FacebookTwitterLinkedInGoogleEnviar...PinterestWhatsapp
13 d’abril de 2015
    Aquests concurs pot desplaçar les infermeres amb anys d’expertesa en tots dos àmbits

    La corporació es posa a disposició dels òrgans competents de l’administració sanitària a Catalunya per participar en la definició de nombre d’especialistes suficient que necessiten el ciutadans

    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) alerta de l’efecte que els concursos de mobilitat de l’ICS poden tenir sobre l’atenció a les persones a l’atenció primària i als hospitals ja que es pot perdre l’expertesa professional que durant anys les infermeres han desenvolupat en ambdós àmbits d’atenció.

    D’una banda, les infermeres d’atenció primària, que durant anys han estat desenvolupant amb l’excel·lència l’objectiu de mantenir i millorar la salut envers les necessitats de cures centrades en les persones integrant aspectes promotors de salut, preventius i curatius, poden veure’s desplaçades per infermeres altament especialitzades en processos no propis de l’atenció primària que demanin el trasllat. Afecta doncs tant a les que han assolit l’expertesa a traves d’anys d’exercici professional, com les infermeres que ja han obtingut la titulació d’especialista, com és el cas de les d’Infermeria Familiar i Comunitària.

    D’altra banda, la possibilitat de demanar la mobilitat voluntària fa que els hospitals de l’ICS corrin el risc de quedar-se desproveïts de professionals infermers d’imprescindible experiència en l’atenció de persones amb una gran complexitat patològica i pluripatològica, alta competència en procediments intervencionistes i en àmbits tant diferents com necessaris com són les urgències, les emergències o les cures pal·liatives, entre d’altres.

    La regulació de les categories professionals infermeres és una assignatura pendent. En el cas d’Infermeria Familiar i Comunitària només Múrcia i València l’han regulat. A Catalunya, encara no s’ha regulat aquesta categoria professional, i resta pendent l’examen per regular la competència de les infermers que treballen en el Àmbit de l’APS. Només d’aquesta manera, així com amb l’actualització de la nomenclatura de la relació de llocs de treball per la nova especialitat, s’aconseguirà articular junt amb els responsables de recursos humans, estratègies per assegurar el màxim nivell de competència en l’atenció als ciutadans  i el respecte al dret a l’adaptació als  nous lloc de treball especialitzats.

    A Catalunya només està reconeguda la categoria professional de la llevadora, tampoc exempta de problemes. En el cas, per exemple, de la regulació de la categoria d’infermeres d’atenció hospitalària, el desenvolupament de l’especialitat de cures medicoquirúrgiques està paralitzat –per la seva inviabilitat- a pesar de que les infermeres d’aquest àmbit han assolit un gran ventall d’experteses dins aquest àmbit.
     
    Des del COIB es considera que si no es prenen les mesures i el temps necessari no es podrà i de garantir que s’acompleixi el compromís del Departament de Salut en el marc de l’Aliança per a la Seguretat dels Pacients a favor d’un abordatge integral de la seguretat en els centres hospitalaris i en els equips d’atenció primària que consisteix en el disseny, avaluació i millora de pautes de bona gestió de seguretat en diverses àrees clíniques, com són urgències, les àrees quirúrgiques, les UCI i les unitats d’hospitalització, entre altres.

    El Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya han mantingut en nombroses ocasions  reunions tant informatives com de treball amb els òrgans competents de l’administració sanitària a Catalunya i s’han posar a disposició per participar en l’impuls necessari per definir i establir el nombre d’especialistes suficient que necessiten el ciutadans.