La prescripció en col·laboració és aquella on la infermera prescriu com a col·laboradora d’un prescriptor independent, ajustant dosis i modificant-les en funció de l’evolució de la persona atesa o bé basant-se amb protocols consensuats o guies de pràctica clínica,
En una taula rodona en la que va participar el passat 18 d’abril al XV Congrés Nacional d’Infermeria Geriàtrica i Gerontològica a València, Cuxart va assegurar que el perill és que en l’aplicació de la prescripció en col·laboració s’utilitzin protocols que es confeccionin en base a d’altres disciplines i sense una orientació infermera.

“No té res a veure el consensuar, en el sentit d’adoptar una decisió conjunta entre dos o més parts, amb el supervisar, que és exercir la inspecció superior en els treballs realitzats per d’altres”, va asseverar.

En aquest sentit, va assegurar que els mateixos metges “ja reconeixen que l’aplicació d’un protocol la pot fer qualsevol professional-tècnic, que no sigui ni metge ni infermera”, mentre que “l’aplicació adaptada a la situació de cada persona, únicament la pot fer un expert, amb un bagatge de coneixements”.

Regular primer la prescripció autònoma

Malgrat que la prescripció en col·laboració reconeixeria una rutina que ajudaria a agilitzar l’atenció a l’usuari i el funcionament del sistema de salut, Cuxart considera que la prioritat és centrar-se en regular la prescripció que únicament depèn de la infermera.
Així, una vegada desenvolupada la prescripció autònoma “s’hauria d’obrir un debat en el si de la professió infermera, en primer lloc i conjuntament amb diferents professionals, en segon lloc, per analitzar aquelles situacions en que compartim i en le que les infermeres podem col·laborar”.
En aquest sentit, va recordar que a les infermeres no les poden obligar a col·laborar “si no ens reconeixen primer la capacitat i l’autoritat de fer soles amb allò que és nostre”, perquè l’autonomia i la responsabilitat de la professió exigeixen que la prescripció en col·laboració “no es pugui establir sense la prescripció autònoma”.
A la taula rodona també hi van participar la directora d’Infermeria de l’Hospital Puerta Real de Cádiz, Manuela Lacida, i la infermera de l’Hospital La Fe de València Mar Alcañiz. Totes les participants van qualificar de signe de maduresa per a la professió infermera el fet que des de tres comunitats autònomes –Catalunya, Andalusia i Cantàbria - s’hagin presentat tres propostes de regulació per a la prescripció, emfatitzant en aspectes diferents però en línies molt coincidents.