L'aparició de la COVID - 19 i la seva ràpida expansió a nivell mundial ha condicionat un canvi radical a tots els nivells, però el canvi ha estat molt més dràstic i dramàtic en tots els aspectes relacionats amb l'atenció sanitària, establint un canvi en els paradigmes que al llarg dels últims segles havíem après i utilitzat per a la interrelació amb el pacient, la formació dels futurs sanitaris i els recursos derivats de la investigació traslacional.

Aquest canvi radical ha establert un impacte a nivell social, convertint-se l'atenció global als pacients afectats per aquesta malaltia en la principal prioritat de la majoria dels països, independentment de la seva localització, estructura social, polític o econòmica. Però a més i amb el pas el temps estem podent comprovar l'enorme efecte que les normes socials i d'interacció s'estableixen sobre el desenvolupament d'aquesta malaltia, la qual cosa ha condicionat que nombrosos autors de prestigi comencin a parlar ja de sindemia en lloc de pandèmia.

En el moment actual, hi ha una clara demanda per part de la nostra societat perquè entre tots, siguem capaços en primer lloc de posar fre a aquesta malaltia i en segon lloc establir les bases per al seu control definitiu i la demanda cada vegada és més patent com conseqüència de l'enorme impacte que està produint a tots els nivells, arribant fins i tot a canviar les normes de convivència diària que havíem conegut i utilitzat durant segles.

Des del punt de vista purament sanitari, al desembre de 2019 es va detectar la transmissió d'un nou coronavirus productor de pneumònia a Wuhan (Xina), que va ser identificat mitjançant anàlisi de seqüenciació gènica a través de mostres de l'tracte respiratori inferior. Es va decidir anomenar coronavirus tipus 2 productor de síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2) a l'agent infecciós i COVID-19 a la malaltia produïda per aquest.

Donat el desconeixement existent davant la ràpida expansió de l'agent i l'absència d'evidència científica de robustesa suficient com per disposar d'un tractament estandarditzat, s'han utilitzat múltiples recursos terapèutics per al control d'un dels principals problemes expressats dins d'aquesta malaltia com és la insuficiència respiratòria aguda greu, no disposant en el moment actual d'un pla d'actuació amb suficient suport científic que permeti l'homogeneïtat des del punt de vista terapèutic.

Per tot l'anterior, és urgent disposar d'accions formatives reglades i normativitzades que siguin capaços d'establir les bases de l'actuació clínica, diagnòstica, terapèutica i pronòstica en aquest tipus tan particular de pacients afectats per una malaltia emergent amb una enorme capacitat de generació de situacions compatibles amb la disfunció multiorgànica i una taxa elevada de mortalitat i morbiditat.

Finalment, i a l'tractar una malaltia que com a tal no existia fa un any, la formació necessària per al seu afrontament no es troba reglada. No s'imparteix a les facultats de medicina, no hi postgraus específics per al maneig d'aquesta patologia i els especialistes es troben orfes de programes formatius específics i reglats que puguin facilitar i normativitzar el seu desenvolupament professional.

Tot el que s'ha expressat anteriorment posa de manifest la importància de la generació d'un cos doctrinal específic que sustenti des de la millor evidència científica disponible les actuacions a realitzar a nivell assistencial, docent, d'investigació i planificació per donar resposta a la que actualment està considerada ja com la major pandèmia de la història de la humanitat.

Webinar de presentació el 24 març de 2021 i per inscriure't clica aquí

Per més informació del curs clica aquí