Aquesta guia, que és pionera a Espanya, consensua criteris d’actuació de les llevadores en la seva pràctica assistencial del part domiciliari i estableix unes recomanacions específiques, basades en l’evidència científica, per assistir dones que trien aquesta opció i donar suport a les seves parelles.

Durant la presentació de la guia, que va tenir lloc el passat 7 d’abril a la sala d’actes del Col•legi, la presidenta del COIB, Mariona Creus i Virgili, va assegurar que l’atenció del part a casa és una “opció més que tenen les dones, com ho és el part normal, que en els darrers anys s’ha anat promocionant més en l’àmbit hospitalari”. Aquesta guia “ha de ser un instrument que permeti realitzar aquesta pràctica amb el màxim de garanties”, va afegir.

D’altra banda, la vocal de llevadores del Col•legi, Susanna Garcia, va assegurar que aquest manual, que en els propers mesos estarà disponible en castellà, “permet unificar criteris amb l’objectiu de millorar l’atenció al part a casa”, que “les llevadores hem d’oferir com una opció lliure, deixant sempre que sigui la dona que decideixi com vol donar a llum”.

Aquest manual, que ha rebut el recolzament d’un total de 16 organitzacions, estableix que perquè la dona pugui parir al seu domicili, l’embaràs cal que sigui de baix risc, que el pla del naixement s’estableixi abans de les 28 setmanes de gestació i que el part s’atengui a casa quan es produeixi entre les 37 i les 42 setmanes de gestació.

Altres criteris d’inclusió són que la gestació sigui només d’un bebè i que la presentació sigui cefàlica i que les dones aportin els controls ecogràfics i analítics que s’han fet. Es recomana que la dona es faci un mínim de quatre visites clíniques abans de l’assistència al part i que una d’elles es faci a la pròpia casa de la gestant.

Per tal de dur a terme un part a domicili, la llevadora, a banda de dur un control i fer un procés d’acompanyament de la dona durant tot l’embaràs, ha de visitar la casa de la gestant un mes abans, per confirmar que el domicili reuneix les condicions necessàries, propiciar un ambient de confiança i intimitat per a la dona i acordar qui seran els acompanyants al part.

Durant el procés del part a domicili, l’objectiu de la llevadora ha de ser el d’acompanyar la dona i ajudar afrontar el dolor, si aquest es presenta, mitjançant mètodes no farmacològics. En el cas que la dona demani qualsevol ajuda farmacològica per alleugerir el dolor, es procedirà a traslladar-la a un hospital.

De fet, el propi manual, recomana que s’estableixin vies de comunicació i diàleg previs entre els professionals que assisteixen els parts a domicili i els hospitals de referència, per tal de revisar i aportar suggeriments d’actuació.

La guia assenyala que l’elecció de parir a casa ha de ser una decisió informada i lliure de la dona i mai imposada. La llevadora de la Cooperativa Titània-Tascó i coautora de la guia, Pepi Domínguez, considera que l’opció del part a casa “s’hauria de donar a conèixer a les dones que tenen un embaràs de baix risc, com una possibilitat més”.

En alguns països, com Holanda, Regne Unit i Dinamarca, aquesta pràctica està més estesa i s’ofereix l’elecció lliure del lloc del part. La situació d’Espanya dista de països com Holanda, on el 28% dels parts són domiciliaris i el 9% de dones escullen parir en una habitació llogada, amb la seva llevadora.

La dona que decideix donar a llum a casa té d’entre 25 i 35 anys, amb un nivell sociocultural mitjà-alt, de caràcter independent i que vol exercir el seu dret a decidir sobre el part. Moltes han acompanyat un part a casa i han viatjat a països on es du a terme aquesta pràctica, segons Domínguez.

L’acte de presentació de la guia també va comptar amb la participació de la psicòloga Núria Beitia va explicar la seva experiència personal com a dona que en el seu moment va decidir parir a casa. Beitia va fer una crida a totes les llevadores perquè plantegin a les dones que el fet de parir al domicili és una opció “plantejable”.