Davant l’aprovació del Decret 180/2019 pel qual es regula el procediment d’acreditació de les infermeres i infermers per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà (que anomenem prescripció infermera), el COIB ha elaborat aquest document que conté les respostes a les preguntes més freqüents que poden sorgir.

També pots descarregar-te aquestes preguntes freqüents en format pdf.

Haig de demanar jo la sol·licitud per a l’acreditació?

S’han habilitat dos procediments per a l’acreditació, un d’extraordinari que afecta a les infermeres/s del SISCAT i un d’ordinari, per a la resta de professionals.

Si tens dubtes sobre si el teu centre de treball és del SISCAT, pots consultar-ho en aquest cercador

  • Si en el moment d’entrada en vigor del Decret, portes 1 any o més prestant serveis en els centres SISCAT, no has de fer la sol·licitud perquè és el teu centre qui comunicarà les dades al Departament de Salut, amb la teva conformitat prèvia. Per a que el teu centre envií aquestes dades a Salut, el departament de Recursos Humans del teu centre de treball t’ha de demanar primer el teu consentiment. Els centres del SISCAT iniciaran el procés per a les infermeres i infermers que compleixin els requisits i que hagin manifestat la voluntat de sol·licitar l’acreditació pels mitjans que el propi centre determini. 

En el cas dels professionals del SISCAT es tracta d’un procediment extraordinari que durarà 4 mesos des de l’entrada en vigor del decret. En aquest període, el departament de RRHH de cada centre enviarà al Departament de Salut la informació sobre les infermeres i infermers que compleixen els requisits per a l’acreditació.

Un cop el teu centre hagi enviat aquesta informació, el Departament de Salut t’enviarà al teu correu la informació sobre l’estat de la teva acreditació.

  •  Si acompleixes l’any de feina un cop tancat aquest procediment extraordinari, la sol·licitud l’hauràs de fer tu a través del procés ordinari a http://canalempresa.gencat.cat o a http://seu.gencat.cat.
  • Si fa menys d’un any que treballes al SISCAT, el convenient és esperar a complir l’any per poder fer la sol·licitud. En cas que no vulguis fer-ho o, per les teves responsabilitats, et sigui imprescindible poder prescriure, pots fer el curs d’adaptació gratuït. Un cop el superis, el COIB ho comunicarà al Departament de Salut i aquest iniciarà el procediment. 
  • Si treballes per a compte aliè (fora del SISCAT) o per compte propi, has de fer tu la sol·licitud via telemàtica a les webs: http://canalempresa.gencat.cat o a http://seu.gencat.cat. Aquest procediment requereix que disposis de signatura electrònica.

Per saber quins certificats digitals pots fer servir en el procediment administratiu, consulta la informació de la Generalitat de Catalunya

Com puc aconseguir la signatura electrònica?

Per saber quins certificats digitals pots fer servir en el procediment administratiu, consulta la informació de la Generalitat de Catalunya.

En tinc prou amb el títol de grau o diplomatura per acreditar-me?

No. Per acreditar-te en l’àmbit de les cures generals, a més a més del Títol de Grau en Infermeria, Diplomatura en Infermeria o Ajudant Tècnic Sanitari, o equivalent, has d’acreditar una experiència professional mínima d’un any. 

En el cas de l’àmbit de cures especialistes, has d’acreditar l’any d’experiència en un o més llocs de treball en el que l’empresa tingui reconegut el requisit de l’especialitat en el contracte o en la descripció del teu lloc de treball. 

En cas que encara no hagis acumulat 1 any d’experiència, el convenient és esperar a complir l’any per poder fer la sol·licitud sense més requeriments. Però en cas que no vulguis fer-ho o, si per les teves responsabilitats, t’és imprescindible poder prescriure d’immediat, pots fer el curs d’adaptació gratuït per a cures generals . 

Si encara no tens l’any d’experiència, el convenient és esperar a complir l’any per poder fer la sol·licitud. Però en cas que no vulguis fer-ho o. si per les teves responsabilitats, t’és imprescindible poder prescriure de immediat, pots fer el curs d’adaptació gratuït. 

El meu títol és d’ATS, puc acreditar-me?

Sí, la llei preveu l’acreditació dels antics titulats com a Ajudant Tècnic Sanitari.

Què passa si no tinc un any d’experiència laboral?

En aquest cas, el més convenient és esperar a complir l’any per poder fer la sol·licitud sense més requeriments. En cas que no vulguis fer-ho o, per les teves responsabilitats, et sigui imprescindible poder prescriure, pots fer el curs d’adaptació online gratuït. 

Per acreditar-me haig d’estar col·legiat/da?

No, pots acreditar-te sense estar col·legiada però recorda que per poder prescriure, sí que has d’estar col·legiat/da.

Haig d’estar col·legiat/da per a fer el curs online?

Sí, per a fer el curs has d’estar col·legiat/da.

He superat el curs d’adaptació, haig de fer jo la sol·licitud per a l'acreditació?

Un cop superat el curs, has de donar el teu consentiment al COIB a fi que aquest notifiqui al Departament de Salut que has superat el curs i que desitges demanar l’acreditació.

Què passa amb el curs d’acreditació per a la prescripció infermera que vaig fer al COIB fa uns anys?

En el llarg procés de negociació que ha precedit la publicació del Reial Decret de Prescripció Infermera, el Consejo General de Enfermería de España va entendre que s’havia de fer una formació addicional per poder prescriure i per això va posar en marxa una sèrie de cursos. Des del COIB es va voler respondre a aquelles infermeres de Barcelona que van voler avançar-se a aquesta possible obligatorietat informant-les sempre, que en la mesura que el marc legal no estava encara definit no es podia saber del cert si seria obligatori i/o necessària aquesta formació. Es van posar a l’abast de les infermeres interessades totes les eines i informació disponibles per a que aquestes prenguessin una decisió informada
Amb el nou marc legal, aquesta formació no suposa cap mèrit ni compta per al procediment actual d’acreditació.

Haig d’acreditar tota la meva experiència laboral?

No, només cal que presentis la certificació acreditativa del període d’experiència professional adquirida en el període de més d’un any que et cal per poder acreditar-te.

Si no he treballat un any seguit en un únic centre, puc sumar l’experiència en d’altres centres?

Sí, el que compta és 1 any d’experiència mínim acumulada que pot ser en un únic centre o en diferents centres. En aquest cas, has de presentar la certificació acreditativa de l’experiència en els diferents centres i que en total ha de sumar 1 any.

Em serveix l’experiència laboral acumulada durant el període de formació com a infermera interna resident?

No. Aquest període es considera formació. Per tant, no és vàlid per a cap de les dues acreditacions, ni en cures generals ni en cures especialitzades.  

Si el meu contracte ha estat eventual es considera igual pel que fa a l’experiència?

Sí, el que compta és el temps d’experiència acumulada acreditada en cada empresa (mínim 1 any), no el número d’hores que s’han fet ni el tipus de contracte que es té.

Per acreditar-me en l’àmbit de cures especialistes en tinc prou amb la titulació especialista?

En el cas de l’àmbit de cures especialistes, has d’acreditar l’any d’experiència en un o més llocs de treball en el que l’empresa tingui reconegut el requisit de l’especialitat en el contracte o en la descripció del teu lloc de treball. 

Si he exercit com a especialista abans d’obtenir la titulació oficial, puc acreditar aquesta experiència?

No, l’experiència com a infermera especialista es pot acreditar amb posterioritat a l’obtenció de la titulació.

Si m’he acreditat en l’àmbit especialista, també haig d’acreditar-me en l’àmbit de cures generals?

No, l’acreditació en l’àmbit especialista ja inclou l’àmbit de cures generals.

Si el catàleg de medicaments i productes no subjectes a prescripció mèdica no inclou encara cap dels que es fan servir a l’especialitat, per què m’hauria d’acreditar en l’àmbit especialista?

És important demanar l’acreditació en l’àmbit especialista si acompleixes el requisits perquè el desplegament de la llei que regula la prescripció infermera està en marxa. Existeix el compromís del Ministeri de Sanitat d’elaborar en dos anys com a màxim, els protocols i guies de pràctica clínica que han de permetre que les infermeres puguin treballar amb la dispensació de medicaments i productes de prescripció mèdica sota aquests protocols. Quan això passi, no et caldrà fer cap altra procés ja que estaràs acreditada.

D’altra banda, cal tenir en compte que el catàleg actual de medicaments i productes no subjectes a prescripció mèdica es va actualitzant i podria afegir-s’hi medicaments que corresponen a l’àmbit especialista.

En exercici de la prescripció infermera estic cobert per la pòlissa col·lectiva de responsabilitat civil professional?

Sí, totes les infermeres i infermers col·legiats a Barcelona i acreditats estan coberts. La pòlissa de la companyia AMA cobreix l’exercici de la professió i especialitat infermera per a la que s’estigui habilitat o compti amb la titulació reconeguda per les autoritats espanyoles, segons la normativa vigent.
 
La prescripció infermera queda coberta per la pòlissa col·lectiva de responsabilitat civil professional, doncs esta reconeguda i regulada a l’Ordenament Jurídic (normativa vigent) per mitja del Reial Decret 1302/2018 de 22 d’octubre pel qual es modifica el Reial Decret pel qual es regula la indicació ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres, així com el Decret 180/2019, de 27 d’agost, pel qual es regula el procediment d’acreditació de les infermeres i infermers per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de medicaments i productes sanitaris d’ús humà.

Treballo pel meu compte, em puc acreditar?

Sí, els requisits son els mateixos. Has de disposar del Títol de Grau en Infermeria, Diplomatura en Infermeria o Ajudant Tècnic Sanitari, o equivalent, del títol d’infermer/a especialista en cas que et vulguis acreditar en l’àmbit de cures especialitzades i presentar certificat de vida laboral acreditatiu del període d’experiència professional mínima d’un any.

M’acabo de graduar, puc acreditar-me?

El més convenient és que t’esperis a tenir l’any d’experiència per demanar l’acreditació però en cas que no vulguis fer-ho o, per les teves responsabilitats, et sigui imprescindible poder prescriure, pots fer el curs d’adaptació gratuït online.

Haig de presentar jo la documentació?

Si ets infermer/a del SISCAT no has de presentar cap documentació ja que la sol·licitud la tramitarà el teu centre durant el procés extraordinari que durarà quatre mesos a partir de la publicació del decret.

Els centres del SISCAT iniciaran el procés per a les infermeres i infermers que compleixin els requisits i que hagin manifestat la voluntat de sol·licitar l’acreditació pels mitjans que el propi centre determini.

Si tens dubtes sobre si el teu centre de treball és del SISCAT, pots consultar-ho en aquest cercador

En cas que en el període dels 4 mesos del procés extraordinari encara no tinguis l’any d’experiència, el recomanable és esperar a complir l’any i aleshores fer la sol·licitud pel procés ordinari a http://canalempresa.gencat.cat o a http://seu.gencat.cat. En aquest cas, ets tu qui haurà de fer la sol·licitud. Però en cas que no vulguis esperar-te o, per les teves responsabilitats, et sigui imprescindible poder prescriure, pots fer el curs d’adaptació gratuït online.

Si treballes en un centre de salut fora del SISCAT o per compte propi, la sol·licitud l’has de fer tu. En el moment de fer-la, se’t demanaran les dades identificatives i les dades relatives a la teva titulació i que es verificarà mitjançant els sistemes d’interoperabilitat administrativa. És a dir, que no has d’adjuntar còpia del teu títol, sinó indicar el tipus de titulació, el nom de la universitat o centre i el número de registre nacional de títols que podràs trobar a l’anvers del teu títol original. 

Però si hauràs d’adjuntar el certificat d’empresa que acrediti l’experiència mínima d’un any o, en el cas de treball per compte propi, presentar l’informe de vida laboral.

Puc fer la sol·licitud per a l’acreditació en alguna oficina de manera presencial?

No, les sol·licituds i totes les comunicacions es faran mitjançant canals telemàtics. La Llei 39/2015 del procediment administratiu comú, estableix a l’article 14 l’obligació a relacionar-se a través de mitjans electrònics a qui exerceixen activitat professional d’obligada col·legiació.

Quan facis la sol·licitud de manera telemàtica has d’utilitzar el navegador Internet Exporer per tal de poder descarregar, omplir i enviar sense problemes els arxius PDF.

Treballo tant en l’àmbit públic com privat, em serveix la mateixa acreditació?

Sí, l’acreditació és vàlida per a ambdós àmbits de treball.

Quan tarda el procediment d’acreditació?

Les resolucions es posaran a disposició de la Seu electrònica de les infermeres en el termini màxim de 6 mesos des de la presentació de la sol·licitud o la comunicació de dades per part del centre SISCAT. Transcorregut aquest termini sense que l'Administració de pronunciï, es considera acceptada la sol·licitud presentada tal i com regula la llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú.

Fins quan puc fer la sol·licitud?

El procés ordinari per a demanar l’acreditació és sine die, és a dir que es poden presentar amb caràcter indefinit.

Com sabré que estic acreditat/da i què rebré?

Podràs consultar l’estat del teu procediment a través de la seu electrònica: L’estat de les meves gestions. Podràs accedir-hi mitjançant l’enllaç que rebràs al teu correu electrònic amb un certificat, amb idcatmobil o a través de l’identificador que rebràs per email.

En aquest espai podràs consultar l’estat de la teva sol·licitud i, un cop resolta, descarregar el document d’acreditació i el teu  CODI D’ACREDITACIÓ, que especifica l’àmbit: cures generals i/o cures especialitzades.

Què passa si em deneguen l'acreditació?

Si et deneguen l'acreditació per un defecte de forma en el procés, és a dir, en cas que hagis enviat malament algun dels requisits que se't demanen, hauràs de tornar a iniciar el procés d'acreditació i assegurar-te que emplenes bé els formularis i envies la informació correcta.

Si et deneguen l'acreditació perquè no acompleixes els requisits demanats, has d'esperar a tenir-los i tornar a sol·licitar l'acreditació.   

Ja estic acreditada, ja puc emetre ordres de dispensació?

Les infermeres i infermers que presten servei al SISCAT podran emetre les ordres de dispensació en format electrònic. A tal efecte, les infermeres acreditades disposaran de la seva pròpia signatura electrònica en la que s’inclourà les dades d’identificació i l’àmbit (cures generals o especialitzades) pel qual estan acreditades.

La resta d’infermeres i infermers que treballin per compte aliè o per compte propi podran emetre les ordres de dispensació tal i com estigui establert en els seus propis centres de treball i que està establert en el Real Decreto 1718/2010, de 17 de desembre, sobre recepta mèdica i ordres de dispensació.

Quins son els medicaments i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica que podré dispensar?

Podràs prescriure 4.711 productes sanitaris finançats, 60 medicaments finançats i 1.172 medicaments no finançats.

Entre els productes sanitaris s’hi troben material de cures, apòsits, pegats antitabaquisme, cànules, bosses d’ostomia, protectors musculars o bolquers per adults, entre d’altres.

Entre els medicaments, s’hi troben analgèsics, espasmolítics, llàgrimes artificials, antisèptics i desinfectants, antiàcids, antidiarreics o laxants entre d’altres.

Si marxo a treballar a una altra Comunitat Autònoma m’hauré de tornar a acreditar allà on vagi?

No, l’acreditació és vàlida per a tot el territori espanyol.

Una altra qüestió és l’acte de dispensació o receptació, que dependrà del desenvolupament que es faci, a cadascuna de les Comunitats Autònomes, del Real Decreto 1302/2018, de 23 d’octubre, que regula indicació, us i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres.

Tenir l’acreditació és un mèrit?

L’acreditació no suposa, per ella mateixa, una modificació del lloc de treball, sense perjudici que pugui ser valorada com a mèrit.

Puc utilitzar apòsits, pomades i cremes per a la cura de ferides sense la prescripció d’un metge? Puc utilitzar bosses d’ostomia i aplicar-les a un usuari sense la prescripció d’un metge?

Les infermeres acreditades podran prescriure tot allò que no estigui subjecte a recepta mèdica obligatòria.

Per a fer-ho, les infermeres hauran d’estar acreditades i estar al corrent de les obligacions col·legials a fi d’obtenir la signatura electrònica que les permeti realitzar la prescripció / dispensació. 

En sentit estricte, una infermera no pot prescriure un producte sanitari o fàrmac que requereixi recepta mèdica obligatòria. Si que pot fer una proposta de tractament que valida el/la metge/metgessa en el marc d’un protocol consensuat al centre o a la institució per la qual treballa

Puc fer servir medicaments que requereixin recepta mèdica obligatòria?

Sí, com hem dit abans, en el marc sempre de protocols consensuats pel centre o institució en la qual es treballa. També els podrem fer servir si existeix una prescripció mèdica individualitzada per a cada usuari.

Podem saber si un medicament està subjecte a recepta mèdica obligatòria consultant la seva fitxa a Vademecum.es

Puc prescriure medicaments que requereixin recepta mèdica obligatòria?

De moment no. 

La indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments d'ús humà subjectes a prescripció mèdica per part de les infermeres i infermers es realitzarà d'acord amb el que indiquin els protocols i guies de pràctica clínica i assistencial, on es conté l'adequat procedir en el procés assistencial.

Aquests protocols i guies de pràctica clínica i assistencial  els han d’elaborar centralitzadament la Comisión Permanente de Farmacia del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud i validar la persona titular de la Dirección General de Salud Pública, Calidad e Innovación del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. És d’assenyalar que la disposició addicional segona del Reial-Decret 1302/2018 estableix un termini màxim de dos anys a partir de la entrada en vigor del Reial Decret (novembre de 2018)  per a la seva aprovació i validació.

Puc ajustar com fèiem fins ara les pautes dels TAO (heparina, Sintrom, etc.) segons els protocols del centre?

Sí. Sempre en el marc dels protocols consensuats per el nostre centre o institució per a la qual treballem.

Puc administrar les vacunes tal i com fèiem fins ara?

Sí. La Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària de la Conselleria de Salut ha emès una nota informativa en la que aclareix que les actuacions de les infermeres i infermers en l’àmbit de la vacunació, desenvolupades en compliment del calendari de vacunacions sistemàtiques, no vulneren el que estableix el Reial decret 954/2015, i no comprometen, en cap cas, la cobertura plena de les pòlisses d’assegurança per responsabilitat civil professional que emparin l’actuació d’aquest col·lectiu.
 
L'àmbit d’activitat de la vacunació segons el calendari de vacunacions sistemàtiques respon a un objectiu de salut pública −responsabilitat de les administracions sanitàries−  i s’adreça a població sana, entenent que no estan subjectes a un diagnòstic previ sens perjudici de la necessària valoració individual que ha de fer el o la professional prèviament a l’acte d’administració d’una vacuna.
 
Consulteu la Nota Informativa de la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària en relació amb les actuacions de les infermeres i infermers en l’àmbit de les activitats de vacunació
 
Aquelles vacunes que no estan contemplades en aquests protocols, queden per contra sota recepta mèdica obligatòria.
 
Per a més informació consulta la pàgina de vacunacions de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.
 
Consulta el Decret 95/2014, d'1 de juliol, pel qual s'estableix el calendari de vacunacions sistemàtiques.

Haig d’actuar seguint estrictament els protocols?

Els protocols no són normes rígides d'obligat compliment a aplicar de forma mecànica, si no guies orientatives a utilitzar per  facilitar la presa de decisions.

Els protocols estan per sobre del meu judici clínic?

Les actuacions s'han d'adequar a les circumstàncies de cadascuna de les persones, al seu context i a l'entorn. Es consideraria mala praxi, no considerar a la persona en tota la seva globalitat i individualitat i, conseqüentment, adaptar la guia marc a la seva situació.

Aquesta flexibilitat dels protocols suposa la primacia del criteri facultatiu de les infermeres (i altres professionals si s'escau), per sobre de protocols o guies genèriques.
 

Els protocols substitueix una prescripció?

El protocols per si mateixos no són una prescripció genèrica que substitueixi l’obligada prescripció individualitzada, a menys que així s'especifiqui en el seu contingut, estiguin regulats com a tal per una norma administrativa o de funcionament intern, o es refereixin a situacions d'urgència o emergència.

Els protocols que preveuen com ajustar les pautes de tractament a les variacions de signes i símptomes no són una prescripció de medicament i correspon a la competència de la infermera la seva aplicació, doncs la persona ja ha estat diagnosticada de la seva malaltia i prescrita la medicació per el metge.

Si segueixo estrictament els protocols estic protegida?

Un protocol no allibera de la responsabilitat professional, sempre persisteix l'obligació de respondre de forma raonada de les decisions preses i dels actes que s'han dut a terme.

Per això és recomanable deixar constància als registres, tant dels criteris professionals que han aconduït a l'aplicació d'un protocol, com dels motius per els que s'han introduït canvis en els curs de les accions previstes d'antuvi com a marc d'actuació en situacions teòriques.

L'aplicació acrítica d'un protocol no és un argument vàlid ni suficient per excusar un mal resultat.

Els protocols s'han d'ajustar als criteris de normopraxi, el que significa a més d’una pràctica tècnica i científicament correcta, el respecte als postulats ètics, als drets de les persones i a les normatives legals.

Teniu a disposició el document  Consideracions ètico-legals dels protocols, un anàlisi elaborat des de l’Assessoria Professional del COIB.

Segueixen en vigor els protocols i guies clíniques que fins ara permetien a les infermeres actuar sense una prescripció mèdica individualitzada a la història clínica de l’usuari?

Seguiran en vigor sempre que compleixin les característiques, que definim en la pregunta anterior.

Quina és la diferència entre prescriure i receptar?

La definició aprovada pel Consell de la Professió Infermera a Catalunya, 2007 descriu la prescripció com la capacitat de seleccionar i indicar tècniques, productes sanitaris i fàrmacs en benefici i satisfacció de les necessitats de salut de les persones subjectes de les cures infermeres durant la pràctica professional de la infermeria, sota els criteris de bona pràctica clínica i judici infermer que els són atorgats per les seves competències.

Receptar és l’acte administratiu pel qual un professional elabora un document, la recepta, en la qual fa constar un règim terapèutic per tal de resoldre una determinada situació de salut.

És important distingir entre el que és indicar, quin és el millor tractament o règim terapèutic, sota el nostre criteri com a infermeres (prescriure) i l’acte administratiu per deixar constància, de cara a la persona atesa o el farmacèutic, dels productes o fàrmacs que caldran per seguir aquest règim amb èxit (receptar)

La prescripció és una nova competència?

No, no ho és i a més no s’ha d’entendre així. En tant que infermeres tenim reconeguda la capacitat de valorar i identificar un problema de salut en una persona i dintre del marc de les nostres competències proposar estratègies i tractaments per resoldre’l. 

De fet, les infermeres hem estat indicant i utilitzant medicaments sota el criteri de bona pràctica i judici clínic, sense prescripció mèdica i sense disposar de reconeixement de la competència i de l’autoritat legal, amb el vist i plau, tàcit o explícit, de les Institucions i Administració Sanitària. 

Si la prescripció infermera està definida i no es nova, quin és el motiu del conflicte que ens ha ocupat tots aquests anys?

Doncs el bloqueig que representa la Llei de garanties i d’ús racional dels medicaments per a la prescripció, per part de les infermeres de productes sanitaris i fàrmacs ja que aquesta llei no reconeix com a prescriptores les infermeres com sí que ho fa amb metges, odontòlegs i podòlegs.

De fet, quan parlem de recomanacions terapèutiques que no impliquen aquests productes o fàrmacs que es dispensen en farmàcia, per exemple una activitat física o uns canvis posturals, la prescripció infermera com a tal no aixeca cap mena de controvèrsia.

Així doncs, es tracta que el marc normatiu estableixi la manera de desfer aquest bloqueig per a que les infermeres puguem comptar amb totes les eines i garanties necessàries per fer la nostra feina.

Cal fer una formació específica per prescriure?

La postura del COIB sempre ha estat que no cal que les infermeres facin una formació addicional per  prescriure. Entenem que seria com formar-se dues vegades per fer intervencions per a les quals ens capacita la nostra titulació com a infermeres. 

En l’actual marc legal, la única formació que es contempla és el curs online d’adaptació pensat per a aquelles infermeres que encara no tenen l’any d’experiència però que necessiten acreditar-se per les seves responsabilitats professionals. 

Com en qualsevol altra competència professional caldrà sempre que la infermera actualitzi els seus coneixements al llarg de la seva carrera mitjançant la formació continuada. 
 

I les infermeres especialistes?

Amb el mateix criteri que en la pregunta anterior.

Així doncs, perquè s’han fet cursos de prescripció aquests últims anys?

En el llarg procés de negociació que ha precedit la publicació del Reial Decret de Prescripció Infermera, el Consejo General de Enfermería de España va entendre que s’hauria de fer una formació addicional per poder prescriure i per això va posar en marxa una sèrie de cursos.

Des del COIB s’ha volgut respondre a aquelles infermeres de Barcelona que han volgut avançar-se a aquesta possible obligatorietat informant-les sempre, que en la mesura que el marc legal no estava encara definit no es podia saber del cert si seria obligatori i/o necessària aquesta formació. S’han posat a l’abast de les infermeres interessades totes les eines i informació disponibles per a que aquestes hagin pogut prendre la decisions informades.

Què fa el COIB en matèria de prescripció?

El COIB porta des de 2007 treballant per aconseguir la prescripció autònoma de les infermeres, per tal que puguem tenir a l’abast totes les eines necessàries per dur a terme la nostra feina. L’objectiu: tenir ordre de dispensació sobre tots aquells productes sanitaris i fàrmacs que no requereixin recepta mèdica obligatòria.

En aquest sentit, s’ha negociat de forma constant amb l’administració autonòmica per tal d’enllestir una regulació que desencalli la prescripció infermera, atrapada en la il·legalitat que la situa la Llei de garanties i d’ús racional dels medicaments.

Aquest treball s’ha desenvolupat en el marc de la Comissió de crisi de la prescripció infermera, una comissió impulsada a finals del 2015 pel COIB i coordinada pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya amb l’objectiu de treballar amb la Conselleria de Salut per tal que, davant l’aprovació del Reial Decret de Prescripció Infermera que deixava en situació d’il·legalitat a les infermeres, s’aprovés un decret d’àmbit autonòmic que garantís la prescripció a les infermeres catalanes. Han format part de la Comissi de crisi de la prescripció infermera 52 entitats representatives de les infermeres i infermers catalans: col·legis, facultats i escoles universitàries, associacions i societats científiques, sindicats i associacions professionals, organitzacions sanitàries / socials i altres entitats professionals sanitàries.

Pots consultar el document El Coib davant la prescripció infermera, per conèixer en detall l’històric d’accions relaciones amb aquesta qüestió.