Què us va motivar a recuperar el projecte de la fundació?

Hi ha una part que cal protegir, que és l'acció social de la professió i de la institució. Vam decidir entre tots reflotar-la, dotar-la de projectes i generar amb això una major visibilitat de la professió en l’àmbit de ciutat, alhora que patrocinem projectes nacionals i internacionals que cuiden les persones i les seves necessitats.

Es posarà en marxa al setembre?

Si tot va bé, reinaugurem a finals de setembre o principis d'octubre. La idea és fer un esdeveniment que la situï a nivell de ciutat, que tingui visibilitat tenint en compte que tenim projectes vinculats a la fundació que creiem que mereixen la nostra atenció i acompanyament. La nostra intenció és que la capacitat de captació es destini a projectes de cooperació, recerca, voluntariat, protecció de persones que pateixen processos de salut i les seves famílies, i a diverses línies de treball que puguin tenir suport a través d’Infermeres Barcelona en aquest cas.

Què es pot avançar respecte als projectes de la fundació?

Des de la institució s’organitza anualment un concurs de projectes de cooperació internacional. D’aquí s’han rescatat alguns projectes que es van presentar, fossin o no guanyadors, perquè creiem que tot el que estigui liderat per infermeres amb una projecció internacional mereix la nostra atenció. La idea és continuar captant més projectes perquè una fundació no té sentit si no hi ha projectes finalistes en què reinvertir els fons recaptats.

La nostra idea és tenir diverses línies d’esponsorització, però també organitzar esdeveniments que permetin una captació a través de col·laboradors externs, d’empreses o persones jurídiques, i que posicionin la Fundació Infermeres Barcelona perquè guanyi pes de marca i així aconseguir una captació de fons més gran.

Com creieu que es consolidarà aquesta nova etapa de la fundació?

És cert que no conec gaire el bagatge previ, més enllà del que he vist escrit. Abans s’organitzaven beques per a projectes de recerca infermera que es presentaven al concurs i després esdeveniments per promocionar i fer visible la professió. La nostra idea és ser un agent social de canvi, un agent que doni cobertura a situacions de necessitat. Tot allò que sigui bo per a col·lectius vulnerables hi té cabuda, però més enllà d’això hi ha un canvi en la manera d’entendre la tasca de donar suport i protegir persones en risc d’exclusió.

Com voleu que es reconegui la tasca de la fundació?

Una mica com la nostra professió: persones que fan de la seva formació i experiència la base per oferir cures professionals, però en aquest context, deslocalitzant-les dels escenaris clàssics d’assistència.

Tenim diferents línies de treball, com per exemple les persones sense llar. No cal anar gaire lluny per trobar gent amb necessitats a qui protegir. Hi ha molts projectes infermers que cuiden vulnerabilitats que tenim molt a prop. Les persones sense llar formen part d’una realitat que no para de créixer. Per sort, sembla que el projecte de llei continua endavant i veurem si podem fer baixar les xifres al voltant d’aquest fenomen que tant ens fereix i des de tan a prop.

També hi ha vulnerabilitats en l’àmbit de la infància. El 30% dels infants catalans viuen al llindar de la pobresa, i és una realitat molt desconeguda. Mirarem d’iniciar accions que la facin visible i que protegeixin els agents socials que més ho necessiten.

Així doncs, anireu més enllà del sector estrictament de la salut.

Exactament. Un habitatge no deixa de ser un protector de salut. Què no té a veure amb la salut? Doncs pràcticament tot hi té a veure, la qüestió és l’enfocament. Aquesta és una arma que tenim a favor. És cert que com a infermeres tenim l’obligació de tractar temes de salut, però ara, per exemple, parlem d’un projecte africà que tracta de la potabilització de l’aigua, que és salut pública. O quan es parla de John Snow, que a Londres va detectar focus d’aigua contaminada que van permetre identificar la infecció de còlera. La salut pública pot venir per l’arquitectura, la potabilització, el soroll, la protecció contra mosquits, la contaminació… Tot influeix en la salut. Aquest enfocament ens permet fidelitzar captacions de diferents àmbits i procedències. Marques que no tenen res a veure amb la salut poden estar connectades, encara que no parlem d’assistència directament.

El vostre àmbit d’actuació serà internacional?

Sí, des del Nepal, l’Equador, Guinea Bissau, Camerun, Gàmbia, Uganda… Actuarem en emergències i catàstrofes. Prioritzem els projectes liderats per infermeres perquè és el nostre àmbit, però també tenim projectes com el d’uns enginyers que fan adaptacions amb PVC per a persones amb mobilitat reduïda. No té gaire a veure amb la infermeria, però les ajuda. Un projecte per a persones amb limitacions funcionals que ara poden tenir mobilitat assistida amb baixos costos, creiem que mereix el nostre suport. Ens explicaven que, gràcies a una cadira de rodes, una dona va poder veure el mar per primera vegada. Si podem oferir molts d’aquests moments, ens sentirem orgullosos.

Entenem que voleu aprofitar l’altaveu del COIB per donar visibilitat a les necessitats i impulsar accions.

La infermeria, més enllà de la idea que tingui tothom, és una professió poc coneguda en general, i la fundació és una oportunitat perquè la gent entengui que infermeria és cuidar, però amb un cos de coneixement propi. Tal com jo ho veig, és la columna vertebral del sistema de salut. Una manera d’entendre la implicació social de les infermeres pot ser a través de la fundació.

És cert que el Col·legi és una corporació amb molta potència i capacitat d’arribar on institucions més petites no poden, però cal aclarir que la fundació és externa. Té vinculació amb el COIB perquè, segons els estatuts, la meitat del patronat ha de ser de la junta directiva del col·legi, però la idea és que la fundació creixi per si mateixa, independentment de qui estigui a la Junta de Govern del COIB.

De tots els projectes que teniu entre mans, n’hi ha algun que et faci especial il·lusió?

Tots. N’hi ha d’obstetrícia, n’hi ha un de formació al Nepal, per exemple, que va guanyar recentment una beca i que intenta formar les persones que tenen cura dels infants al Nepal. És un projecte d’una noia nepalesa que està desenvolupant una iniciativa per formar les persones més properes a les infermeres, garantint la protecció dels infants, el control de l’embaràs, el seguiment del creixement…

Hi ha temes de salubritat i també formació en atenció a les persones amb patologies agudes, com ara un programa sobre politraumatisme que es fa a l’Àfrica. Treballem en assistència i formació a les persones en origen perquè puguin autogestionar-se, guanyant capacitat operativa. Es tracta de satisfer les necessitats allà mateix, a l’origen.

A nivell més local, hi ha estudis que indiquen que els infants amb necessitats especials pateixen deshidratació i desnutrició importants. Investigadors de Mataró han adaptat la textura dels líquids i dels nutrients per facilitar la deglució, i el problema ha millorat notablement. Molts dels projectes són finalistes i ja estan demostrant resultats. La nostra feina és dotar-los dels màxims recursos possibles.

Tenim un altre projecte que, gràcies a la Diputació, va aconseguir un conveni amb l’Hospital Trueta de Girona, on acompanyen nens en cures pal·liatives amb musicoteràpia. Hi ha històries entranyables, com infants que s’acomiaden per carta del musicoterapeuta que ha fet més fàcil el seu trànsit. Els projectes que protegeixen persones són tributaris de la nostra protecció i ajuda.

Hi ha molta implicació de les infermeres en aquests projectes?

Aquesta és una de les nostres intencions. Volem parlar de la professió i mostrar que les infermeres tenim sensibilitat més enllà de l’assistència pura, de la recerca i de les línies d’exercici professional. Qualsevol projecte que protegeixi, ajudi i doti de recursos gent vulnerable, mirarem d’integrar-lo. Aspirem a fer professió sumant-nos a la programació de congressos o a través de l’art o l’esport, per dur a terme iniciatives amb finalitats estrictament solidàries que captin fons i ens permetin arribar a aquests projectes.

Aquesta entrevista l’estem fent en el Dia Internacional de la Infermera. Quin moment viu la professió?

És un moment de transició. Tant les retallades derivades de la crisi del totxo com les de la pandèmia han estat molt dures. Hauríem de prendre consciència que menys infermeres equival a menys salut. Al final, es tracta de la seguretat de la ciutadania.

Més enllà que jo sigui infermer, seré persona atesa algun dia, i les retallades en salut signifiquen més problemes de salut i més despesa. La salut és una inversió. Per exemple, a llarg termini, quant ens estalvia un infant ben format en hàbits saludables? Sempre és l’equilibri entre l’ara i el demà. Entenc que es vulgui fer la millor gestió del moment, però a vegades val la pena invertir en allò que protegeix la societat, encara que ara suposi una despesa.

• Accés a l’entrevista: Nus Agency