FacebookTwitterLinkedInGoogleEnviar...PinterestWhatsapp
27 de setembre de 2017

    Una recerca infermera detecta les principals barreres a les quals s’enfronten de manera continuada les persones sordes quan necessiten atenció sanitària. Dolors Rodríguez és l’autora de la investigació de tesi doctoral en la que es posa de manifest que les incidències causades per la mala comunicació «no són casos aïllats sinó que es donen de manera continuada al sistema de salut».

    La poca adaptació de la sanitat a les persones sordes impacta directament a la seva salut

    La inadequació i la poca implantació de sistemes d’accessibilitat per a les persones sordes en l’àmbit de la salut acaba tenint un efecte directe sobre la salut d’aquestes persones. Les  barreres comunicatives i la dificultat d’accedir a la informació generen ansietat, estrès, confusió i impotència sobre la persona que requereix atenció de salut i, en els casos més greus, diagnòstics i tractaments erronis o tardans.

    Dolors Rodríguez Martin, infermera, doctora en antropologia social i cultural i professora de l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, és l’autora de la investigació de tesi doctoral “¿Discapacitado? No, ¡Sordo! La creación de la identidad sorda, su formulación como comunidad diferenciada y sus condiciones de accesibilidad al sistema de salud”, sobre la realitat de les persones sordes i, en concret, dels usuaris de llengua de signes, i les seves interaccions amb el sistema de salut.

    Rodríguez afirma que les incidències causades per la mala comunicació «no són casos aïllats sinó que es donen de manera continuada al sistema de salut».

     «Els professionals de la salut no solen preguntar de quina manera prefereix comunicar-se la persona sorda—ja sigui amb un intèrpret en llengua de signes, a través d’un familiar o amistat que interpreti, amb l’escriptura de notes o de la lectura labial—, sovint desconeixen que poden demanar un intèrpret i pensen que no és necessari per entendre’s,» explica Rodríguez.

    Entre les principals conclusions de l’estudi s’hi compten la poca adequació i accessibilitat dels sistemes per accions tan simples com demanar cita o tan crucials com la manera en que s’avisa als usuaris a les sales d’espera dels serveis d’emergències o de consultes, que habitualment són auditius i no visuals.

    Una de les situacions que reflecteix l’autora és l‘ús de menors d’edat o familiars com a pont de comunicació entre l’usuari i el professional davant la manca d’intèrprets i que en ocasions és iniciativa dels professionals, i no dels usuaris. En el cas dels menors això suposa una vulneració dels drets dels infants i, en ambdós casos, una vulneració de la privacitat de les persones ateses.

    En l’estudi també es posa de manifest que, fruit d’aquestes barreres comunicatives, les persones sordes, al llarg de la seva vida, perden molta informació com el desconeixement o la confusió sobre els antecedents patològics familiars i dels propis processos de malaltia durant la infantesa.

    Els professionals de la salut, clau per millorar la situació

    Els  professionals de la salut són actors clau per millorar una comunicació efectiva amb els usuaris sords, i entre ells, les infermeres són els qui tenen una atenció més directa. A través de la tesi, la investigadora ha detectat que hi ha molt poc coneixement sobre les persones sordes, gairebé no hi ha formació en llengua de signs. «Sovint manca actitud oberta i comunicativa cap a aquestes persones», afegeix Rodríguez, «en part perquè s’estereotipen com a persones amb una malaltia». Incorporar els intèrprets amb formació específica en el camp de la salut a les visites i adaptar la informació que els professionals traslladen a un llenguatge més accessible, entre d’altres propostes, tindria un impacte directe en les cures, l’adherència al tractament, i en conjunt, en el seu estat de salut.

    Setmana Internacional de les Persones Sordes

    Amb motiu de la celebració de la Setmana Internacional de les Persones Sordes, del 25 al 30 de setembre, les principals federacions que representen el col·lectiu de persones sordes usuàries de la llengua de signes han emès manifestos per reivindicar la realitat de les persones sordes, la identitat lingüística i cultural pròpia i denunciar els prejudicis sobre el col·lectiu.

    És el cas de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) amb un manifest que reivindica formar part de la societat, la Confederación Estatal de Personas Sordas (CNSE) amb una marxa estatal el dia 30 de setembre i la Federació Internacional de Sords (WFD) amb una campanya per la total inclusió de les persones sordes a la societat a través del reconeixement de les llengües de signes.