Des de petita, cada vegada que veia a la televisió imatges d’un hospital, i especialment d’un quiròfan, li deia a la meva mare: “De gran treballaré aquí”. Després de molts anys d’esforç i dedicació, gairebé vint anys més tard, puc dir que estic complint el somni d’aquella nena. Tanmateix, sempre he estat una persona inquieta, amb ambició i moltes ganes d’aprendre, i assolir aquest objectiu no ha estat suficient per a mi.

Necessitava veure més enllà del que m’oferia el meu entorn. Per aquest motiu, l’any 2022 se’m va presentar l’oportunitat de dur a terme una estada acadèmica de sis mesos a Bogotà, Colòmbia, realitzant-hi una part de les pràctiques del Grau, i no m’ho vaig pensar: vaig acceptar.Mai havia estat tant temps fora de casa, i és cert que al principi no em feia por; però el dia que arriba el moment d’acomiadar-se i agafar l’avió, és quan realment apareix aquesta por. En arribar-hi, i durant aquest període, vaig realitzar les pràctiques a l’Hospital Infantil Universitario de San José, concretament a la Unitat d’Urgències, al box de Reanimació i a la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques. Aquesta experiència ha marcat profundament tant la meva trajectòria professional com la meva vida personal.
Treballar en aquest entorn va suposar un repte des del primer moment.

La realitat sanitària a Colòmbia presenta diferències significatives respecte de la d’Espanya, especialment pel que fa als recursos materials, les proves diagnòstiques i la càrrega assistencial. En el sistema sanitari espanyol estem acostumades a disposar d’una gran varietat de recursos i a poder dur a terme múltiples proves complementàries per confirmar diagnòstics amb més seguretat. En canvi, durant la meva experiència a Colòmbia vaig poder observar com la limitació de recursos obliga els professionals a desenvolupar un criteri clínic molt més acurat, així com una capacitat més elevada de valoració i priorització, recolzant-se en els coneixements i l’experiència. Aquesta diferència em va permetre reflexionar sobre la importància del raonament clínic en la pràctica infermera i sobre com aquest es pot veure potenciat en contextos amb menys disponibilitat tecnològica.

Durant la meva estada, també se’m va presentar l’oportunitat de completar la meva formació acadèmica amb un curs d’infermeria militar impartit per la Fundación de Enfermeros Militares. Aquesta formació em va aportar coneixements específics en relació amb l’atenció d’emergències extrahospitalàries, el maneig de pacients en contextos crítics i hostils, i el treball sota pressió, així com habilitats relacionades amb la disciplina, l’organització i el lideratge. La combinació de la pràctica clínica a l’hospital i la formació militar em va permetre adquirir una visió més integral, abraçant diferents contextos assistencials, especialment aquells no convencionals.

En definitiva, aquesta experiència internacional ha estat clau en el meu desenvolupament com a infermera. L’exposició a noves cultures de la cura i a realitats sanitàries tan diverses m’ha brindat l’oportunitat de desenvolupar no només habilitats clíniques avançades en un entorn de recursos limitats, sinó també una autonomia més gran en la presa de decisions, una seguretat més gran davant del desconegut i una empatia profundament arrelada cap a realitats diverses. La immersió en una cultura sanitària diferent m’ha permès reavaluar i enriquir la meva perspectiva tant professional com personal, reafirmant amb convicció la meva vocació de cura.

En definitiva, estic convençuda que aquestes oportunitats són essencials per a l’aprenentatge de la pràctica clínica i contribueixen a formar infermeres capaces d’afrontar els desafiaments actuals de l’àmbit sanitari amb una visió més global, crítica i, sobretot, humana.

Sóc infermera amb experiència en l’àmbit d’urgències i quiròfan, on he pogut anar creixent professionalment en entorns exigents i de treball en equip. Actualment treballo a l’Institut Català de la Salut, atenent pacients i col·laborant amb equips multidisciplinaris en situacions que sovint requereixen rapidesa i coordinació. Prèviament, vaig treballar com a auxiliar d’infermeria en bloc quirúrgic i UCI, una etapa que em va permetre adquirir una bona base assistencial.

Entenc la meva professió no només des de la vessant clínica, sinó també des del compromís amb una atenció equitativa i respectuosa. Crec en la importància de visibilitzar i combatre les desigualtats en salut, així com en oferir una atenció lliure de discriminació, cap a col·lectius en situació de vulnerabilitat, potenciant l’abordatge interdisciplinar.