Amparo Gaitano i García, presidenta i co-fundadora de l’Associació Catalana d’Al·lergologia (ACADI) des del any 2003, ha estat nomenada sòcia de mèrit de la Sociedad Española de Al·lergologia e Immunologia Clínica (SEAIC) esdevenint la primera infermera en rebre aquest reconeixement. Infermera dels serveis d’al·lèrgia durant 30 anys i també infermera d’Atenció Primària, Gaitano és també sòcia de la Sociedad Española de Immunologia Clínica, Al·lergologia y Asma Pediàtrica (SEICAAP) i de la Sociedad Española de Al·lergologia e Immunologia Clínica (SEAIC).

Amparo Gaitano obre pas a les infermeres d’al·lergologia en ser nomenada sòcia de mèrit de la SEAIC

Què significa ser nomenada sòcia de mèrit de la SEAIC? 

«Segons els estatuts de la SEAIC, de la que en formen part uns 1.500 socis, poden ser Socis de Mèrit aquelles persones que destaquin pels seus mèrits científics en el camp de l’Al·lergologia i de la Immunologia Clínica o que hagin prestat serveis rellevants a la Societat. Actualment hi ha només 3 Socis de Mèrit, sent jo la única infermera. 
Ser Soci de Mèrit implica el mateix compromís i obligacions que la resta de socis. És a dir, continuar treballant per a la societat, estar informats de totes les activitats de la societat i tenir veu i vot a les Assemblees Generals, però no podem ser elegits per a ocupar càrrecs directius a l’entitat.

Per a mi personalment és una satisfacció molt gran aquest nomenament perquè és un reconeixement a tota una vida dedicada a l’especialitat, des de tots els vessants en les que ens movem les infermeres: tècnica, d’educació, formació i valoració de la professió.

I en aquest sentit, penso també que he obert un camí per a les companyes de professió i l’especialitat que no estava contemplat abans.El grup de treball d’infermeres de la societat el formem onze membres i tenim unes activitats específiques, com ara organitzar unes jornades bianuals dins del marc del Congrés de la SEAIC, pensades per donar formació a totes les infermeres. Un dels nostres objectius és facilitar pautes als professionals i les persones que atenem per afavorir l’autocura en l’afrontament dels problemes derivats per la patologia al·lèrgica. Per la qual cosa hem protocol·litzat diferents activitats tècniques per facilitar actuacions a les companyes d’atenció especialitzada, primària i comunitària en general. Es pot accedir a aquests protocols des de la pàgina web de la societat.»

  • Quines són les principals funcions que desenvolupeu les infermeres d’al·lergologia i quina és la situació actual?

«Les infermeres d’al·lergologia es troben exclusivament en els serveis d’Al·lergologia en les consultes especialitzades. La nostra feina a les consultes és molt variada i específica. D’una banda, hi ha una sèrie de tècniques com ara les proves de la punxada (Prick test), espirometries, rinomanometries, provocacions nasals, conjuntivals i bronquials, proves del pegat (Patch test), proves d’al·lèrgia a himenòpters o a fàrmacs i administrem la vacuna d’immunoteràpia, entre d’altres. En l’àmbit de l’educació per la salut, ensenyem a les persones que atenem a  administrar-se la medicació inhalatòria, els expliquem i donem carnet de vacunació si s’escau, a fer servir l’autoinjector d’adrenalina, així com les recomanacions ambientals per evitar al màxim la seva al·lèrgia. 
Tenim el handicap que no se’ns ha reconegut la nostra feina com a especialitat, ni tan sols és una assignatura curricular, sinó que és opcional a les Escoles d’Infermeria. Al no existir com a especialitat hi ha dèficit d’infermeres expertes i és un problema gran quan arriben vacances, o baixes i ens han de suplir a la consulta. 

  • Des de l’ACADI com veieu la situació de la prevalença de persones amb al·lèrgia a Catalunya?

«Segons la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), un terç de la població catalana pateix alguna mena d’al·lèrgia: des de l’al·lèrgia als àcars, als pòl·lens, i cada vegada mes als aliments. Això ens demostra la importància d’un bon estudi d’ al·lergologia.  No tots els símptomes nasals, bronquials, digestius o cutanis són al·lèrgies.
Cada cop hi ha més al·lèrgies. De pares al·lèrgics neixen fills al·lèrgics i també es creu que la contaminació te un paper important en aquest augment exponencial.» 

  • Quin és el repte que teniu les infermeres pel que fa a educació per a la salut en aquest àmbit en el que sembla que les persones consulten primer internet abans que acudir a l’especialista?

«Des d’ACADI nosaltres hem fet i fem tallers a CAPs per formar i informar als professionals de la salut. Els CAPs són el primer punt d’entrada on es detecta el problema. És veritat que cada vegada més tothom fa servir internet però per això és important formar als professionals de la salut sobre l’al·lèrgia, per poder donar una bona informació.
Les infermeres d’al·lèrgia som un col·lectiu petit però molt actiu. Cada any des d’ACADI fem una jornada de formació per les associades i obert a altres infermeres. Aquest any serà el  8 de juny i volem fer formació  mes enllà de la tècnica, que creiem pot ser d’interès general.  Hi haurà dos ponents que ens parlaran de recerca en infermeria, una assignatura una mica pendent a la professió, i d’ètica professional, que ens ha d’acompanyar al llarg de la nostra vida. Pensem que són temes que ens convé aprofundir a totes i tots. 
També participem activament en taules rodones i tallers i com a comitè organitzador i científic al II Congres d’Associacions d’Infermeria Pediàtrica que aquest any es celebrarà a Santander els dies 24, 25 i 26 de maig. ACADI col·labora amb un taller d’actuació davant d’un xoc anafilàctic i l’ús de l’autoinjector d’adrenalina i també en una taula rodona sobre al·lèrgia a aliments. I tenim en perspectiva fundar una federació d’associacions d’infermeria pediàtrica de tota Espanya, de la que estem preparant i consensuant els estatuts.»