La meva primera experiència en cooperació va ser el desembre del 2023 amb la ONG Abaraka i juntament amb quatre companyes infermeres de l’Hospital del Mar. Vam viatjar a Guinea Bissau per participar a un projecte a l’hospital regional de Bafatà. L’objectiu era l’assistència a quiròfan, pediatria i urgències pel matí. Per la tarda fèiem formació a professionals de la salut sobre RCP, signes vital i via aèria, cures i embenats, EKG i dosificació de medicaments.

Aquella experiència va suposar fer realitat un somni, al mateix temps que descobrir una part de mi que donava més sentit a la meva professió i a la meva vida. A nivell professional, compartir, treballar i viure amb tots les persones del camí va ser un regal. Sempre dic que em vaig emportar molt més que el que jo vaig donar.

Recordar tot el que fan amb els pocs recursos materials i professionals disponibles suposà una autentica lliçó de vida. S’aprèn com la gent, passi el que passi, es reinventa constantment i fa el millor que pot amb el que disposa i sap. A més a més, la formació esdevé un regal per a ells gràcies a la mentalitat oberta per aprendre constantment coses noves.

Àfrica va tocar la meva ànima, i quan passa això ja no hi ha marxa enrere.

No tinc paraules per agraïr a Abaraka que ens facilités poder conèixer de primera mà la cultura i la manera de viure de la seva gent. Cooperar és compartir i aprendre de l’altre, però no des d’una visió paternalista, sinó des de l’empatia i el coneixement de la seva cultura costums i realitat dels Guineans.

Personalment, sempre ha estat rellevant no analitzar el viscut amb mentalitat europea sinó buscar la connexió, amb una mirada neta, sense prejudicis. Àfrica va tocar la meva ànima, i quan passa això ja no hi ha marxa enrere. Així que el passat octubre-novembre del 2025 vaig tornar a la mateixa regió de Bafatà (Guinea Bissau) amb Abaraka.

Gràcies a l’assistència que vaig tenir el plaer de dur a terme a Hospital de Bafatà, vam realitzar una missió exploratòria en conjunt amb la ONG Matres-Mundi per iniciar un projecte en la casa maternal de rehabilitació d’estructures, equipament de material i formació a professionals de la salut. En aquest cas, el projecte tenia com a objectiu principal reduir els índex de mortalitat materna de la regió, ja que Guinea Bissau és un dels països amb taxes de mortalitat més elevades.

A les cases maternals ingressen dones amb parts de risc i es fa seguiment fins el dia del part. Viuen a la casa, on se’ls hi proporciona tres àpats al dia, allotjament i controls mèdics. L’objectiu principal era aconseguir un bon seguiment de les mares en els centres de salut de la regió i una bona coordinació per ingressar-les a la casa maternal i donar cobertura essencialment a aquelles amb parts de risc.

Núria Carbonell Pujadó, mare de dos nens, treballa des de fa vint-i-cinc anys al Bloc quirúrgic de l’Hospital el Mar. Durant aquests vint-i-cinc anys ha estat la meitat treballant a Unitat de crítics i reanimació i l’altra meitat a quiròfan d'urgències i ORL. Prèviament, havia treballat a Unitats d'Hospitalització i Urgències.