment de la seva posició,  en relació a un objectiu comú.  Aquest camí ens ha permès, com a centre,  assolir fites importants, com ser l’hospital amb més acreditacions vigents a Espanya en relació amb la Joint Commission International. Aquest ha estat el repte. La qualitat no és complir estàndards, sinó crear una cultura compartida, on cada persona entén el seu paper en la millora de la qualitat i seguretat de la persona atesa i se sent part d’un projecte comú.

En resum els reptes han estat i son,  impulsar estratègies, liderar canvis i fer de la qualitat una eina de gestió que aglutina a tots els professionals de l’hospital.

Avui la infermeria és coneixement científic, vocació humana i capacitat de gestió, amb una influència que s’estén a tot el sistema de salut.

Quin consell donaries a les noves generacions d’infermeres?

És difícil donar consells quan parlem de generacions potser amb valors i expectatives diferents, però si n’he de donar un, seria aquest: no perdeu mai de vista que treballem amb persones en situacions de vulnerabilitat. Practiqueu l’empatia i l’escolta activa, i convertiu aquests valors en el pilar que defineixi la vostra pràctica professional.

Alhora mai deixeu d’aprendre. La infermeria és una professió en constant evolució, per això és essencial mantenir-se al dia de les innovacions, les bones pràctiques i l’evidència científica. Aprofiteu l’accés que teniu a les xarxes per aprendre i compartir. Mireu què fan els millors,  a dins i fora del nostre territori i si podeu, copieu-lo.

Invertiu temps en formació contínua, en recerca i en conèixer noves tecnologies que poden millorar la seguretat i la qualitat assistencial.
 

Com t’imagines l’evolució de la teva especialitat en els propers 10 anys?

Imagino que la irrupció de la intel·ligència artificial transformarà profundament la nostra manera de treballar. D’una banda, és probable que deixem d’invertir tant d’esforç en tasques imprescindibles però que aporten poc valor, com redactar informes, actes, procediments, etc. Aquest canvi ens permetrà alliberar temps per estar més presents en l’entorn assistencial, a prop dels professionals i de les persones  ateses . Podrem comprendre millor les seves dificultats reals i adaptar les nostres estratègies amb més agilitat.

El gran canvi però serà la disponibilitat d’anàlisi predictiva, que ens ajudarà a anticipar riscos i prendre decisions basades en dades en temps real.

Aquestes eines permetran identificar patrons que indiquin possibles esdeveniments adversos abans que es produeixin, com ara complicacions clíniques, errors en processos assistencials o desviacions en indicadors de qualitat. Gràcies a models predictius, podrem prioritzar recursos en àrees amb major probabilitat de risc, establir alertes automàtiques i dissenyar plans d’acció immediats.

Quins avenços o transformacions destacaries en la teva àrea en els darrers anys

En els darrers anys hem viscut una transformació important, la seguretat de la persona atesa ha deixat de ser un concepte marginal per convertir-se en un tema central en el debat hospitalari. Avui forma part de les agendes estratègiques, dels plans de qualitat i fins i tot dels indicadors que es reporten als òrgans de govern. Això és un gran avenç si pensem d’on venim.

Hem fet molt camí en la implantació de metodologies com l’AMFE, l’anàlisi de causes arrel, la notificació d’incidents, les pràctiques segures i la cultura de seguretat, però les dades globals sobre esdeveniments adversos segueixen sent preocupants i ens planteja reptes,  com integrar la qualitat i la seguretat  en la formació universitària com a matèria troncal, avançar cap a una cultura proactiva amb sistemes predictius basats en dades, impulsar la digitalització i la intel·ligència artificial amb criteris ètics i seguretat tecnològica i implicar a la persona atesa.