FacebookTwitterLinkedInGoogleEnviar...PinterestWhatsapp
26 de setembre de 2014
    DSC_5374web.JPGDolors Rodríguez: “Posar nom al que t’està passant és dur, però és vital per la recuperació”

    Teresa Echeverria: “Sabem que moltes infermeres estan vivint aquesta situació, però no fan ús de la xarxa pública per vergonya”

    Esperanza Díez: “Quan la dona reconeix que ha estat maltractada sent sorpresa i desconcert”
     
     
    D'esquerra a dreta, les infermeres Dolors Rodríguez, Teresa Echeverria, Esperanza Díez, responsables del Programa Ajuda i integrants de la Comissió de Maltractaments i Salut del COIB.
     
     
     
     
    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona estrena aquest mes d'octubre el Programa Ajuda, dirigit a l’atenció i acompanyament de la infermera que ha estat o és víctima d’una situació de maltractament en l’àmbit de les relacions afectives de parella. El programa, a través del qual no només es tracta de donar assessorament, sinó també d’oferir recursos d’atenció jurídica, sanitària, social i psicològica, neix amb la voluntat de garantir la confidencialitat i la intimitat de la dona víctima.

    Les infermeres Teresa Echeverría, Dolors Rodríguez i Esperança Díez, membres de la Comissió de Maltractaments i Salut del COIB, ja fa temps que treballen en aquest projecte per donar resposta a un problema que existeix i que les infermeres que ho pateixen en ocasions viuen en silenci i amb molt patiment. En aquesta entrevista expliquen quines són les línies d’actuació d’aquest nou servei que aquesta tardor es posa en marxa des del COIB.
     
    D’on surt la necessitat del programa Ajuda?
     
    Teresa Echeverría (T.E.) Sabem de moltes companyes que estan en aquesta situació, però sovint no fan ús de la xarxa pública, sinó que recorren al servei privat. No sap a qui dirigir-se, perquè li fa vergonya. Li preocupa i molt la difusió del seu cas a través del seu entorn professional. A través d’aquest programa volem mantenir i garantir la confidencialitat i la privacitat. Sovint la infermera que es troba en aquesta situació el que vol és fugir de l’àmbit i de l’entorn que et coneixerà i ser atesa en un àmbit aliè.

    Esperanza Díez (E.D.) Les infermeres tenen la vergonya que pot tenir qualsevol dona, però veure’s a l’altra banda encara ho fa més difícil. Tenen la sensació interna de dir: “això a mi no em toca”. I aquest fet reforça la sensació de vergonya que puguin tenir. Existeix la falsa creença que a una infermera, que pot tenir experiència en aquest tipus d’atenció, li pot tocar menys.
     
    Quins recursos oferireu?
     
    T.E: El programa tindrà una portada d’entrada a través d’una assessoria que s’oferirà des del COIB. A partir d’aquest primer contacte es valoraran les necessitats de cada cas i es donarà l’atenció adequada i que sigui necessària. Així s’oferiran recursos ja existents, que estan a dins de la xarxa pública, i també es farà un conveni amb Dones Juristes, per rebre assessorament jurídic, amb juristes especialitzades en temes de violència i amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, amb expertes amb dones i violència de gènere per oferir suport psicològic. En aquest cas, segons la urgència, s’assignarà un psicòleg i el mitjà de contacte, encaminar a garantir tota la cobertura geogràfica.

    E.D: Des del Programa Ajuda actuarem segons el tipus de demanda que rebem. Cada situació és diferent i les necessitats també. En alguns casos podem atendre infermeres que s’hagin mogut en el passadís dels recursos d’atenció a les persones maltractades i que, per tant, coneguin mínimament aquest àmbit.
     
    Sovint la dona maltractada no ho reconeix. Què hi podeu fer des del Programa Ajuda?
     
    Dolors Rodríguez (D.R.) Al Programa Ajuda les infermeres poden consultar, per iniciativa pròpia, situacions personals relacionades amb la violència o que afectin a d’altres companyes i companys. També podem ajudar a orientar infermeres que després de detectar un cas de maltractament cap a una usuària o bé infermera vulguin tenir instruments i estratègies per poder vehicular el cas o resoldre un dubte. Una de les altres vies d’aquest servei és orientar professionals que vulguin organitzar o endegar programes formatius sobre violència de gènere a dins de la seva organització o bé en el marc de les comissions del seu centre de treball.
     
    Existeix un perfil determinat de dona maltractada? 
     
    Teresa Echeverría (T.E.) No existeixen perfils, però podem dir que existeixen diversos tipus de violència: física, psicològica, sexual o econòmica, entre d’altres.  Els casos de violència física són els que tenen més impacte, però en el 100% de tots els casos hi és present el maltractament psicològic. En molts casos les dones maltractades ja porten temps en aquesta situació.
     
    Parlar de violència de gènere al carrer i a la societat ha deixat de ser tabú. Això ha comportat algun canvi en les dones que ho pateixen?
     
    Esperanza Díez (E.D.) Avui en dia la dona maltractada ja no aguanta tant, està més informada que abans. En el moment que reconeix i assumeix que és una dona maltractada la seva reacció acostuma a ser de desconcert total. Aquest procés costa, però ja és un primer pas, importantíssim, per començar a actuar i que la dona pugui fer el pas de gestionar la seva pròpia situació, demanant ajuda.

    Dolors Rodríguez (D.R.) Posar nom al que està passant és dur, però és absolutament imprescindible per iniciar el procés de recuperació.
     
    Quines situacions ens poden ajudar a detectar que ens trobem davant d’un cas de maltractament?
     
    Esperanza Díez (ED) Les situacions de maltractament a la dona es produeixen a totes les edats. Per detectar-les hem de prestar atenció als comentaris, a les expressions i el relat de les dones. Comentaris com ‘si jo t’expliqués’ o ‘no s’imagina el que estic passant’ són manifestacions implícites que poden amagar situacions de possible violència. La violència a dins de la parella també passa en joves adolescents: per exemple nois que pressionen moltíssim per tenir la primera relació sexual, quan elles no tenen aquesta urgència.
     
    La violència econòmica es dóna, per exemple, en casos que hi ha un alt control monetari: quan els diners que entren a casa només els gestiona una persona o se li dóna un assignació, però sense deixar que ella decideixi com gestionar-la, o quan la parella implica la dona en gestions econòmiques tèrboles quan ella no hi té res a veure, fent que signi documents, compres o vendes.

    Controlar com vesteixes, quines amistats tens, quines són les teves relacions socials fins el punt que la dona quan actua, vesteix i es relaciona ho faci només pensant en la reacció de la seva parella, únicament supeditada al beneplàcit de l’altre és un cas clar de control i maltractament psicològic. Ella va aprenent que si fa tot el que ell li diu i el que li agrada no te “problemes”. I algunes dones no surten de casa si no tenen permís de la parella.

    Moltes vegades es produeix una situació d’abús verbal. Es dóna, en ocasions, la situació de gota malaia, d’anar humiliant poc a poc fins que la dona es va enfonsant i perdent la seva pròpia autoestima.
     
    I poc a poc la dona va quedant-se més sola.
     
    Esperanza Díez (E.D): Exactament, és tot un camí. Al principi la dona viu una situació de pressió psicològica, perquè el maltractador la va advertint: un dia, amb to despectiu, li fa saber que no li agrada com vesteix o amb qui va o com mira a una altra persona, sense cap motiu. Després ella deixa de pintar-se, deixa de de vestir amb talons, deixa de relacionar-se amb l’entorn. Poc a poc, la parella la va tancant del seu entorn, de la seva família i va deixant-la més sola, només amb ell.

    Teresa Echeverría (T.E): Tot això forma part d’un procés. En tres dies la dona no rep una bufetada, és tracta d’un camí llarg, de desintegració de l’autoestima i de la pròpia seguretat i control personal.
     
    Però la violència verbal a dins de la parella es pot donar sense que sigui un cas de maltractament.
     
    Cal saber diferenciar d’una mala relació de parella d’una situació de maltractament: en aquest segon cas sempre hi ha una persona sotmesa, mentre que en una mala relació i tot i que de portes enfora ultrapassin certs límits són els dos que en són responsables i estan al mateix nivell, no hi ha ningú que sotmeti l’altre.