Diverses disciplines artístiques han tractat com a objecte de creació artística i expressió del dolor que causa viure la pèrdua de la identitat pròpia o d’algú de l’entorn afectiu que causa la malaltia de l’Alzheimer.

Del 20 de març al 18 de maig es podrà veure a la primera planta del COIB l’exposició “Diàlegs”, un diàleg entre dues disciplines, entre dues obres i també entre dues mirades sobre el mateix espant de deixar de ser qui ets, deixar de reconèixer als qui estimes, de desaprendre tot allò que ens fa ser qui som.

D'una banda, la sèrie de pintures Las Lágrimas del color, de Palomo Miguelena, que viu la malaltia amb la seva dona, Glòria, que és infermera, que pateix Alzheimer des de fa 15 anys. L'artista ens porta a aquest món interior que es dibuixa al voltant del seu paper de cuidador i, alhora, patidor. Palomo Miguelena plasma en la pintura el ventall d’emocions causat per una realitat que ho envaeix tot.   

D’altra banda, María José Aldunate, psicòloga i poeta, relata en el llibre Un espejo vacío (2012) des de la pell de l’Andrés -i en to poètic- els símptomes de la malaltia a través de les emocions que desperten en qui la pateix. No podem saber què senten les persones malaltes, sobretot quan s’acosten al final, però ho podem imaginar a través de la mirada i l’amor, que és l’única cosa que es conserva i mai no es perd. La poesia actua com a bàlsam, i aporta una mica de bellesa i una mica de confusió.

A la inauguració de l’exposició, que tindrà lloc dimarts 20 de març a l’Àrea Social del COIB (a la primera planta) hi assistiran membres de l'Associació de familiars d’Alzheimer de Barcelona (AFAB).