24 d’abril de 2019

Escollir com a primera opció el camí de la salut digital i les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) per iniciar la carrera professional d’infermera és poc habitual. Com també ho és trobar una infermera treballant en empreses de consultoria en l’àmbit de la salut. Aquest és el cas de l’Anna Mireia Martínez, una infermera amb un expedient acadèmic brillant i les idees molt clares que, poc menys d’un any després de graduar-se, ha iniciat una carrera professional prometedora en el món de les TIC i la salut digital.

Anna Mireia Martínez: «Si les empreses de salut digital i consultoria volen millorar la qualitat assistencial han d’incorporar la visió infermera als seus equips»

L’Anna Mireia Martínez ha treballat primer a la Startup de salut alemanya MedAngel i actualment a l’editorial global Elsevier, al departament de solucions clíniques que assisteix a professionals i institucions de salut. Té només 22 anys i va ser el millor expedient acadèmic de la promoció d’Infermeria 2014-2018 de la Universitat de Barcelona (UB). Per a l’Anna Mireia, la formació en noves tecnologies cada cop tindrà més rellevància en infermeria i per això cal que les universitats potenciïn més el camí de les TIC. Apassionada per aquest sector, sent que les infermeres hi tenen recorregut però que encara són molt poques les que l’escullen, tot i que la demanda i la necessitat en el món de la consultoria és cada cop més elevada.

  • A què et dediques i què et va portar aquí?

Actualment treballo a Elsevier com a consultora de contingut (Content Strategist) dins del departament de Clinical Solutions, destinat a generar productes integrables en les històries clíniques dels hospitals. L’objectiu és millorar l’atenció sanitària i la pràctica clínica dels metges i les infermeres adaptant el contingut de productes electrònics globals a la pràctica clínica local. Arribar aquí ha estat un cúmul de factors; estar al lloc adequat al moment adequat i també pel meu expedient acadèmic. Vaig començar Infermeria sense tenir gaire clar a què em volia dedicar. L’assistència m’agradava, i em continua agradant i per això vaig a fer un voluntariat aquest estiu al Perú, però no em veig dedicant-m’hi tota la vida. A segon de carrera vaig descobrir l’assignatura de les TIC i vaig veure que el meu camí anava en aquella direcció. Vaig començar a moure’m i vaig apuntar-me com a voluntària en al congrés de salut digital Health 2.0 i a través d’un contacte d’allà vaig poder anar a Berlín a fer pràctiques en una startup de salut. Al tornar ho tenia clar: volia ser infermera en l’àmbit tecnològic. A quart de carrera vaig demanar una beca de recerca de la UB i me la van donar. Quan era dins del projecte, em van recomanar per una oferta de feina de l’editorial Elsevier i vaig provar d’entrar-hi. Després de superar tres entrevistes i tot i no tenir experiència, el meu perfil era el que buscaven, així que em van contractar, vaig deixar la beca i vaig començar a treballar el dia després de graduar-me. No vaig tenir un dia de descans, però estava molt motivada i volia començar el més aviat possible. Vaig començar amb un perfil més junior, però en sis mesos vaig passar a sènior i al gener em van fer fixa. Però això tinc clar que és només el principi».Crec que la professió infermera necessita que se la valori i que si li doni més importància. Hi ha d'haver infermeres que lluitin des de la primera línia, però també n'hi ha d'haver a la rereguarda, facilitant que les primeres puguin fer la seva feina de la millor manera possible, responent a les noves necessitats i demandes de la població. Sent consultora de salut, lluito per la professió des d’una altra banda

  • Què és allò que aporta una infermera en l’àmbit de la salut digital i les TIC?

«El que més em crida l’atenció d’aquest sector és que està ple d’empreses que es dediquen a l’àmbit de la salut que busquen millorar pràctica clínica de les infermeres però, en canvi, compten amb molt poques infermeres als seus equips. I qui millor que nosaltres mateixes per saber què necessitem? És per això que crec que la visió d’una infermera és primordial per poder oferir productes que millorin la pràctica clínica i, per tant, l’assistència i el cuidatge de les persones. Per a mi, poder actuar en aquestes empreses per millorar l’assistència que se li dona a les persones ateses o ajudar a disminuir la càrrega de treball dels professionals i facilitar la seva pràctica clínica és molt reconfortant».

Per a les empreses que es dediquen a millorar la pràctica clínica la visió d’una infermera és primordial per conèixer les seves necessitats

  • Per què creus que és una sortida poc habitual o coneguda dins la infermeria?

«Quan dius que ets infermera el primer que et pregunten és en quin hospital treballes. La gent se sobta quan dius que ets infermera-consultora i tot seguit has de donar una explicació extensa sobre el què fas i pocs cops t'entenen. Tinc amigues infermeres que no entenen la meva feina ni que sigui una feina com a infermera. A la universitat les pràctiques estan enfocades a l’hospital. En quatre anys, només tenim una assignatura, un semestre, a segon de carrera, sobre salut digital. Clarament, quan ens graduem, ja ens n’hem oblidat. Crec que no es potencia prou que ens dediquem a això. Seguim estancats en la visió tradicional de la Infermeria, però el món avança, s’actualitza i evoluciona i, per tant, nosaltres també ho hem de fer si no ens volem quedar enrere. També he de dir que ser consultor en l’àmbit de la salut venint d’una formació científica i no empresarial no és gens fàcil; hi ha una visió i una manera de treballar diferents, enfocada a l’àmbit empresarial del qual no ens ensenyen res a la carrera, i el ritme de treball al principi em va costar. Però és important que les infermeres li donem una oportunitat al sector perquè som nosaltres qui millor coneixem els termes clínics, qui estem familiaritzades amb les metodologies de recerca en bases de dades, qui entenem millor el què necessitem i perquè ho necessitem».

  • Quina ha estat la dificultat més gran que t’has trobat en aquest sector?

«Trobar-me sola al principi, saber què volia però no saber on buscar ni cap on tirar. Un cop vaig tornar de les pràctiques de Berlín no podia parar de preguntar-me: i ara què? Vaig tornar a fer el voluntariat, vaig inscriure'm a unes altres pràctiques que no van funcionar i em sentia perduda. Però gràcies a una professora, vaig sol·licitarla beca de recerca i gràcies a la meva tutora del projecte vaig poder començar el camí. Em va ajudar molt, és veritat, però també em vaig haver de buscar molt la vida. Vaig anar de cap al congrés digital i vaig intentar conèixer el màxim de gent possible que estés en aquest món i un d’ells em va oferir aquestes pràctiques a Berlín sense saber què m’esperaria. M’he anat formant de forma autònoma en recerca quantitativa i qualitativa, bases de dades, literatura gris, protocols, lideratge i gestió–on tinc pensat fer un màster en tecnologies de la informació, informàtica clínica i gestió sanitaria. Ara m’estic formant en metodologia de lideratge i product management. És un món totalment nou per a mi, però ara que hi sóc a dins no puc quedar-me enrere i, per tant, m’he de posar al dia. Les pràctiques a la universitat majoritàriament són assistencials, però sí que és veritat que poc a poc estan potenciant les TIC: la meva promoció va ser la primera en tenir l’opció de fer el treball de fi de grau (TFG) sobre les TIC».

  • Com veus el futur dels professionals i els sistemes de salut en un futur?

«Les TIC estan, poc a poc, envaint tots els sectors de la societat i no s’aturaran fins a estar presents a tot arreu. Al meu TFG vaig combinar les TIC i la salut i fent recerca em vaig adonar que, juntament amb l’educació, era un dels àmbits que encara havia de ser explotat. Tot i així, cada cop ens hi estem enfocant més. Per exemple, entre les novetats presentades a l’última edició del Mobile World Congress a Barcelona ja hi havia temes de salut com les operacions quirúrgiques amb 5G. D’aquí a 20 anys tot estarà informatitzat i s’intentarà reduir el màxim la feina manual per tal d’evitar els errors associats als humans. A les escoles d’infermeria es començarà a formar més en aquest àmbit, ja que els professionals que no sàpiguen com va la tecnologia de l’hospital no podran donar l’assistència que les persones necessiten».

Ens hem d’adaptar a la tecnologia i a les TIC i actualitzar-nos. Ens haurem d’acabar formant més del que ens estem formant ara. I què millor que fer-ho des del principi?

  • Què els diries a les estudiants d’Infermeria per convidarles a formar-se en aquest àmbit?

«Els diria que no es quedin amb el que ens donen. Que han de tenir ambició i curiositat per explorar més enllà, perquè el que tenim a l’abast és molt gran i potent i hem d’explotar-ho. Que si senten aquest formigueig que sentia jo, sigui en l’àmbit que sigui, que es plantegin com es veurien d’aquí a 30 o 40 anys. Si no es veuen fent assistència, que explorin altres opcions i que busquin, per exemple, beques de la universitat sobre recerca, o que intentin assistir a congressos com a voluntaris o voluntàries, que demanin ajuda a professors, i que busquin pràctiques. En definitiva, que busquin i explorin. Com en tot, t’has de buscar la vida i lluitar pel que vols. També vull remarcar que és un món molt nou, gairebé verge, amb moltes oportunitats i possibilitats i que és clau per potenciar la nostra professió donar-li la rellevància que es mereix i posar-la al capdavant com a imprescindible per donar una assistència sanitària de qualitat. Per millorar l’assistència, hem de millorar la pràctica i, per tant, ens hem d’adaptar i actualitzar a les noves demandes i necessitats de la societat i la població».Hem de veure les TIC com un aliat i amic que ens obrirà les portes i no com un obstacle