FacebookTwitterLinkedInGoogleEnviar...PinterestWhatsapp

Davant dels darrers brots de sarna detectats, la Comissió d'avaluació d'infermeres infectades per virus transmissible per sang (CAIIV) del COIB recomana a les infermeres i els infermers que puguin estar en contacte amb la malaltia unes pautes d’actuació preventives.

Recomanacions per a les infermeres davant d’un possible contacte amb casos de sarna

La sarna o escabiosi és una malaltia produïda per un àcar, el ”sarcoptes scabiei var. hominis”. La femella una vegada fertilitzada s’introdueix a la capa superficial de la pell, excava un túnel i hi diposita els ous a la part distal, formant una protuberància anomenada eminència acarina. El període d’incubació és de 2 a 6 setmanes després de la infestació. En casos d’infecció prèvia, les manifestacions poden aparèixer a partir de les 24 hores de l’exposició.

Es transmet de persona a persona en un contacte directe. També és possible el contagi a través de la roba, encara que és difícil, ja que els àcars no sobreviuen més de 24 a 36 hores fora de la superfície de la pell. La brutícia afavoreix la seva disseminació.

Pot presentar-se en persones de qualsevol edat i nivell social, encara que és més freqüent en les persones que tenen contacte proper amb altres sobretot amb nens i ancians. En algunes circumstàncies pot considerar-se una malaltia professional. En l’entorn sanitari pot aparèixer de forma esporàdica en individus o en forma de brots en institucions tancades, com presons, llars d’avis o hospitals.

Segons l’Agència de Salut Pública, entre els anys 2010 i 2017 es van declarar a Catalunya 115 brots que van afectar 947 persones. Un 41% van tenir lloc a residències, 20% en nuclis familiars i 3% en centres sanitaris. Es creu que és a partir del 2015, moment en què es va fer una campanya de vigilància epidemiològica, que ha augmentat el nombre de declaracions de casos. L’any passat es varen notificar 29 brots i l’any 2018 ja s’han detectat 8 brots amb una afectació de 88 persones: 3 en residències geriàtriques, una en l’àmbit familiar, una en l’àmbit escolar, una en un centre d’estrangeria i dues en centres sanitaris.

Per tant, podríem dir que la vigilància epidemiològica i la detecció precoç són importants per evitar que aquests casos es converteixin en brots epidèmics.

La detecció precoç dels possibles casos és important per prevenir la seva disseminació especialment en els centres institucionalitzats.

Com actuar?

Davant d’una persona amb signes de prurit, els professionals de la salut han de fer el següent:

1. Utilitzar les precaucions estàndards per a la prevenció de malalties transmissibles per contacte: ús de guants, bata rebutjable i rentat de mans estricte.

2. Si es valora la possibilitat d’una infestació cutània com la sarna, s’ha d’afegir un aïllament de contacte. Controlarem la roba que es fa servir, mantindrem la persona afectada aïllada si ingressa o està interna en una institució (seguint la pauta del tractament prescrit).

3. El metge que fa el diagnòstic valorarà el cas i comprovarà si hi ha més persones de l’entorn afectades, ja que el tractament ha de fer-se a tot l’entorn, segons l’estudi de contactes realitzat. Els contactes íntims (parelles, persones amb qui conviuen i altres que puguin tenir contacte corporal) dels treballadors amb diagnòstic d’escabiosi hauran de fer-se una revisió a fi de  descartada la malaltia i/o la valoració mèdica de tractament profilàctic.

4. S’ha d’avisar del cas al Servei Català de Salut que revisarà el protocol seguit.

Els tractaments actuals són molt efectius si es fan correctament. Sinó, la re infestació es pot produir al cap de 48 hores.

Es recomanarà una desinsectació de tota la roba amb la qual han tingut contacte rentant-la a una temperatura entre 60º i 90º. Si no es pot rentar, cal deixar-la tancada en bosses de plàstic 10 dies i posteriorment rentar-la.