28 de gener de 2019

Ara fa un any i tres mesos el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) restaurava en el seu organigrama la figura de la Directora d’Infermeria, després de passar 14 anys sense. Elisabet Vives, està al capdavant de les infermeres del SEM i fa balanç d’aquest període.

Elisabet Vives: “Des dels serveis d’emergències hem d’assolir un model de cures centrat en la persona”
  • Elisabet Vives assegura que «el model de cures infermeres d’emergències només serà viable si les gerències i direccions creuen en ell, però abans d’això, els primers que ens l’hem de creure som les infermeres i infermers del SEM.»
  • Fa un any arribaves a la direcció infermera del SEM. Com valores l’experiència i els resultats que has obtingut fins ara?

«Molt positivament! Satisfer les expectatives generades per la recuperació de la direcció infermera del SEM és un repte important, que crec estem afrontant cada dia, una mica entre tots. Treballant plegats.

Per a superar-lo és fonamental estar en contacte amb les infermeres, que cada dia es troben al terreny, trepitjant territori. Poder compartir converses amb elles i ells ha fet possible portar les seves preocupacions i prioritats i així complementar-les als objectius de la direcció.

Gràcies a això hem pogut formular en un projecte estratègic de la direcció infermera en el qual hem anat treballant i compartint. És cert que els canvis organitzatius en la gerència del SEM han alentit el procés de difusió i implantació d’aquest projecte estratègic, però seguim endavant per fer-lo una realitat».

  • L’estació clínica d’infermeria informatitzada i treballar millor la seguretat dels usuaris en el procés assistencial són prioritats de la vostra direcció infermera. S’ha avançat cap a ells?

«Pel que fa a millorar la seguretat d’usuaris i professionals hem avançat molt. Ara comptem amb eines, que donen suport a les infermeres des de la central de coordinació, així com des dels vehicles d’intervenció ràpida desplegats pel territori.

Parlo de recursos com la vídeo-conferència amb la central a través de la tauleta que porten les unitats i que permet veure la persona atesa en la distància, que portem a les unitats, amb la central de coordinació.

Per complementar aquest seguiment des del terreny estem en fase de prova pilot per integrar les telemetries dels monitors que portem a les unitats amb la central de coordinació, que ens permetrà controlar la situació hemodinàmica del pacient i donar suport mèdic si cal, així com suport a l’administració de certs fàrmacs mitjançant un sistema que equivaldria a la prescripció mèdica».

  • Es parla sovint que el model infermer en el SEM és pioner a l’Estat Espanyol i a Europa. Com descriuries el seu valor afegit?

«Jo encara diria més. Els sistemes de cures que hem anat dissenyant són referent fora de Catalunya i es fan servir a tot l’Estat. 

Tenim per davant harmonitzar-los en unes guies de cures infermeres per a emergències que encara estem treballant. Confio que aquest any serà clau i aconseguirem implantar aquesta millora.

De fet, les vaig poder explicar a l’Encuentro de Gestión Enfermera de Servicios de Urgencias y Emergencias organitzat per la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias (SEMES) el passat mes de gener i van ser molt ben rebudes. Diria que hem creat una expectativa».

  • Quin model de cures hem d’aspirar a oferir en els serveis d’emergències? Com pot canviar el benestar de les persones que atenem aplicar les cures d’una manera més ambiciosa a l’actual model?

«Des dels serveis d’emergències hem d’assolir un model de cures centrat en la persona que atenem, ja sigui de manera presencial o no presencial. El model de resposta ha de ser el més personalitzat possible.

Hem de ser ambiciosos en aquest tema i liderar un canvi de paradigma en l’atenció a les urgències i emergències prehospitalàries, on són fonamentals a més de les competències tècniques, les competències ètiques i la humanització de tot el procés assistencial prehospitalari.

La humanització és un canvi lent però segur que les infermeres estem portant per tots els àmbits de l’atenció de la salut i les emergències no poden ser una excepció».

  • Ha estat un any intens per a les infermeres d’emergències. I tu has estat part activa en el procés d’autoregulació que ha portat a establir les directrius per exercici actuacions infermeres en l’àmbit de les emergències a Catalunya.

«És cert i estic segura que representarà un canvi crucial en la manera com es fa l’atenció infermera en les emergències.

El procés d’autoregulació, que ha produït el document de directrius, ha estat un treball en grup fet pels mateixos professionals i fet amb molta il·lusió.  Ha servit per establir unes directrius que permeten a infermeres i infermers exercir en el seu àmbit d’acció sense cap dubte sobre la pertinença al camp competencial que li és propi. I aquest és un gran canvi.

Es tracta d’un procés que era molt necessari ja que no existeix una especialitat per les infermers en l’àmbit de les emergències, de manera que a l’hora de definir el què fem i com ho fem, o bé quina formació o perfil professional hem de tenir no teníem uns criteris comuns. Ara sí que els tenim i tots hi estem d’acord».

  • Com resumiries el que les infermeres del SEM demanen de la seva direcció infermera?

«Aquesta és una pregunta difícil, a la direcció infermera se li demanen infinitat de coses de tot tipus, però jo les resumiria en dues paraules, lideratge i compromís.

Són ingredients essencials per defensar la nostra professió on calgui, especialment en els àmbits de decisió.

Treballem cada dia per a que les infermeres del SEM tinguin aquest lideratge i compromís garantit per una direcció infermera que defensa la professió sempre».

  • Les infermeres del SEM són pioneres en el seu àmbit i han canviat la manera d’atendre aquí i fora, però quins reptes de futur afronten?

«El futur de les infermeres del SEM serà el que elles mateixes es proposin, jo crec que les infermeres del SEM evolucionaran cap el coneixement clínic avançat, que els permetrà ser líders en l’assistència prehospitalària, personalitzant cada vegada més el model de resposta i les cures de qualitat així com la investigació.

El repte, és portar aquest model allà on li correspon, sense complexos ni pors, sent complementari a la resta de recursos que atenen les emergències, tant al carrer com a la central de coordinació.

El model només serà viable si les gerències i direccions creuen en ell, però els primers que ens l’hem de creure som les infermeres i els infermers del SEM».