Des del COIB us volem desitjar unes Bones Festes i que el 2026 sigui un any per fer sentir la vostra veu amb ambició i lideratge, ocupant l’espai que us pertoca. Gràcies per la confiança, pel rigor i per continuar imaginant un futur millor per a la professió infermera i per a la ciutadania.
Carta del president del Col·legi Oficial d'Infermers i Infermers de Barcelona, Borja Manzanares.
“Els rossinyols no fan res més que vessar el seu cor, cantant per delectar-nos."
El rossinyol. Un ocell que, d’entrada, sol passar desapercebut. No fa soroll, no imposa presència, no demana protagonisme. A la literatura, el rossinyol difícilment acapara l’escena. Fins que calla. I és aleshores, només aleshores, que tothom n’entén la pregnància. El silenci es torna eloqüent perquè el seu cant és senyal de vida.
Penso en nosaltres, les infermeres. En com en sortir torn i ja n’hi ha un altre que ens espera. En els passadissos, en les guàrdies, en els missatges que ens feu arribar. Penso en les condicions amb les que portem anys treballant, en els sostres de vidre, i en una certa obsolescència institucional que encara penalitza el lideratge infermer.
El rossinyol només passa al centre del discurs quan ja no podem sentir el seu cant. Un sistema que es vol digne no pot esperar al silenci, al desgast o a la claudicació per reconèixer l’abast i la rellevància de la professió infermera.
No volem un altre any de resistència i adversitat. El volem com un any de pas endavant. De veus valentes. D’ocupar l’espai que ens pertoca. De lideratge que no s’ha de reclamar ni justificar, perquè és imprescindible.
El 2026 ha de ser l’any d’una professió amb ambició. Competències, trajectòria i responsabilitat reconegudes. Especialitats que siguin requisit. Lideratge infermer en tots els àmbits. Recerca amb projecció a les universitats i amb estructura perquè investigar sigui possible. I, sobretot, una cultura de governança on la veu infermera deixi de ser consultiva i esdevingui decisòria, perquè la qualitat de les cures no pot dependre només del sacrifici o de la vocació.
Perquè sí, el futur de la salut també el decidim nosaltres, les infermeres.
I aquest futur s’ha de poder viure, no només enunciar. Per això, permeteu-me un darrer gest: adreçar-me a vosaltres amb la proximitat i el respecte de qui comparteix la mateixa professió, com a company. S’acosten dies de guàrdies i de torns extenuants, dies d’arribar a casa amb la fatiga acumulada de mesos. Tant de bo, malgrat tot, trobeu temps per a vosaltres. Encara que sigui petit. Per dormir una mica millor, per riure amb qui estimeu, per posar paraules a allò que us fa mal, però també a tot allò que us encén per dins i us il·lusiona. Perquè el cant no s’apagui.
Gràcies per la confiança, pel rigor i per la capacitat de continuar imaginant un futur millor per a la professió i per a la ciutadania. Us desitjo unes molt bones festes.
