La Vocalia d’Infermeria Geriàtrica del COIB ha participat en l’elaboració de les propostes d’algunes accions de l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment a través del grup de treball sobre l’envelliment del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS) amb el qual col·labora. El pla posa èmfasi en el dret a la ciutat al llarg de la vida, potencia la convivència intergeneracional i s’avança a futurs factors de vulnerabilitat en el cas de les persones grans.

L’Ajuntament de Barcelona elabora un pla amb 77 accions per anticipar-se a l’envelliment de la població

El document, que es va presentar el dia 13 de juliol al consistori, recull 77 accions diferents fins l’any 2030 per tal d’anticipar-se al procés de canvi demogràfic i d’envelliment progressiu de la població. Aquest pla parteix d’una diagnosi molt acurada sobre la realitat actual i les projeccions demogràfiques i es basa en una premissa clara: l’anàlisi detallada i les evidències científiques són els elements que més poden ajudar a planificar polítiques públiques efectives a mig i llarg termini.

L’estratègia és el resultat d’un treball col·lectiu en què s’han incorporat reflexions i propostes de persones expertes i de diversos àmbits i espais de participació, entre elles, els membres de laVocalia d’infermeria Geriàtrica del Col·legi. La revolució de la longevitat i les transformacions demogràfiques representen reptes i oportunitats que són necessaris abordar en el curt i en el llarg termini, amb una perspectiva de garantia de drets.

D’una banda, el document recull que cal potenciar l’aportació i participació de totes les persones, sigui quina sigui la seva edat, promovent l’envelliment actiu. De l’altra, afirma que cal posar el focus en les desigualtats socials, les desigualtats de gènere i, en concret, en les persones més vulnerables que necessitaran suports més intensos, com poden ser les persones d’edat més avançada.

En l’actualitat, una tercera part de les persones majors de 75 anys viuen soles a la ciutat; que  equival a prop de 55.000 persones, la gran majoria de les quals són dones. En paral·lel, la mitjana de l’esperança de vida a la ciutat és de 83 anys, amb una tendència continuada a l’alça i, per tant, tot apunta que aquesta xifra augmentarà encara més durant els propers anys. La vellesa no implica necessàriament dependència, però hi ha indicadors que mostren que és especialment a partir dels 80 anys quan les limitacions de la vida diària i les necessitats d’ajuda s’incrementen i això, òbviament, es traduirà en un augment continuat de tots els serveis de suport que reben aquestes persones. Actualment cada dia s’incorporen 13 persones de mitjana al servei de Teleassistència i 6 persones més entren al Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), sobretot dones.

La diagnosi inclou mapes inèdits de cada illa de cases per conèixer amb exactitud el grau d’autonomia de la població i els equipaments propers: l’objectiu és impulsar un nou model basat en la proximitat, l’acció comunitària i les superilles de cures.

Consulta el comunicat de premsa de l’Ajuntament de Barcelona