L'estudi de l'Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) ha avaluat la percepció de la imatge corporal dels adolescents, i el seu grau d’insatisfacció, d’autoestima i de preocupació. La investigadora principal del projecte, Mercè Pollina, infermera pediàtrica d’atenció primària del CAP Bellpuig de l’ICS, posa de manifest que aquests resultats són una bona eina per potenciar les intervencions educatives en adolescents que realitzen les infermeres d’atenció primària de prevenció i promoció d’hàbits de vida saludables.

Un estudi sobre imatge corporal en adolescents posa de manifest que les noies volen estar més primes i els nois, tenir un cos musculat

Els resultats de l’estudi indiquen que les noies desitjarien pesar menys mentre que els nois desitjarien tenir més massa muscular, i que elles tenen menys autoestima que ells. Pel que fa a les diferències per edat, l’estudi conclou que els més joves tenen un grau de distorsió de la seva imatge corporal més elevat i que són els que tenen l’autoestima més baixa.

Mercè Pollina, investigadora principal del projecte de l'IDIAPJGol i infermera pediàtrica d’atenció primària del CAP Bellpuig de l’ICS explica: «L’adolescència és una època de canvis físics, sexuals i socials que poden distorsionar la percepció que els joves tenen d’ells mateixos. Això pot generar un malestar que porti a comportaments negatius per a la salut. A més, hem de sumar-hi la pressió que reben del seu entorn (mitjans de comunicació, publicitat, xarxes socials, etc.), que sovint projecta una imatge de bellesa ideal poc realista. Tot això afecta de manera diferent els nois i les noies, i el fet de conèixer aquestes diferències pot ajudar a la prevenció».

A l’estudi han participat 323 alumnes d’un institut municipal de Bellpuig, una localitat rural de Lleida, d’entre 13 i 19 anys, i ha servit com a prova pilot d’un projecte ampliat que s’està duent a terme en aquests moments a 56 centres educatius públics, privats i concertats de diferents comarques lleidatanes (l’Urgell, la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell, la Segarra i les Garrigues).

«La distorsió, insatisfacció i preocupació per la imatge corporal pot influir negativament en els adolescents i traspassar límits que perjudiquin la seva salut. Al voltant d’un 5 % dels adolescents d’entre 12 i 21 anys tenen un trastorn del comportament alimentari. Hi ha trastorns que es relacionen més amb el gènere femení ─com l’anorèxia o la bulímia─, però també hi ha d’altres que afecten més els homes ─com la vigorèxia, que també és conseqüència de la insatisfacció amb la imatge corporal i que porta a conductes no saludables per aconseguir un cos hipermusculat. No tenim coneixement que hi hagi estudis que mesurin objectivament l’autopercepció dels adolescents i, alhora, la relació amb la seva salut, i això és el que volem fer», argumenta Mercè Pollina, investigadora de la Unitat de Suport a la Recerca de Lleida de l’IDIAPJGol.

Aquest nou estudi també mesurarà objectivament l’autopercepció de la imatge corporal i l’autoestima dels adolescents, però anirà més enllà avaluant també la relació d’aquests factors amb la salut, la qualitat de vida i el rendiment escolar. Per fer-ho, es valoraran noves variables ─com l’ansietat i la depressió, les conductes no saludables, el compliment de la dieta mediterrània, la qualitat de vida i el rendiment acadèmic, mitjançant diferents qüestionaris validats─ i, també, la mitjana de totes les notes de les assignatures cursades en aquest curs escolar.

Les infermeres d’atenció primària treballem en la prevenció i promoció d’hàbits de vida saludable en els adolescents, realitzant intervencions educatives com el programa Salut i escola. El fet de saber com es veuen, què voldrien veure i com els afecta a la salut serà una bona eina per potenciar la nostra feina»«A més, conèixer les diferències per sexe i edat ens orientarà en el disseny de noves activitats que reforcin l’autoestima i l’acceptació de la pròpia imatge, fomentant la diversitat corporal, desmitificant el cànon de bellesa únic i ensenyant-los a ser crítics i a rebutjar els missatges que plantegen ideals estètics no realistes i tenint en compte les particularitats de cada grup», explica Mercè Pollina, que també és sòcia de l’AIFiCC.

Més informació sobre l’estudi.