Després del primer afterwork de salut laboral al COIB "Infermer-IA. Recursos d'IA aplicats a la Infermeria del Treball", podem dir que s’obre una nova etapa: l’abans i el després de la IA.

Em pregunto si Pablo Neruda ens hauria regalat els seus Vint poemes d’amor i una cançó desesperada si hagués viscut en l’era de la IA o, per contra, li estaria preguntant al ChatGPT 5.0 per què: “fue tan corto el amor y tan largo el olvido”.

Neruda, a l’època analògica, ens deia: “puedo escribir los versos más tristes esta noche”. I en l’era digital, me l’imagino demanant-li a Nano Banana una imatge amb: “por ejemplo, de la noche está estrellada y tiritan, azules, los astros a lo lejos”.

Segons ens va explicar meravellosament el Sr. Carlos Valdespina, fundador i director general de SalusPlay, president de la Fundación Innovación y Liderazgo en Enfermería i infermer del treball, també es pot afegir una animació a la imatge creada si indiquem al prompt: “el viento de la noche gira en el cielo y canta”.

El prompt és la clau —això ja ho sabia el poeta— i per això insistia: “puedo escribir los versos más tristes esta noche”.

Li demana una investigació en profundidad i li genera unes gràfiques sobre:  “Yo la quise y a veces ella también me quiso”  i “Ella me quiso, a veces yo también la quería”

El Neruda digital està de sort, perquè molt aviat un simulador Genie 3 li farà sentir que: “En las noches como ésta la tuve entre mis brazos, la besé tantas veces bajo el cielo infinito”, mentre HeyGen li crea un avatar amb “sus grandes ojos fijos”, “su cuerpo claro y sus ojos infinitos”. Llàstima que surti amb un interrogant al front, perquè ell vol saber: “¡Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos!”

“Puedo escribir los versos más tristes esta noche,
pensar que no la tengo, sentir que la he perdido.”

Ara el poeta li escriu al Copilot i al Gemini, i els posa en mode deep research per veure si entenen: “y el verso cae al alma como al pasto el rocío”. I, sorpresa, li proposen fer-ne un quadre.

l poeta respon: “Qué importa que mi amor no pudiera guardarla”. El Gemini no acaba d’entendre i afegeix: “la noche está estrellada y ella no está conmigo”. Triga a respondre i el poeta canvia al GPT, que afegeix: “Eso es todo, a lo lejos alguien canta a lo lejos.”

I encara més sorpreses: li proposa fer-ne un pòdcast amb el títol Una canción desesperada, que comença així: “mi voz buscaba el viento para tocar su oído”, “de otro será de otro como antes de mis besos”.

El Neruda digital, ara sí desesperat, li demana un àudio: “mi alma no se contenta con haberla perdido”, “mi corazón la busca y ella no está conmigo”.

Amb Seedance Image, apareix l’estimada i, a més, li proposa un seguit de pistes per trobar-la.

Finalment, Neruda es rendeix: “Nosotros los de entonces ya no somos los mismos.”

I jo també estic a punt de rendir-me i demanar-li a NotebookLM que m’acabi l’article, però abans vull afegir aquest informe imprescindible per a la nova era de la IA: CONGRÉS BEIJING+30 IA, sobre el biaix de gènere en la intel·ligència artificial, presentat el 19.09 al Fòrum Beijing+30. També vull que em localitzi, en el vídeo de més de sis hores, el moment on es diu que només un 30 % de dones es matriculen al Grau d’IA de la UAB i només un 20 % al Doctorat de la UPC. Ho van dir molt clar les dones expertes: si les dones no hi són ni participen en el desenvolupament de la IA, estem perpetuant les diferències de gènere.

Crec que no em rendeixo i acabo amb l’agraïment a totes les persones que van organitzar i assistir al primer Afterwork de Salut Laboral sobre IA.

I torno a Neruda del 1924, sense cap ajuda:

“Aunque éste sea el último dolor que ella me causa
y estos sean los últimos versos que yo le escribo.”

Fins al proper Afterwork. Moltes gràcies a totes les persones que vau formar part.