L'Elena López Domènech és infermera oncològica i equinoterapeuta. Forma part de l’equip d’ambCAVALLS, una entitat sense ànim de lucre que desenvolupa intervencions assistides amb cavalls en l’àmbit de la salut dirigides a persones amb problemes en el desenvolupament, d’aprenentatge, de salut mental i també com a teràpia complementària per a la rehabilitació durant i després del procés oncològic.

Elena López: «Les intervencions assistides amb cavalls poden beneficiar l'àmbit físic, emocional i sensorial de les persones»

L'Elena és una infermera amb un perfil diferent de l’habitual. Es defineix com una apassionada pels cavalls; des de ben petita, no recorda ni en quin precís moment, sempre hi ha estat en contacte, tant en la competició com donant classes. Va ser mentre es formava com a infermera que es va interessar en la teràpia assistida amb cavalls en adonar-se del fet que molts aspectes de la salut de les persones, físics i emocionals podien millorar-se o tractar-se amb els cavalls. Va formar-se com a equinoterapeuta i va fer de voluntària durant cinc anys en una entitat. De la unió de les seves dues passions, els cavalls i la seva vocació infermera, va néixer el projecte ambCAVALLS que va crear l’any 2015 juntament amb l'Elaine Fradley.

  • En què consisteixen les intervencions assistides amb cavalls?

Les intervencions assistides amb cavalls (IACs) són un marc conceptual diferent del que es coneix tradicionalment com equinoteràpia. La diferència és que, en les IACs, el cavall és un membre més de l’equip, un coterapeuta. Aquest canvi de paradigma permet que, nosaltres com a terapeutes, creem el medi on persona i cavall estableixen un vincle, i que aquest vincle sigui realment terapèutic. A partir d’aquí treballem tots els objectius que ens hem plantejat en un pla terapèutic, guiem a la persona en aquest procés, atenent les seves necessitats físiques, emocionals, socials i sensorials.

En les intervencions assistides amb cavalls el cavall és un membre més de l'equip, un coterapeuta.

 

  • Quina és la teva intervenció com a infermera dins la teràpia?

El paper de la infermera dins aquest camp és encara poc conegut i som poques infermeres les que desenvolupem un rol en les IACs. El meu paper és coordinar un pla terapèutic d’IACs des d’una visió holística i integradora, atenent les necessitats individuals de cada persona i tenint en compte els àmbits físic, emocional, social i sensorial. També ho és realitzar entrevistes i valoracions, inicials i de forma periòdica, a la família i a l’usuari així com coordinar el pla terapèutic assistit amb cavalls amb altres professionals que atenen a la persona, com psicopedagogs, fisioterapeutes, professors, metges, etc. de manera que els objectius que plantegem vagin en concordança amb el que realitza la persona.

Les infermeres també desenvolupem les IACs en l’àmbit de la salut mitjançant projectes de recerca i difusió en mitjans de comunicació o cercant i establint xarxa col·laborativa i associativa. I, sobretot, el dia a dia en les sessions amb els usuaris fem la valoració de l’estat de la persona, identifiquem les necessitats, proposem objectius i dissenyem un pla, assegurarem el màxim benestar del cavall i de tots els membres de l’equip, monitoritzem els paràmetres vitals durant l’activitat, guiem l’activitat física moderada assistida amb el cavall i ensenyem les pautes de respiració i d’exercicis físics (estiraments, jocs, maneig del cavall...).

Com a infermera, la combinació del coneixement en salut, l’atenció holística i integradora de la persona i les habilitats comunicatives creen confiança en els usuaris i la família. Aquest potencial es perd, sovint, en concepcions antigues de la professió. La innovació infermera s’ha de basar en la confiança en la nostra professió i en creure que la nostra aportació a la societat es desenvolupa en un àmbit de la salut, acadèmic i social.

Elena López: «Les intervencions assistides amb cavalls poden beneficiar l'àmbit físic, emocional i sensorial de les persones»

L'Elena a cavall amb una usuària amb autisme durant la teràpia.

 

  • Quines aplicacions té la teràpia amb cavall i quins són els beneficis per a la salut?

La nostra experiència, formació, tant en equinoteràpia, coaching com infermeria, i el dia a dia, ens permeten observar que l’activitat assistida amb cavalls, tant muntada com de peu a terra, pot beneficiar a moltes persones. Actualment oferim IACs a nens i joves amb problemes en el desenvolupament, aprenentatge i salut mental i també estem apropant aquestes intervencions en l’àmbit de l’oncologia, oferint una nova possibilitat rehabilitadora dins el procés oncològic.

L’objectiu de les IACs en l’àmbit de la salut és la millora de la qualitat de vida i els beneficis es mostren en l’àmbit físic –el moviment tridimensional del cavall, la transmissió d’impulsos rítmics i la temperatura corporal superior a la humana permeten una millora en la coordinació i equilibri, relaxació, i permeten treballar exercicis per la millora de la condició física—, emocional –els cavalls no jutgen i ofereixen la possibilitat de guanyar confiança en nosaltres mateixos, ens aporten motivació, superació, augmenten l’autoestima i la interacció amb ells ens permet situar-nos en un aquí i ara—, social— situar-nos en un nou ambient, aprendre noves habilitats comunicatives basades en el llenguatge no verbal i autoconeixement— i sensorial –el cavall és un animal gran, fort, bell, de pelatge suau i càlid. L’estimulació sensorial que permet el contacte amb el cavall ofereix relaxació i, a més, a través d’activitats es desenvolupen habilitats de motricitat fina i gruixuda.

El coneixement d’aquests beneficis de les IACs ens permet dissenyar uns plans terapèutics individualitzats a cada usuari des d’una visió integradora i holística, a més de tenir en compte l’aspecte lúdic de l’activitat a l’aire lliure amb cavalls.

 

  • Quina és la resposta que rebeu per part dels usuaris amb la teràpia?

Elena López: «Les intervencions assistides amb cavalls poden beneficiar l'àmbit físic, emocional i sensorial de les persones»

Observem un canvi en la persona quan arriba i quan marxa després de l’activitat.

Alguns testimonis afirmen que estar amb cavalls fa perdre moltes pors, oblidar els hospitals, el malestar i fins i tot el dolor. D’altres ens han dit que és una bona lliçó d’autoestima i superació i que els ha ajudat a sentir més fermesa en les decisions personals i a creure en el: “sí que puc amb tot”.

Pissarra d'una sessió d'ambCavalls amb paraules dels usuaris prèvies i posteriors a l'activitat.

També hem tingut testimonis que han definit l’activitat com un parèntesi de la vida amb càncer i que els ha aportat “tranquil·litat, estar en el present, estar atenta per ella [l’egua] com si fóssim ella i jo un sol ésser, aporta serenor, calidesa, amor, dolçor, és una altra dimensió sensitiva que és meravellosament reposada”.

 

  • Es tracta, doncs, d’un programa o activitat pioner a l’estat?

Per una banda, creiem que les IACs en l’àmbit de la salut són una possibilitat rehabilitadora i terapèutica, però cal demostrar a l’àmbit científic i mèdic els beneficis que aporten a les persones. El programa que hem dissenyat específicament per l’àmbit de l’oncologia és pioner a l’estat, només als Estats Units i a Israel existeixen programes similars, tot i que no han estat desenvolupats per professionals de la salut. Donat que no existeix un camí consolidat, estem realitzant els projectes de recerca per arribar a l’objectiu que les IACs en l’àmbit de la salut disposin de reconeixement i puguin arribar a beneficiar a més persones.

 

  • Treballeu de forma conjunta amb entitats i fundacions, sobretot de persones amb malalties o familiars com la Fundació d’Ajuda Oncològica Oncovallès, Crèixer i educar en família i TDAH Santa Coloma de Gramenet. Com valoreu l’experiència?

Per nosaltres aquestes col·laboracions són molt positives perquè permeten apropar la nostra activitat des de l’experiència pròpia i des de la informació. Mitjançant aquestes col·laboracions realitzem activitats específiques a cada grup, com per exemple: sessions grupals, xerrades i jornades. D’aquesta manera més persones poden participar i beneficiar-se de l’activitat.

Un aspecte que hem detectat d’aquestes col·laboracions és que moltes vegades, en les jornades o grups, acudeixen més persones (pares, germans, familiars...) els quals també incloem en l’activitat i moltes vegades es veuen sorpresos per aquest fet. Considerem que aquestes col·laboracions ens donen l’oportunitat d’atendre i donar un espai tant a l’usuari com al cuidador.

 

  • Es tracta d’una teràpia complementària per a la rehabilitació durant i després del procés oncològic. De quina manera creu que contribueix a l’acompanyament emocional i holístic a les persones i les seves famílies?
     

Un cavall no jutja per un diagnòstic, no es sorprendrà per una cicatriu, una perruca o unes ulleres... Un cavall percep la nostra coherència en un espai i un temps, l’aquí i l’araLes IACs permeten: allunyar-se de l’hospital i situar-se en un entorn natural, lluny de l’epicentre que sovint és la pròpia malaltia; tenir l’oportunitat de ser un mateix i actuar sense cap condició; deixar-se portar per un cavall, un animal de càrrega i transport, que ens porta la nostra càrrega (emocional) i ens balanceja suaument; establir un vincle sense paraules, però amb la pròpia essència; ser capaç de comunicar-se, guiar i compartir espai amb un animal tan gran, tan bell i tan fort; agafar les regnes del cavall i de la vida; adonar-se que som capaços de moltes més coses, no autolimitar-se, sinó créixer i avançar i compartir l’experiència juntament amb les famílies, fer-les part d’una activitat tan diferent.

Elena López: «Les intervencions assistides amb cavalls poden beneficiar l'àmbit físic, emocional i sensorial de les persones»

Activitat amb un usuari oncològic fent estiraments de braços muntat a cavall.

 

  • Què és el millor o el més gratificant que has viscut en la teva experiència amb la teràpia amb cavalls?

Personalment, el més gratificant és veure com els usuaris superen reptes cada dia, com es crea un gran vincle entre cavall i persona, com s’arriben a conèixer i el canvi que mostren quan arriben a la sessió i quan marxenTambé ho és treballar en un equip format per persones i cavalls, i on cada membre és una part indispensable. El millor és veure com els usuaris creixen, com aprenen a muntar sols, com els pares ens expliquen les millores que veuen a casa, com integren els aprenentatges en el seu dia a dia i la reafirmació del potencial terapèutic dels cavalls.