En aquesta entrevista, Marisol Lolo, infermera jubilada que va respondre a la crida de Salut per trobar professionals jubilats de reforç durant la crisi sanitària per la covid-19, parla de la seva experiència com a coordinadora assistencial i directora d’Infermeria a l’espai hospitalari Hotel Terrassa Park

Marisol Lolo: “He pogut reviure tot el meu bagatge i formació com a infermera d’una forma més tranquil·la”

Després de 43 anys d’experiència com a infermera, molts dels quals en gestió a Mútua Terrassa, la Marisol va respondre a la crida de Salut del mes de març per buscar professionals jubilats de reforç. Creu que la capacitat de resposta de les infermeres ha sigut increïble i que tot l’esforç fet s’ha de reconèixer.

Què et va portar a oferir-te a ajudar?

Estava molt al dia, aquesta pandèmia captava tot el meu interès i psicològicament i informativa em sentia totalment preparada, a punt per ajudar. Vaig incorporar-me a l’hospital Mútua Terrassa i després a l’Hotel Terrassa Park amb infermeres expertes jubilades, una auxiliar i un metge jubilats, estudiants de 4t, residents i acabats de contractar sense molta experiència. Hem anat preparant la logística, els circuits amb les limitacions d’una estructura hotelera i amb l’objectiu que els usuaris se sentin molt ben cuidats. Ha estat una experiència inimaginable.

Quin aprenentatge heu tingut els professionals de l’hotel que coordines?

Per les jubilades és una experiència de vida on ens sentim útils per guiar i organitzar; tornem a viure. He estat gairebé 30 anys subdirectora de l’hospital i em frustrava pensar que tota la formació i bagatge es deixessin perdre; ara tinc una altra oportunitat de reviure-ho d’una forma més tranquil·la. Per les recentment incorporades és una oportunitat de coneixement valuosíssima. És un aprenentatge in situ i tutelat per una persona amb gran experiència. M’he proposat que per tot l’equip sigui un aprenentatge de vida.

Com ha respost la professió infermera en una situació sense precedents?

Espectacular, tenim una gent magnífica i estic molt orgullosa de la professió. Quan veia les infermeres que estan en primera línia m’esborronava; les admiro profundament. Espero que més enllà dels aplaudiments faci canviar alguna cosa, la infermera ha de tenir el lloc que li toca. Hem de ser als llocs de decisió.

 

Aquesta entrevista es va publicar originalment al butlletí especial del COIB amb motiu del Dia Internacional de la Infermera del 12/05/2020

Fotografia cedida per Marisol Lolo