La infermera, a més de la responsabilitat ètica ostenta altres responsabilitats.
Aquestes són de diversos tipus: 

• Administrativa, derivada de les normes que han dictat les diferents Administracions públiques. 
• Laboral que dependrà de la modalitat de prestació de serveis, ja sigui com a autònom, empresari o contractat per altri, també variarà segons el tipus de contracte, la titularitat de l’empresa o institució.

I, directament relacionada amb la pràctica professional, les responsabilitats civil i penal. La responsabilitat civil implica la obligació de reparar el possible dany causat en l’exercici professional i la Penal suposa la imposició d’un càstig per el fet d’haver comès un delicte, ja sigui de forma voluntària o per una conducta imprudent en l’activitat professional.
Per no incórrer en imprudència cal preveure la possibilitat de causar aquells  danys que son previsibles i poder acreditar que s’han procurat evitar els que són evitables.
Per tant, és  precís prendre les mesures precautòries per evitar possibles contagis a tercers i disposar dels mitjans per poder acreditar que s’ha actuat segons els criteris de la normopraxi, assistencial, el que implica, a més de una pràctica tècnicament i científica correcta, acorda amb les normatives ètiques i legals, idoneïtat de mitjans i el respecte als drets de l’usuari. Tot això observant les actituds d’atenció, diligència, perícia i prudència. 
Cal dir, òbviament que, el que s’ha esmentat es refereix a situacions ordinàries, no als casos d’emergència o força major en que llavors caldrà, com a facultatius que son les infermeres, que valorin en cada cas concret la balança de possible risc en relació al benefici esperat i actuï responsablement.

Com a proveïdors de serveis, els centres són responsables de garantir la seva qualitat i seguretat. Per tant, en el marc de la gestió per competències, en que cal definir els llocs de treball segons els coneixements, habilitats, capacitats i actituds requerides pel seu desenvolupament, caldrà que es tinguin en compte, de la mateixa manera que es fa amb els privilegis, les restriccions per algunes activitats o tècniques que puguin derivar-se de l’estat de salut de cadascun dels professionals de l’organització, especialment si comporten algun risc per als usuaris.

L’empresa ha de garantir la qualitat i la seguretat envers els seus usuaris. Alhora ha de facilitar el lloc de treball adient depenent de l’estat de salut de cadascun dels professionals dins de l’organització, especialment si comporten algun risc per als usuaris.  
L’empresa ha de mantenir actualitzades  les precaucions que els professionals i els centres adopten per prevenir i reduir el risc de contagi,  així com  formació  continuada actualitzada en mesures de seguretat  i prevenció.
També  ha de garantir la protecció de la dignitat, intimitat i confidencialitat de tota la informació relacionada amb l’estat de salut dels professionals.

L´alumne comunica l´accident al tutor clínic, supervisió d’infermeria i tutor acadèmic del centre on s’ha produït, aquest últim contactarà amb l’escola per tal d’iniciar el protocol establert. El centre docent facilitarà al alumne  les dades, nom i adreça del centre de referència assistencial, així com la documentació que necessita per tal que pugui dirigir-se i esser atès.
 Actuacions post- exposició
En primer lloc es revisa la historia del pacient font per la recerca de serologies d’hepatitis B (Ag VHBs), hepatitis C (Ac VHC) i VIH, pràctiques de risc que puguin exposar-lo a transmissió d’infeccions i l’existència d’altres patologies transmissibles per sang.
Si es disposa de serologies positives a alguna d’aquestes patologies, es considerarà com a font de risc i caldrà fer el seguiment pertinent al alumne. Si no es disposa d’aquesta informació, previ consentiment del pacient o família,  cal fer una determinació en sang  de VHB, VHC i VIH. 
En el cas que els resultats del pacient font s’hagin de lliurar a tercers, es farà de forma anonimitzada.
En aquells casos en que no es coneix la font o bé, tot i ser coneguda, no es pot realitzar l’estudi serològic de la font, es considerarà la pitjor de les situacions possibles, es a dir es considerarà com una font amb risc de contagiar l’hepatitis B, C i la infecció per l’VIH, i caldrà fer la profilaxi I el seguiment adequat
Al alumne, com a primera actuació davant de tot accident biològic, es revisarà si ha rebut totes les dosis de vacuna d’HVB i es comprovarà el seu estat immunitari al hora que es farà una determinació bassal d’HVC i VIH.
El centre docent ha de facilitar al alumne la informació necessària en referencia a on es realitzaran aquestes determinacions analítiques segons l’acord que tingui l’escola i el centre de practiques, mantenint en tot moment la confidencialitat del pacient font i l’alumne.
L’aplicació del protocol establert ha de garantir que es realitzarà determinació serològica tant al pacient font (quan es conegut) com al receptor el més aviat possible i sempre que es pugi en les primeres 4 hores.
El centre docent facilitarà al alumne  les dades, nom i adreça del centre de referència assistencial, així com la documentació que necessita per tal que pugui dirigir-se i esser atès.