Les infermeres resolen de manera efectiva una part substancial de les visites sense cita prèvia i tenen un paper determinant en la continuïtat i la planificació de l’atenció als centres d’atenció primària.

Així ho constata un estudi elaborat per professionals del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE) i del grup de Recerca Transversal en Atenció Primària de l’IDIBAPS, amb una destacada participació i lideratge infermer. La recerca s’ha publicat a la revista científica International Journal of Nursing Studies.

L’estudi, titulat Patient pathways and short-term outcomes following nurse-led first-contact unscheduled visits in primary care, ha analitzat el recorregut assistencial de les persones que van arribar sense cita prèvia a tres centres d’atenció primària de Barcelona entre els mesos d’abril i juliol de 2025.

En tots els casos, la primera valoració va ser realitzada per una infermera mitjançant un circuit protocol·litzat. A partir de la valoració clínica, la professional podia resoldre la consulta, activar els procediments de col·laboració amb el metge o metgessa de família o programar el seguiment posterior que necessités la persona atesa.

Durant el període estudiat es van registrar 29.532 visites amb infermeres, de les quals 2.624 van ser visites sense cita prèvia. Aquesta activitat representa el 8,9% del conjunt de consultes infermeres efectuades als tres centres.

MÉS DE LA MEITAT DE LES VISITES SÓN GESTIONADES PER INFERMERES

Els resultats mostren que el 54,2% de les consultes sense cita prèvia van ser resoltes per les infermeres sense necessitat de derivar a altres professionals de la salut durant aquella visita.

A més, el 82,7% de les persones ateses no van contactar amb el centre durant els vuit dies següents per al motiu que els havia portat. En altres paraules, més de vuit de cada deu pacients van obtenir una resposta suficient en el primer contacte o no van requerir una nova actuació a curt termini.

Per al COIB, aquests resultats aporten evidència sobre el valor que la intervenció infermera permet donar una resposta àgil, efectiva i adequada, alhora que contribueix a ordenar els fluxos assistencials i a facilitar que cada persona sigui atesa pel professional i mitjançant el circuit que millor s’ajusta a les seves necessitats.

DE LA DEMANDA NO PROGRAMADA AL SEGUIMENT PLANIFICAT

L’estudi també mostra que un 8,4% de les persones van continuar el seu procés assistencial mitjançant una visita programada durant els vuit dies posteriors.

Aquest resultat evidencia que l’actuació infermera no es limita a resoldre una necessitat immediata. Les infermeres també identifiquen les situacions que requereixen continuïtat assistencial i contribueixen a transformar una demanda inicialment no programada en un seguiment planificat, ordenat i adaptat a les necessitats de cada persona atesa.

Aquest paper és especialment rellevant en un context en què els equips d’atenció primària han de donar resposta a una demanda creixent i diversa. La capacitat de les infermeres per combinar resolució, seguiment, educació per la salut i coordinació amb altres professionals contribueix a millorar l’accessibilitat i l’eficiència del sistema.

LA RECONSULTA DEPÈN DEL PROBLEMA DE SALUT

Una altra de les conclusions rellevants és que, entre les persones valorades inicialment per una infermera, la derivació al metge o metgessa de família durant la primera visita no es va associar amb una reducció de la probabilitat de tornar a consultar sense cita prèvia.

La necessitat de reconsulta estava relacionada principalment amb el motiu clínic i les necessitats de salut de la persona, i no amb la decisió de derivar-la o no durant el primer contacte.

Les consultes relacionades amb la salut mental i el malestar emocional van presentar una probabilitat de reconsulta no programada aproximadament 4,5 vegades superior respecte altres motius de visita. També es va observar una probabilitat més elevada en les consultes motivades per febre o simptomatologia digestiva.

Aquestes dades assenyalen la necessitat de reforçar els circuits de detecció, seguiment, suport i acompanyament de les persones que consulten per problemes de salut mental o malestar emocional. També evidencien que determinats problemes requereixen una resposta continuada i interdisciplinària, independentment del professional que participi en la primera visita.

UNA EVIDÈNCIA QUE REFORÇA EL DESPLEGAMENT DE LES COMPETÈNCIES INFERMERES

El COIB considera que aquest estudi aporta dades rellevants per continuar avançant en models assistencials que reconeguin i despleguin totes les competències de les infermeres.

“La recerca mostra que les infermeres poden donar una resposta efectiva a una part molt significativa de les consultes no planificades, contribuir a identificar les persones que necessiten seguiment i ordenar la demanda assistencial a partir de criteris clínics i protocols compartits.” destaca Borja Manzanares, president del COIB. 

Reconèixer aquesta aportació permet millorar la qualitat de l’atenció, alhora que afavoreix una organització més eficient dels equips d’atenció primària i centrada en les necessitats de les persones.