Aquesta petició es va traslladar a la primera taula rodona de la III Jornada Catalana d’Infermeria de Salut Mental, que es va celebrar el 9 de novembre a l’auditori de l’EUI de Sant Joan de Déu. A l’acte, organitzat pel Col·legi Oficial d’Infermeria i la Societat Catalana d’Infermeria en Salut Mental, hi van assistir més de 400 professionals del sector.

El portaveu de la Federació Catalana d’Associacions de Familiars de Malalts Mentals, Xavier Trabado, va lamentar la manca de recursos dels malalts mentals i va advertir sobre “els dubtes que genera la formació de professionals que fan les valoracions prèvies a aquest col·lectiu”, per tal que puguin rebre les ajudes previstes per la llei.

En aquest mateix sentit es va manifestar la representant de l’Associació d’Usuaris de Salut Mental de Catalunya, María Ruiz. “Els usuaris de salut mental tenim unes característiques que necessiten ser contemplades en un apartat diferent de la llei, per no convertir-nos en uns grans dependents i que no se’ns doni oportunitat de recuperació”.

La infermera en salut mental i diputada de CiU al Parlament, Assumpció Laïlla, va advertir que amb la Llei de dependència “s’han creat unes expectatives que no es podran complir”, ja que “qualsevol llei ha de comptar amb els recursos i aquí s’ha fet un brindis al sol”.
A la mateixa taula rodona també va participar-hi el fiscal del Servei d’Internaments i Incapacitats del Tribunal de Justícia de Catalunya, Víctor Alegret, que va explicar tot el procés d’incapacitació, situació, en ocasions, necessària davant d’un malalt mental que no pugui valdre’s per si mateix ni tingui capacitat de decisió.

Projecte Retorn

Durant la inauguració de la jornada, la presidenta del Col·legi d’Infermeria, Mariona Creus i Virgili, va assegurar que des d’aquesta corporació “es treballa per posar fi a l’estigmatització d’aquests malalts”. Mostra d’això és el programa Retorn, que es posa a disposició de les infermeres amb problemes de salut mental i addiccions.

Des de 2000, aquest programa ha atès 466 casos, el 82% dones afectades per problemes psíquics. El 68% d’atesos pateixen trastorns psíquics, mentre que el 17% accedeix al programa, que compta amb una unitat especialitzada, per problemes amb l’alcohol i el 7% per addicció a d’altres substàncies.

D’altra banda, el president de Societat Catalana d’Infermeria en Salut Mental, Matíes Zamora, que va mostrar la seva satisfacció pel creixement d’aquesta societat, va defensar la necessitat de mantenir la unitat del col·lectiu d’infermeres en salut mental i continuar treballant per fer sentir la seva veu.

L’acte d’inauguració va comptar amb la presència del director de l’Institut d’Estudis de la Salut, Mateu Huguet, que va destacar el creixement i l’expansió de la professió infermera, marcada per “el problema de quantitat de professionals i per l’ampliació i definició de les seves competències”.

La directora d’Infermeria de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marisa Jiménez, i la directora de l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu, Amèlia Guilera, també van presidir l’obertura de l’acte.

La jornada també va comptar amb una taula rodona en la qual es va debatre sobre les noves experiències en l’atenció de malalts mentals, com la Unitat de Patologia Dual del Centre Fòrum i de l’Hospital del Mar o la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica i Penitènciaria de Catalunya, i amb la conferència del vicepresident de l’Associació Espanyola de Nomenclatura, Taxonomia i Diagnòstics d’Infermeria, J. Adolf Guirao.

Regular la prescripció infermera

A l’espai de debat de la tarda, la vicepresidenta del Col·legi i directora de Programes, Núria Cuxart, va defensar la necessitat de regular la prescripció infermera, com un dret que té la infermera, com a professional autònoma que és. Cuxart va subratllar que la prescripció implica indicar el millor règim terapèutic i va més enllà de complimentar una recepta.

En el mateix espai, representants dels sindicats SATSE, CC.OO. i UGT van advertir de la precarietat laboral que pateixen les infermeres, situació que, al seu entendre, és un clar signe d’alarma a l’hora de garantir una qualitat de les cures i de la pròpia salut personal i professional del col·lectiu.

Aquesta sessió es va tancar amb la intervenció del periodista Ricard Ruiz, autor del llibre ‘Las voces del laberinto’, sobre l’esquizofrènia. Ruiz va destacar que els mitjans de comunicació, que sovint amb el seu paper no col·laboren a abandonar l’estigmatització dels malalts mentals, només faran visible allò que afectats i professionals siguin capaços de transmetre’ls-hi.