Beatriz Armenteros López exerceix com a Coordinadora de la Unitat de Tabaquisme a la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat al Vallès Oriental de l'Institut Català de la Salut. La seva trajectòria l'ha desenvolupada principalment en l'àmbit penitenciari al llarg de 25 anys, iniciant-se com a infermera assistencial i col·laborant amb diferents projectes de recerca de grups d'infermeres penitenciaries en l'àmbit nacional per donar visibilitat a aquest àmbit professional.

Al llarg d'aquests anys va adquirir expertesa professional que va ampliar amb màsters: en Gestió de Serveis d’Infermeria i en Tabaquisme PIUFET 3.0. Aquest últim va reforçar la seva visió estratègica per poder liderar la implantació del Programa de cessació tabàquica a les presons catalanes.

Actualment, compagina l'activitat assistencial i de gestió amb la de docència com a col·laboradora en màsters d'infermeria. A més, coordina la Comissió de Tabaquisme del Consell de Col·legis d’Infermeres i d’Infermers de Catalunya.

Què et va portar a ser infermera i com ha evolucionat la teva visió de la professió al llarg dels anys?

Sempre he sentit la infermeria com una vocació innata: cuidar forma part del meu propòsit de vida. Tot i començar amb formació hospitalària, ben aviat vaig descobrir que la meva mirada i manera d'entendre la professió estaven alineades amb l'atenció primària.

Amb els anys, he vist com el rol de la infermera d'atenció primària ha crescut en autonomia, competències i responsabilitats, sempre amb el suport de guies clíniques i evidència.

En l'àmbit penitenciari, on he exercit com a infermera al llarg de 25 anys, la incorporació de la sanitat penitenciària al sistema de salut comunitari ens va oferir un ventall de recursos, formació i eficàcia en l'atenció assistencial. Avui dia, les infermeres que desenvolupen els seus rols dirigits a les persones que viuen dintre d'una presó aborden diferents dimensions amb eficiència i eficàcia validada per un sistema que l'avala.

El meu gran repte és l'abordatge en el consum del tabac per part de les infermeres a cada persona fumadora que sigui atesa independentment del motiu de consulta i en qualsevol àmbit assistencial on aquests exerceixin la seva professió.

Quins són els grans reptes de la teva especialitat i com hi contribueixes des de la teva pràctica?

Com experta en tabaquisme, el meu gran repte és l'abordatge en el consum del tabac per part de les infermeres a cada persona fumadora que sigui atesa, independentment del motiu de consulta i en qualsevol àmbit assistencial on aquests exerceixin la seva professió. És a dir, que aquesta intervenció estigui estesa en els seus contextos assistencials.

Des de la pràctica clínica, la docència, la recerca i la gestió he pogut contribuir a desenvolupar i difondre estratègies, eines i coneixement per millorar l’abordatge del tabaquisme.

La infermera és clau en casos de cessació. Som qui ajudem les persones a deixar de fumar, les motivem i les acompanyem en aquest procés. Un procés que està ple d'evidència científica que s'actualitza contínuament i que requereix informació i formació. I acompanyar una persona fumadora en el procés de deixar de fumar requereix aquesta posada al dia i una mirada integral.

Quins avenços o transformacions destacaries en la teva àrea en els darrers anys?

Un avens fonamental va ser la publicació, el desembre de 2024, del Protocol per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part de les infermeres. Aquest protocol ens permet completar el procés de cessació que ja s’inicia des de la consulta infermera, i indica que podem prescriure el tractament més adequat segons el criteri clínic i l'evolució de la persona. Aquest reconeixement normatiu ens empodera, dona coherència al nostre model assistencial i reforça la nostra capacitat resolutiva.
 

Quin impacte té la teva feina en el benestar de les persones o comunitats amb qui treballes?

Fumar continua sent el principal factor de risc de mort i de discapacitat. Per això, qualsevol acció preventiva o d'abordatge té un impacte directe i molt significatiu en la salut individual i comunitària. Fer intervenció breu, sensibilitzar tant a professionals com a població fumadora, i promoure la formació continuada genera canvis i millora d'oportunitats reals de cessació. El missatge positiu i basat en evidència, repetit i adaptat, pot empoderar a la persona i augmentar la seva confiança per intentar-ho tantes vegades com calgui.

El meu rol és fer arribar aquest missatge el més lluny possible, a totes les comunitats i institucions on sigui necessari.
 

Quin espai creus que haurien d'ocupar les infermeres en la presa de decisions?

La infermeria és una professió altament qualificada per ocupar espais de decisió i lideratge. La nostra experiència en gestió, la capacitat resolutiva i la visió holística de la persona ens avalen. Som presents en totes les etapes de la vida i en tots els àmbits de salut. Aquesta proximitat i visió global ens permeten aportar una mirada imprescindible en la planificació, la gestió i l'avaluació dels serveis.

Cada vegada hi ha més infermeres en càrrecs de responsabilitat, i aquest fet confirma que el nostre perfil professional està perfectament preparat per participar activament en la presa de decisions estratègiques.